dimecres, 15 de desembre de 2010

Malanyeu glaçat. Via Stoc de Coc/Monges Mascles. Berguedà. 04-12-2010.

Malgrat la neu i el fred, acabarem escalant prou bé!
El dissabte del pont, enmig de l'onada de fred busquem un lloc on puguem escalar, i on no sinó a Malanyeu? amb el Joan i el seu fill, el Guillem enfilem l'eix del Berguedà...el termòmetre del cotxe cada cop va més avall...-4º,-5º,-6º i entrant a Malanyeu -7º! ens adonem que de la xemeneïa de Can Anglada surt fum amb el que ens adrecem cap allà. Hi passarem una bona estona esmorzant, no tenim pressa, la paret encara és a l'ombra...

Fent temps mentre s'escalfa la pedra.
De Berga en amunt ho trobem tot nevat i la carretera d'accés al poble sinó hagués estat netejada avui hagués estat impossible, sortosament la paret és neta. Ben abrigats comencem el patinós camí, la neu és ben glaçada i la baixada esdevé curiosa...travessem el rierol i acostant-nos a la paret desapareix la neu, de calor no gaire...encara farem temps per ajudar a que el sol ens escalfi la paret.
El fred a les mans fa una mica més dur l'assequible primer llarg.
Qui em coneix ja sap que m'agrada començar, sovint aquesta "mania" fa que no em toquin les tirades més maques...avui amés em trobo que la pedra és força freda i els dits els costa reaccionar, potser per això o potser pel típus d'escalada tècnica de Malanyeu, no trobo tan fàcil el llarg com el seu grau sembla indicar...ja amb els dits calents munto reunió, per cert, molt ben equipada. Aprofito la sabina per recolzar-hi l'esquena aconseguint així mes espai pels companys.

Reunió molt ben equipada. Un pare vigilant!!
Mentre els recupero em vaig mirant el següent llarg, llarguíssim !! i ben equipat, penso que és ideal pel Guillem i així li comento al seu pare. El Joan ho veu bé, però abans li recorda al Guillem el muntatge de la reunió...que no fa massa que li vàrem donar el curset d'iniciació. El Joan l'assegura amatent, amb la responsabilitat paternal...fa il.lusió veure com s'espabilen, aviat ens tibarà a tots.

El segon llarg és la tirada estrella! deixem que el Guillem s'hi baralli!!

Comença molt bé, a poc a poc i col.locant-se, però els metres van carregant els braços i la responsabilitat pesa, s'ha de penjar a mirar-s'ho, les darreres xapes es fan dures, la corda pesa i també la responsabilitat...Reunió! Ara és el nostre torn, surt primer el Joan. Aconseguim l'encadenament, però sí que cal prendre-s'ho amb calma sí! el grau és mantingut i no dóna treva.

Incòmoda i freda segona reunió.
Mirem de passar-ne via, ja que la instal.lació és a l'ombra i per tres és incòmoda, a mes de ben penjada com l'anterior. Una grimpada per roca delicada i surtim a un bosc penjat del que ens decantem a l'esquerra per situar-nos sota l'esperó de la via Monges Mascles; a la placa de l'esquerra veïem la reunió de l'Stoc de Coc.

El Joan disfrutant de l'estètic esperó per on va la Monges Mascles.

Amb el fred d'avui la veritat que no convidava a les finures del darrer llarg de la nostra via i la temptació de la Monges Mascles és alta: un esperó vertical, llarg i mantingut que ens farà xalar!! Ara li toca al Joan que en un moment és a la reunió cimera, ha anat tan ràpid que quan és el meu torn m'adono que no és tan senzill com semblava, bravo Joan! com en l'anterior pany de paret la tècnica, el buscar bons peus i anar tastant els forats és la clau per no patir i poder disfrutar de valent.
El bosc manté el seu caràcter hivernal.
Ja tots tres dalt, decidim baixar rapelant, avui la carena és ben gelada i donat que no portem grampons...un primer ràpel ens deixa a la freda segona reunió, d'allà, tot i anar amb 60's ens sembla que no s'arriba a baix i encara en farem un altre a la primera R. Pel que he llegit en altres blogs sembla que sí que arriben les cordes...però davant el dubte vam preferir no arriscar-nos.

Paisatge de postal, increible després d'haber fruit de la roca calenta, vaja tèbia més aviat.
La temperatura continua sent freda durant tot el dia no ha fos gens i el camí de tornada el farem enmig de la neu encara; al cotxe, al sol, estem a 5º i només entrar a l'ombra a 1º...llàstima que l'entrada de vent del sud ho va espatllar en pocs dies, ja que el dimarts següent tornem i ens trobem a 8º positius i gens de neu!

Ressenyes, la primera la trobareu al bar ca l'Anglada i la segona al blog de l'Eduard
  • Escalatroncs


  • Una via per disfrutar de la roca de Malanyeu, vertical, ben assegurada, tècnica, en un entorn de postal.

    10 comentaris:

    Pietro ha dit...

    Preciós Malanyeu, si ja ho és normalment encara ho és més amb aquest paisatge tan hivernal.
    Aquesta combinació fa temps que la tinc a la llista per fer amb la Nesa. A ella no li agraden gaire les vies llargues, però estic segur que en aquesta disfrutaria de valent.

    llembresku ha dit...

    Carai Jaume, aquests racons ja són macos de per sí sense neu, i amb neu i la rasca que hi deu fer, qualsevol se'n va a escalar podent estar a la vora del foc amb unes bones torrades!!!!!!! Salut, i a gaudir del solet hivernal!!

    Mingo ha dit...

    Que guapo Malamyeu amb neu, jo només hi he estat un cop i va ser al mes de setembre, tb vam fer la combinació vostra, siposo que deu de ser el més clàssic.

    Joan B ha dit...

    Jo diria que és la millor, en la seva graduació, de Malanyeu. Però encara hi tens molta feina a fer..
    Quan vulguis hi anem

    salut i a tibar

    Llorenç ha dit...

    uf!!! quin fred! si nosaltres ens queixavem...vosaltres vau passar uncalvari!!! tot i aixó vau fer una molt bona tria! el segon llarg es per disfrutar escalant i no pensar en arribar a reunió...sinó en el camí...com la vida mateixa!

    lux ha dit...

    Carai!
    aquesta via esta patint un revival bloguer!
    Ja es nota que Malanyeu té fama de caloròs, clar que veient-lo tant nevat...ja teniu bona moral!
    Ahhh, per cert el dia de la meva tornada a la paret vaig coincidir amb un company de cordada teu !! i és que és petit el mon!

    joan asin ha dit...

    Uff quin fred no? aquesta via és ja la més clàssica de Malanyeu, enhorabona.

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Pere! content de rebre un comentari teu! Aquesta via li agradarà a la Nesa, és com d'esportiva, però de vàries tirades, a més la segona reunió és en un replà ben còmode, com si tornessis a començar.
    Llembrescu, ja ho vam fer ja, primer un bon esmorzar, i quan la paret era calenta amunt!
    Mingo, només hi has estat un cop? jo ja hi he estat força mé si encara em queda molta feina a fer, la dels Senzills, acabar la Neusnidó, i moltes més ja sense equipar i d'autoprotecció com les obres mestres de l'Amadeu Pagès...
    Joan B, em sembla que hi ha consens en que l'Stoc és de les millors, però l'Amadeu em va deixar molt bé la teva Neusnidó! com saps la tinc a mig acabar...
    Llorenç, quanta raó tens, fins i tot t'ha sortit la bena poètica!!!
    Lurdes, celebro que ja estiguis recuperada i tibant! l'Anselm ja m'ho va comentar que us havia trobat a tú i la Raquel, us va agradar la Rodamons?
    Joan A. doncs sí, i s'ho mereix la via, però m'he quedat amb ganes de probar la sortida original, la placa es veu brutal!!

    lux ha dit...

    Ei Jaume! gracies!
    doncs la rodamons la varem disfrutar...
    Per diferents motius, la Raquel no ha escalat massa a Narieda i portava també temps sense fer via llarga ...
    per part meva crec que el problema amb la rodamons són les expectatives, es que hi ha vies moooolt bones a la zona!
    però com ja em va passar amb la Manitu i anant preparada pels comentaris... doncs fins i tot va resultar millor del que esperava.
    Clar que potser tambe te aveure que després d'un mes i mig tancada a caseta... quasi em va semblar heroica ;) hehehe..

    Gatsaule ha dit...

    Que bonic que estava Malanyeu nevat...., llàstima de la pluja que es va emportar tota la neu!

    Però no dissimulis, que en una via com aquesta entenc perfectament que volguessis començar tu!!