Malanyeu glaçat. Via Stoc de Coc/Monges Mascles. Berguedà. 04-12-2010.

Malgrat la neu i el fred, acabarem escalant prou bé!
El dissabte del pont, enmig de l'onada de fred busquem un lloc on puguem escalar, i on no sinó a Malanyeu? amb el Joan i el seu fill, el Guillem enfilem l'eix del Berguedà...el termòmetre del cotxe cada cop va més avall...-4º,-5º,-6º i entrant a Malanyeu -7º! ens adonem que de la xemeneïa de Can Anglada surt fum amb el que ens adrecem cap allà. Hi passarem una bona estona esmorzant, no tenim pressa, la paret encara és a l'ombra...

Fent temps mentre s'escalfa la pedra.
De Berga en amunt ho trobem tot nevat i la carretera d'accés al poble sinó hagués estat netejada avui hagués estat impossible, sortosament la paret és neta. Ben abrigats comencem el patinós camí, la neu és ben glaçada i la baixada esdevé curiosa...travessem el rierol i acostant-nos a la paret desapareix la neu, de calor no gaire...encara farem temps per ajudar a que el sol ens escalfi la paret.
El fred a les mans fa una mica més dur l'assequible primer llarg.
Qui em coneix ja sap que m'agrada començar, sovint aquesta "mania" fa que no em toquin les tirades més maques...avui amés em trobo que la pedra és força freda i els dits els costa reaccionar, potser per això o potser pel típus d'escalada tècnica de Malanyeu, no trobo tan fàcil el llarg com el seu grau sembla indicar...ja amb els dits calents munto reunió, per cert, molt ben equipada. Aprofito la sabina per recolzar-hi l'esquena aconseguint així mes espai pels companys.

Reunió molt ben equipada. Un pare vigilant!!
Mentre els recupero em vaig mirant el següent llarg, llarguíssim !! i ben equipat, penso que és ideal pel Guillem i així li comento al seu pare. El Joan ho veu bé, però abans li recorda al Guillem el muntatge de la reunió...que no fa massa que li vàrem donar el curset d'iniciació. El Joan l'assegura amatent, amb la responsabilitat paternal...fa il.lusió veure com s'espabilen, aviat ens tibarà a tots.

El segon llarg és la tirada estrella! deixem que el Guillem s'hi baralli!!

Comença molt bé, a poc a poc i col.locant-se, però els metres van carregant els braços i la responsabilitat pesa, s'ha de penjar a mirar-s'ho, les darreres xapes es fan dures, la corda pesa i també la responsabilitat...Reunió! Ara és el nostre torn, surt primer el Joan. Aconseguim l'encadenament, però sí que cal prendre-s'ho amb calma sí! el grau és mantingut i no dóna treva.

Incòmoda i freda segona reunió.
Mirem de passar-ne via, ja que la instal.lació és a l'ombra i per tres és incòmoda, a mes de ben penjada com l'anterior. Una grimpada per roca delicada i surtim a un bosc penjat del que ens decantem a l'esquerra per situar-nos sota l'esperó de la via Monges Mascles; a la placa de l'esquerra veïem la reunió de l'Stoc de Coc.

El Joan disfrutant de l'estètic esperó per on va la Monges Mascles.

Amb el fred d'avui la veritat que no convidava a les finures del darrer llarg de la nostra via i la temptació de la Monges Mascles és alta: un esperó vertical, llarg i mantingut que ens farà xalar!! Ara li toca al Joan que en un moment és a la reunió cimera, ha anat tan ràpid que quan és el meu torn m'adono que no és tan senzill com semblava, bravo Joan! com en l'anterior pany de paret la tècnica, el buscar bons peus i anar tastant els forats és la clau per no patir i poder disfrutar de valent.
El bosc manté el seu caràcter hivernal.
Ja tots tres dalt, decidim baixar rapelant, avui la carena és ben gelada i donat que no portem grampons...un primer ràpel ens deixa a la freda segona reunió, d'allà, tot i anar amb 60's ens sembla que no s'arriba a baix i encara en farem un altre a la primera R. Pel que he llegit en altres blogs sembla que sí que arriben les cordes...però davant el dubte vam preferir no arriscar-nos.

Paisatge de postal, increible després d'haber fruit de la roca calenta, vaja tèbia més aviat.
La temperatura continua sent freda durant tot el dia no ha fos gens i el camí de tornada el farem enmig de la neu encara; al cotxe, al sol, estem a 5º i només entrar a l'ombra a 1º...llàstima que l'entrada de vent del sud ho va espatllar en pocs dies, ja que el dimarts següent tornem i ens trobem a 8º positius i gens de neu!

Ressenyes, la primera la trobareu al bar ca l'Anglada i la segona al blog de l'Eduard

Escalatroncs

Una via per disfrutar de la roca de Malanyeu, vertical, ben assegurada, tècnica, en un entorn de postal.