Silenci al Serrat de Corones. Àger. La Noguera. 12-01-2011.

La via Silenci és a la torre central, ens hi arribarem per corriol a estones perdedor.
Aquest dissabte hem quedat amb el Josep per anar cap a terres de Lleida...no tenim ben definit on i segons la boira decidirem, però no comença massa bé el dia, jo m'adormo i ja sortim tard...camí de la plana d'Urgell la boira ens acompanya, però sabem que més amunt s'esvairà amb el que, el primer és el primer, anem a Anglesola a fer un bon esmorzar. Mentre traïem el ventre de penes estudiem on anar i finalment ens decidim per la via Silenci al Serrat de Corones, el Josep recorda que allà hi va obrir una via amb un amic comú ja fa molts anys i ni tan sols recorda si ara trobaria on la van obrir, evident-ment mai va ser publicada...

Deixem enrrera uns erms per començar a trescar enmig de la pineda tot buscant sender i fites que anirem trobant.
Enfilem la carretereta d'Àger i al trencall al Castell de Sant Llorenç la deixem per seguir per la pista de terra que duu a Montrebei, després d'una mica ja veurem les parets, deixem el cotxe ben a sota en un revolt on hi ha un queixal per a dos o tres cotxes. Gràcies a les descripcions del blog del Llorenç

Kutrescaladors

i d'en

Joan Asín

localitzem la fita i ja seguint amunt anem trobant-ne i pel bosc s'intueix un corriol que ja no perdrem, tingueu cura d'anar cap a la dreta per entrar a la feixa per la seva dreta, llavors una travessia horitzontal ens deixa a peu de via.

Abans de superar el bombet de la primera tirada i arribant a la reunió.

Aquesta via és curta però intensa, avui tot i que m'agrada començar, el Josep em regala el segon llarg...amb el que comença ell. Bona roca que ja et fa anar concentrat des de ben començament, de cop es posa dret i fa un bombet que cal treballar, i tan sols és un Vè! diu el Josep tot rondinant...amb un esbufec típic Josep s'ho passa i en un no res és a l'entrada a la reunió, on cal vigilar doncs hi ha pedra solta.

Barallant-me amb el potent segon llarg, vertical i mantingut.

Quan sóc apunt d'enfilar-me arriba una altra cordada, la paret fins ara havia fet honor al nom de la via, Silenci absolut! però els companys són molt agradables i ens saludem, són de Barceloan un d'ells és diu Sànchez i comenta que té 65 tacos, ningú ho diria, i jo que li engalto: no seràs el Sànchez de la Sànchez de Diables? i resulta que l'és!! M'enfilo a trobar-me amb el Josep mirant de pujar tranquil, sense suar que me n'espera una bona...és ben vertical aquesta tirada que em toca, va seguint una fisura per dalt de tot flanquejar un sostre cap a l'esquerra.
Es veu prou ben assegurada, amb un bolt només sortir d ela reunió per protegir el factor 2, però ja està, la resta te l'has de treballar, cal escalar entre bolts. Faig uns quants passos i m'haig de penjar a descansar els braços! hi ha canto però no regalen res, afegeixo algun Àlien i vaig fent amunt, però tardaré força, em sap greu per la cordada que tenim al darrera, però no hi puc fer mes! Passat un diedre barrat la cosa s'ajeu una mica fins que a la placa final es va a buscar una sabina providencial i que aprofito per llaçar, sortint a una feixeta de la que cal sortir per terreny trencat i exposat fins la reunió.

Ens atrapa una cordada, són en Josep Sànchez, sí, sí, en Sànchez de la Sànchez de Diables! i el seu company Josep Estruch, que estan fets uns bous!
Estic content malgrat m'hagi hagut de penjar a descansar m'han sortit gairebé tots els passos, amb més pila i coco és un llarg per disfrutar, com sembla que disfruta l'amic Sànchez que ens atraparà en un moment!! va com una moto.
Al Josep l'hi ha costat més, està deixant enrera una tos punyetera que l'ha debilitat, però tot i això encara la ercera tirada, és senzilla, un muret i caminant fins la reunió. Una vegada m'hi posos no m'ho sembla tan de senzilla, la roca hi és dolenta i sort dels dos bolts que la protegeixen!

Ressalt de la tercera tirada, que una vegada superat ja s'arriba caminant a la reunió. Amb cordes de seixanta es pot empalmar amb la següent.
Una altra tirada de trancisió, un ressalt vertical més finot i amb la primera assegurança força amunt, l'encaro per l'esquerra que hi ha bona presa de mans, per la dreta es pot anar a buscar una sabina, però no cal. Continua amb un pany vertical que acaba trencat i ja caminant fins a la reunió sota el mur de sortida.
El darrer mur: es va posant vertical fins a sota un desplom on cal treballar-s'ho i guanyar-s'ho! assegurances les justes!
Mentre puja el JOsep, veig que els companys enllacen les dues tirades de trancisió, van amb un seixanta i és factible. Decidim que els deixarem passar, el Sànchez escala ràpid i no m'agrada tenir gent esperant al darrera. Al final d'aquest llarg es concentra la dificultat amb el que li comento al Josep Estruch que si veu que pinten bastos em deixi una baga al pas clau i així ho farà i prou bé que ens anirà!

El Josep apunt d'entrar en materia...
Quan ja són dalt els companys tiro amunt, sense presses i disfrutant de la roca, es va aixecant poc a poc, primer recte amunt per fer una ziga-zaga i flanquejar a la dreta en un pas molt estètic sobre una feixeta, d'allà la placa es compacta i redreça, bones mans amb pitjors peus, poso un parells d'Àliens que queden perfectes i m'arribo a sota el desplom, cal anar a dreta i d'allà recta amunt es veu molt fi, el company ens ha deixat una baga posada a una bona sabina i no m'hi trenco el cap, cap allà que va! la xapo i tibada d'A-0 i sabina arribant a un replà on més amunt un bolt protegeix la sortida al cim...buff quina sortida! Quin plaer acariciar els darrers cantos per sortir al replà somital! Munto reunió i recupero el Josep, els Joseps s'acomiaden, van fent cap al cotxe, on ens esperaran.

Bufant sota el pas clau, que no ho va ser tan gràcies als companys que ens van deixar una baga amiga i el Josep sota el ressalt final disfrutant del pati.
Fem força fotos mentre puja el Josep, ell de tan en tan s'atura a filmar, que darrerament està fet tot un Fernando Trueba! Vist des de dalt la tirada es veu espectacular, com un tobogan que va trempant fins superar la vertical...
Reunió cimera, llàstima de barrera final que ens tapa la vista.
Ens felicitem ben contents un cop a dalt, la via és curta pero intensa, si el tercer i quart llargs no trenquessin la continuïtat seria una via 10! equipada a l'esportiva per la gent del Búlder d'Igualada, et fa escalar i molt!!

Els parapents s'ho van passar d'allò més bé!

La baixada és evident a buscar una tartera que sortosament encara ho és.
Després de gaudir de les evolucions dels Parapents, fer un mos i endreçar el material anem a buscar la tartera que veïem al fons, deseguida començarem a trobar sender i ràpidament arribarem al cotxe on retrobem els companys, ens passem mails per enviar-nos les fotos que ens hem fet mútuament, acabant al Bar d'Àger amb unes cerveses. El Josep M Sànchez a més d'un molt bon escalador és un bon escultor i sinó mireu a la seva pàgina

Escultures i formes

Ressenya aproximada de la via Silenci i de la via del costat, homes i dones del cap dret feta per gent de Badalona.
Ha estat una via que ens ha sorprès, malgrat ser curta és variada i intensa, la raconada preciosa, fa honor al seu nom. El fet d'estar aprop de vies més llargues i de més volada i que s'ha de caminar per anar-hi crec la protegirà de la massificació, si hi aneu feu-ho amb respecte i cura que el lloc s'ho val.