dilluns, 6 de desembre de 2010

Pa de Quilo a la Serra de Sant Joan. Cingle del repetidor. Alt Urgell. 13-11-2010.

L'extensa Serra de Sant Joan, sector del Repetidor; la nostra via va per la dreta del pany de paret.
Fa un parell de setmanes, quan encara el fred no s'havia fet tan viu, vaig quedar amb el Joan i el Guillem per anar a la Serra de Sant Joan, fèia temps, des que vaig anar a la Jaume Casellas, que tenia ganes d'anar-hi, els companys sempre me n'havien explicat les seves excel.lencies: tranquilitat, bellesa i víes "divertides"...Finalment anirem mes colla: el germa del Joan, el Xavi, i l'Olga ens acompanyaran.
Fem parada per esmorzar a Cal Thaussà d'on ens arribem a Organyà per seguir l'estreta carretera cap a Montanissell i d'allà cap a les antenes, deixant el cotxe passat un revolt a l'esquerra, tenim la paret força aprop i amés a peu de carretera ja veïem alguna fita. Una altra opció és de Coll de Nargó agafar la carretera cap a Isona i abans d'arribar al poble de Boixols trencar a la dreta i així fem menys pista.

Superat el tram vertical, al divertit diedre.
Ens costa una mica trobar el peu de via, seguim fites però les perdem i acabem massa a l'esquerra, veïem uns espits en una placa amb desploms i estem apunt de posar-nos-hi, però dubtem, no s'adiu gens amb la ressenya...cal anar força a la dreta per sota uns desploms fins que aquests s'acaben; enmig d'una boixeda trobem la fisura vertical per on comença la via, al seu peu una gran vigueta de ferro que deuria baixar quan construïen les torres dels repetidors...!!
Passant a la placa de l'esquerra, on ja cal mirar-s'ho.
Com que anem cinc i el Xavi anirà sense casc, sembla ser que no el fa servir mai??, comencen ell i l'Olga. D?entrada el primer espit és força amunt i cal fer uns passos de finura fins a poder col.locar-se al diedre on la dificultat baixa, sembla ser que abans hi havia un merlet d'on si podia penjar un estrep, però la veritat és que no cal i surt en lliure.

Deixant enrrera el pas clau: deixar la sabina enrrera i col.locar-se a la placa penjada!
Del diedre cap passar a la placa de l'esquerra, amb bona presa ens arribem sota una gran sabina que haurem de superar per mirar d'entrar a l'altra placa de la dreta, aquest és el pas més finot i compromès, impresiona mes aviat! la resta ja baixa la dificultat i per plaques amb bona presa surts a una rampa amb molta pedra solta fins a muntar una còmoda reunió.

L'Olga al "pas" de la segona tirada (la resta és una grimpada).
La primera reunió és un gran replà, se surt a l'esquerra per terrent trencat fins arribar a un muret protegit amb una expansió i s'ha acabat, la resta és una grimpada on has de vigilar on t'agafes...mirto amunt i veig un bosc tupit!! collons per on va això ara? sortosament veig els companys a la reunió. Ells han "rapat" i s'han posat per la dreta d'un gran arbre, havent d'arrossegar la corda en un llarg flanqueig a l'esquerra, la via passa per l'esquerra del gran pim trobarem un pitó en un ressalt i ja caminant fins a la reunió, també còmoda però ara ja amb més ambient. Continua el tercer llarg per unes plaques fisurades, el primer bolt és força amunt, es pot protegir, però l'abundancia de bones preses no t'ho demana. La sortida tira una mica enrrera i aquí sí que poso un Àlien en una fisura que sembla feta extrés per això! Superat el ressalt, rostollet altra vegada...per om anar? per unes plaques que resten sense vegetació m'enfilo a la reunió on el Xavi ja ha començat i l'Olga l'assegura.

El Joan al divertit flanqueig del quart llarg, més espectacular que difícil.

Ens hem repartit la via amb el Joan, per mí els tres primers i ell acaba la resta, no he triat massa bé, excepte el primer que és molt maco, els dos següents afluixen molt...però són el preu a pagar per a disfrutar a partir d'ara! Comença la quarta tirada amb un flanqueig molt estètic i que es va fent aeri; a l'alçada de l'assegurança cal anar amunt i enfilar-se en un punt on canviarem de vessant, pas molt divertit!!
El Xavi a l'espectacular pas de canvi de vessant.
Per unes plaques verticals assolim la reunió. La cinquena tirada comença flanquejant a l'esquerra per enfilar-se per un diedre-fisura vertical amb molt bona presa, atlètic i agraït, passat aquest mur afluixa fins la propera reunió, on comença la disfrutada.

Diedre tècnic de la cinquena tirada.

El Pedraforca pel vessant de Gòsol.

Curiós diedre del que has de passar a la placa, el Joan treballant-s'ho!
Som sota el Pa de Quilo, magnífica Sabina que dóna nom a la via.
Aquesta reunió també és còmoda i al davant tenim un diedre perfecte, amb roca adherent i cantelluda, l'assegurança és a la placa de la dreta força amunt, amb el que t'has de treballar el diedre, al fons d'aquest es pot posar un friend si es vol.

Ja a la placa resseguim el "Pa" per unes canaleres fantàstiques que recorden el Pedraforca! algunes escletxes permeten acompletar l'assegurament. Deixem enrrera la gran Sabina per enfilar-nos a un mur on gràcies a unes molt bones preses surt mes fàcil del que sembla des de baix. Cal vigilar amb el fregament ja que aquí la via fa una ziga-zaga molt marcada per superar els sostres.

Superada la curiosa sabina que dóna nom a la via, entrem en un flanqueig curiós on cal vigilar amb les cordes per evitar el fregament.
Una disfrutada aquest llarg, cal vigilar amb l'entrada a la darrera reunió ja que és una feixa amb molta pedra solta. Ara tenim al davant el mur de sortida, ben vertical i amb una bavaresa delicada...6b+ en lliure però no obligat.

El Guillem traïent en lliure el 6b+ del darrer llarg!
El Xavi s'el treu sense ni bufar, al seu torn el Joan és apunt d'encadenar, però el xapatge del segon bolt és compromés i prefereix no arriscar, una caiguda et deixa de peus a la feixa! una baga per posar el pèu resol el prpoblema i llavors no s'ha acabat no! que continua molt fí en flanqueig a la dreta, unes preses invertides ajuden a col.locar-s'hi.

Als blocs de la reunió cimera.
El Guillem ho proba de treure en lliure i s'en surt! enhorabona, jo també ho probo, però em cal una tibada de cinta...La reunió cimera és en uns blocs fragmentats, sòlids però...d'aquí caminant fins la carena, on amb sorpresa trobem restes de neu per tot el vessant nord.
Del cim estant, gaudint del paisatge de l'Alt Urgell.
Estem sols, avui al Cingle del repetidor no hi havia ningú, almenys no els hem vist ni escoltat...quina tranquilitat; al fons el Pirineu ja és nevat!

Al repetidor, satisfets després d'haber disfrutat amb la via.

Tram de desgrimpada relliscosa si es baixa per les línies d'alta tensió, s'estalvia força temps!
Per baixar, es pot fer seguint la pista, llarguíssima, o fer-ho per l'esquerra seguint la línia d'alta tensió, si ho feu així passareu per un avenc d'immensa boca, la Bòfia dels Prats, amb diferents pous que baixen fins als -42m.
Aquesta drecera que ressegueix el tallafocs fet per a les línies de corrent és relliscós i sovint ple de neu, desestimeu aquesta opció si n'hi ha força ja que cap al final cal fer una desgrimpada de tercer on no s'hi val a badar, amb neu millor no posar-s'hi o fer algun ràpel.

Panoràmiques de la paret i del camí d'accés a peu de via.
Després d'una estona de pista trobem el cotxe, admirem la paret i ens entretenim a seguir l'itinerari de la via, s'aprecia des d'aquí l'immens "Pa de Quilo" i el diedre de sortida. Una via molt distreta, ben assegurada, amb moltes possibilitats d'acompletar aquest si es vol i malgrat alguns llargs poc atractius, la bellesa d'altres fa que globalment sigui una via recomanable, almenys nosaltres en vam sortir molt satisfets.

Bones i molt treballades ressenyes que podreu trobar als blogs del
  • Xavi (Alt Urgell)
  • i de
  • 'Edunz(Roca i Neu)
  • i de
  • Madteam
  • 9 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Una bona proposata per aquest hivern, veig que us ho vau passar bé!!

    SergiC ha dit...

    Interessant via amb passos difícils aïllats.
    Quan la vaig escalar, vaig tirar un roc inmens que ens va tallar la respiració a tots: al darrera hi tenia 5 companys!

    jclaramunt ha dit...

    QUE SALVATGE!! QUINS FLANQUEIGOS NO??!! VÀREU TENIR UN DIA COLLONUT, COM ES DISFRUTA A L'HIVERN AMB EL SOLET EH!!??

    SALOT BOU!

    Mingo ha dit...

    Carai quin solet més bo que vau tenir, ja he vist per les dates que va ser abans de l'onada de fred.
    Certament vas triar malament pq em sembbla recordar que la tirada mes bonica,que a mi no em va tocar és la 6, la quarta tampoc està malament.Perquè la resta a mi no em van agradar massa, el que passa que el lloc és únic.
    Felicitats

    Llorenç ha dit...

    oh!!! uns que vna escalar amb sol!!!! quina enveja! molt guapes les fotos! caldrà anar a treure-hi el cap! racó solitari actualment i tranquil!

    te bona pinta la via, n'he rebut comentaris bons i dolents, però si us ha agradat, es un bon senyal!

    lux ha dit...

    Ei Felicitats Jaume!
    la vaig trobar dura aquesta via més del que m'esperava.
    Potser quan la vaig fer ja estava una mica xunga però no regalaven massa no....enhorabona!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ei Joan, és una via on però has de pagar el peatge del segon i tercers llargs, força fluixos per poder disfrutar del sector de dalt molt divertit, segur que t'agrada.
    Sergi, sí ja vaig llegir l'ensurt que vas tenir!!
    Josep, un dia deu, i els flanquejos no son pas difícils, el que passa que a les fotos els flanquejos sempre queden bé!
    Mingo, oi tan!! el primer llarg el vaig disfrutar, però els dos següents em van fer pensar que "quin rostoll de via"!!! sort que després la via s'arregla i disfrutes de valent.
    Llorenç, la via es recomanable, pero anar-hi advertit que té un sector central poc agraït que és el peatge per poder disfrutar més amunt.
    Lurdes, té alguns llargs potents, sobretot l'últim, però no per patir-hi, segur que ja et rondava...per cert com estàs, el Wolfgang em va comentar que havies estat malalta...que et milloris!!

    Anònim ha dit...

    Com a participant en l'apertura d'aqueta vía en dona molta satisfacció llegir aquests comentaris. El cas es que encara no la he fet sencera, ja s'hi val. Vaig participar en l'apertura del cinqué i sisé llarg i el darrer día mentre els Toni's obrien el darrer llarg el Pere i jo vem repelar tota la vía fent neteja de terreta i alguna branca seca i matolls. Val a dir que la vía es oberta integrament per sota, amb el Toni Casanovas sempre al devant. El darrer día vem pujar pel camí y es pot baixar per una canal a la dreta (mirant avall desde el cim) fins la feixa de la penultima R que també es una escapatoria si aneu justos de temps. Eb fí, m'alegra que es vagi fent, a veura quan hi vaig jo mateix.

    Ana ha dit...

    Ahir vam anar a fer aquesta via. Tots la vam gaudir malgrat alguns trams una mica bruts de sorra i pedres no gaire estables. El 1r pas és difícil de treure sense escales, a no ser que tinguis el grau assolit de sobres (i tot i així!). També hi ha algun altre pas finet que s'ha de mirar. El millor llarg és el 6è, i la sortida de la última reunió, que sembla més dura del que en realitat és. L'escalada molt agradable al sol, però compte amb la baixada perquè vam trobar molta neu!!!
    Salut i muntanyes!