diumenge, 20 de febrer de 2011

Laura Batalla i Espit Límit als Estalvis del Porró i al Porró. La Plantació. Montserrat Sud. 20-02-2011.

La via Laura Batalla és a la dreta de la Pell Roja, remuntant la base de l'agulla.
Porto una setmana escalatòria per oblidar...dilluns quedem amb en Joan (Gatsaule) per aprofitar una tarda, és núvol i ho deixem per dijous....dijous ja sabeu que va passar!! aigua i més aigua i fins i tot neu, ja que vaig aprofitar per enfilarme fins a Sant Llorenç del Munt i estava ben nevat; dissabte treballo però sembla que ha de fer millor temps diumenge, a veure si tenim sort...i no!! en se d'un que es fotrà un tip de riure oi Joan? avui s'ha llevat encara sota la influencia del darrer front de núvols que tot i no plourem ho ha deixat tot ben humit.

El cim de la Mola ben nevat, com a resum d'una setmana de nefasta meteorologia! almenys per mí!!
Amb canvi de plans, encarem cap al Bar Muntanya on amb l'ajuda d'un bon esmorzar esperem a veure si s'obre...almenys no plou amb el que amb tot el fatu decidim pujar cap a la Plantació i si no s'aixeca fer una bona travessa.

Mur vertical d'inici, ben protegit, tot i que avui amb la mullena, un pel delicat!

Tot pujant sembla que s'obre una mica, fins ens farà una ullada de sol, decidim anar a fer una via dels germans Masó que fa poc han obert als Estalvis del Porró, justament el dia que nosaltres fèiem l'Arc desl Ti-tius ells l'acavaben d'obrir.
Ens acostem a peu de via com si anessim a fer la via Pell Roja del Joan Vidal, tan sosl cal anar resseguint la base de l'agulla i quan som gairebé a dalt trobem el peu de via amb la signatura Masó gravada discretament a la roca : L.B.
Les condicions de la paret avui l'hi han donat més trempera a la via.

El començament és ben moll, amb molseta! ens entretenim arreglant el peu de via: hi posem unes lloses planes que ens permetran posar-nos els gats sense enfangar-nos i així donem temps a que surti el sol, però el sol no vol acabar de sortir amb el que després d'esperar una estona m´hi poso. El mur és vertical i amb bona presa, però el començament és delicat, sec deu ser una altra cosa però avui fa que escali amb els set sentits! tres parabolts seguits protegueixen aquest començament, la roca hi és bona i tan sols m'aturo a mirar-me la sortida del darrer, una tibada i s'ajeu, un altre petit ressalt amb un altre bolt i excursió fins la berruga de sortida, a la ressenya comenta de que es pot posar un merlet, però la veritat que no l'he trobat amb el que he anat directe a xapar el següent bolt; ara es redreça i el mur és trencadot i moll, però les preses bones són eixutes i surto amunt. Ara ja perd verticalitat però la roca és molt trencada i cal vigilar per on es passa, faré reunió a una sabina gairebé dalt el cim apurant la corda!

Deixant enrera el segon ressalt.

El Toni sortint del tram dret, vigilant amb la "tartera cimera".
Ha estat bé, llàstima de discontinuïtat i de la humitat d'avui, una via per disfrutar tot i que curta. Ara recupera el llarg el Toni i anem a completar el dia amb una altra via Masoniana al Porró; no ens cal ni deslligar-nos, arrepleguem la corda en braçades i caminem fins a la via Espit Límit, prop de la via normal.

Historiada ressenya dels amics Masó que podreu trobar a
  • La Noche del Loro


  • Signatura dels germans Masó: Spit Límit (SL) al Porró.
    Ara li toca al Toni, fa malabarismes per posar-se els gats sense embrutar-los, cosa prou important ja que comença prou dret i la roca és encara més molla que abans! amés l'espit és al Límit, es a dir força amunt!! cal dir que aquesta via en té únicament dos i ben separadets...

    A l'avui remullat mur d'entrada a la via Espit Límit, el nom potser té a veure amb l'alçada on és el primer spit!! una mica més amunt i ja no cal!
    Amb molt de cura s'enfila, un flanqueig i xapa, buff! ara la roca és més eixuta i té bon tacte, però no e spot abaixar la guardia, alerta! li baixa una presa de peu! es pot anar equipant, un friend per aquí, un Àlien per allà, un merlet més amunt...

    Enginyós merlet que s'inventa el Toni.
    Passat el segon espit entra en una zona delicada , i tan delicada, comencen a ploure pedres!! acabarà passant per un tram trencat que sembla que hagi d'anar tot avall, però el problema és la corda que arrossega força còdols avall.
    A l'alçada del segon i darrer espit de la via!
    Mentre em preparo per pujar arriben uns companys del Penedès que han fet la Picazo-Nubiola als Estalvis i que seguiràn amb aquesta via també. La via, com l'anterior és per a enamorats de La Plantació, per a col.leccionistes vaja, però avui amb el temps que ha fet han estat una bona opció, a més la roca mullada els hi ha donat un plus!!

    Rapelem les dues vies, als estalvis no hi ha instal.lació ja que es pot baixar caminant, nosaltres hi deixem una baga i un malló.
    Ja que hem deixat les motxilles als peus dels Estalvis, rapelem les dues vies. Als Estalvis no hi ha instal.lació ja que es pot baixar caminant, nosaltres hi deixem una baga amb un mailló a la Sabina de reunió, amb el que ràpidament tornem als peus de l'Agulla.

    Abans de tornar cap al cotxe fem unes fotos a una cordada mentre superen el pas clau de la tercera tirada de la via Infinty a la roca dels Col.leccionistes.
    Ara la roca és ben seca, potser que hi tornem! Abans de marxar fem força fotos a una cordada que és a l'agulla dels Col.leccionistes fent la Infínity, avui però hi ha poca gent per aquí!

    Ressenyes de les dues vies i que podreu trobar a La Noche del Loro i a la magnífica guia de
  • La Plantació
  • que aprofito per recomanar-vos.

    Ha estat un matí ben aprofitat pel que prometia el dia, felicitar els Germans Masó, que trèuen petroli d'on no n'hi ha! aquestes dues vies són modestes però poden ser un bon complement d'altres si algun dia us acosteu per aquí, vies d'aventura on cal navegar una mica, i on cal vigilar la roca quan la paret perd inclinació.

    12 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Hola Jaume,sóm els de la via Infinity. Moltes gràcies per les fotos. Si en tens més, ens les pots fer arribar a xaviercollell@gmail.com

    Enhorabona pel Blog, està de conya!

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume, ja veig que el temps t'ha fet la gitza. Jo vaig anar a la Soleia el dissabte i ja no quedava ni un gram de neu...a mi aquest temps em mareja però ultimament estic tenint sort.

    Felicitats per la via, una bona aventura!

    joan asin ha dit...

    Jaume estàs fen un Master a la Plantació, je,je.

    Joan B ha dit...

    Ei Jaume, no et queixis tant que almenys tu has pogut escalar !!
    Fins aviat
    salut i a tibar

    Mingo ha dit...

    Els del temps akest cop no han acabat d'estar precisos. Tot i que si no fa fred aquestes vies estan bé per fer-ho en dies insegurs.
    Salut

    mikimiau ha dit...

    Molt bé jaume , dos bones vietes d'aventurilla a la plantació, enhorabona!!!
    Miquel

    SergiC ha dit...

    Anava a dir que erem ben a prop, però veig que les dates son diferents.
    Des de l'aparició de la guia de la Plantació que tenim molts i molts objectius. Esperem que no es massifiqui; aquells torrents i peus de via son delicats i sensibles a l'erosió.

    Xavi ha dit...

    Està ben xula la Mola tota nevada. Els dos últims dies que he intentat sortir també han estat un fracàs per la pluja.
    Bon reportatge, la Plantació té molts racons per descobrir. Jo encara li haig de treure més rendiment a la guia nova.
    Salutacions.

    Jaumegrimp ha dit...

    Xavi, espero que us hagin agradat les fotos, des d'on érem quedava molt fotogènica la tirada.
    Josep, finalment aquest dilluns he aconseguit aprofitar la tarda, però també amb un temps dolent, dolent...
    Joan A. la Plantació m'agrada, es nota?
    Joan B. si no em queixo, però és que sembla que el mal temps em busca...com va el peu?
    Mingo, almenys de fred no en fèia massa...que amb la humitat ja en teníem prou!!
    Miquel, són com dius una petita aventura i un bon recurs per aprofitar dies com el diumenge passat.
    Sergi, l'aproximació que té la plantació crec que la protegirà de la massificació, i la moda de la guia s'anirà esvaint...
    Xavi, ja veus que jo em barallo amb la meteo, però que hi farem, i sí a la Plantació hi ha molta feina a fer, sovint trobar el peu de via ja és una aventura.

    Llorenç ha dit...

    molt queixar-se però al final sempre en feu alguna! tot i el fred que va fer! tenen bona pinta aquestes incursions a la Plantació! s'hi podria fer un stage!!! je je je

    Elisenda Marcos ha dit...

    Això de la neu no va igual per tothom, eh...

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, realment n'hi havia per riure..... Però veig que encara ho vas aprofitar prou bé! Ara entenc el què em vas explicar de les vies....