Malanyeu desglaçat. Montse Curto i Neusnidó. Berguedà. 07-12-2010.

L'entorn de Malanyeu és màgic!
Després del fred i la neu, un corrent d'aire del sud s'ha cuidat d'espatllar les excel.lents condicions de neu del Pirineu...en pocs dies, som dimarts, hem passat de -7º a +8º...però a nosaltres ja ens està bé! amb el Wolfgang tornem a Malanyeu amb la intenció de fer dues vies: La Montse Curto i la Neusnidó són les triades.
Esplèndit segon llarg de la Montse Curto.
A l'obaga encara trobarem una mica de neu glaçada, però res a veure amb el fred de fa tres dies...ens costa trobar el peu de via de la Montse Curto, ens hem deixat la guia al cotxe i finalment truco al Joan (Sisbemesanapren) que ens orienta: "la trobareu abans d'arribar a la Carla s'en va a al Selva" ens diu i ja amb aquesta informació la localitzem! El primer llarg es veu lleig i trencat per alguna feixa...començo i seguint la millor roca m'en vaig cap a un bolt que hi ha enmig de la placa (és de la Via del Roc), a l'esquerra, llavors m'adono que a la dreta tinc la línia d'espits...res que un petit flanqueig no arregli i a més m'he estalviat un tram de canal que es veu trencat i herbós.
Ara és el torn del Wolfgang, s'enfila per la placa sempre en tendencia a la dreta fins gairebé dalt la reunió que puja tot recte. Entretinguda i agraïda amb ambient, molt maca!

La línia de la corda segueix el recorregut del darrer llarg, amb una placa final d'antologia.
Soc davant el darrer tram, dues plaques verticals i compactes que vèuen la seva continuïtat trencada per una feixa, llàstima.

Disfrutant la placa!

El primer mur és molt compacte, però amb uns forats agraïts i amb els espits ben aprop, que li trèuen emoció...tanmateix la següent placa, que de sota sembla esquerpa, es deixa fer i llegir prou be...aquí els espits allunyen mes, però és que les preses son molt bones fent disfrutar del gest! La reunió en un balconet privilegiat per acabar de fer agradable l'ascensió!
Satisfets rapelem la via i anem a buscar la Neusnidó, el peu de via és a l'esquerra de l'Stoc de Coc, trobareu un ressalt no massa atractiu que mena a una zona desplomada per on va la via, els bolts hi son ben visibles.
El Wolfgang no em dona opció, comença ell! que jo ja he disfrutat al darrer llarg de la Curto...al ressalt s'ha de vigilar amb la humitat car és a l'ombra, es va enfilant amb seguretat, però el desplom mantingut infla els braços i li cal un repòs...explorats els forats hi torna resolent molt bé la seqüència. Deixa enrrera una reunió per enfilar amunt per un tram mantingut en la vertical i amb les assegurances menys aprop.


Al potent primer llarg de la Neusnidó.
Munta reunió sobre una gran sabina. És el meu torn, ja he vist com s'ho treballava el company amb el que m'hi poso amb ganes, i poc a poc vaig resolent els passos, trobo reposos i aconsegueixo encadenar el llarg! però quedo cansat i se'm fa llarg el tram vertical per arribar a la reunió.

Lluitant amb el desplomet tot triant el forat bo!

La reunió és amb tres claus no massa fiables, sembla que és la de la via Sabinot Feréstec, la de la Neusnidó ha estat xafada, encara s'en poden veure els espàrrecs retorçats... a l'esquerra...
Passada la reunió opcional es manté la verticalitat però baixa la dificultat.
És el meu torn, veig un clau a la placa de l'esquerra i cap allà que m'enfilo, ara cap a unes plaques verticals fissurades amb dos ponts de roca a banda, escalada rara, rara, encalço una sabina i entro a una altra placa mantinguda amb les assegurances alegres...arribo amb dificultats a un pont de roca i llavors, cansat, veig força amunt el següent bolt...m'he petat en aquest tram i tot i que surto a buscar la xapa no m'atreveixo i desgrimpo...reposo i m'ho penso, però finalment li dic al Wolfgang que em baixi i ho probi ell!?!!

Al rar començament del segon llarg.

Amb la moral per terra arribo a la reunió, l'amic Wolfgang tibarà amunt fàcilment i en un moment crida reunió, està fort! torno a fer el llarg i reconec que podria haber posat alguna cosa per ajudar-me a pujar, quedava poc, però no en tenia ganes, ni tan sosl s'em va passar pel cap. El tram que quedava no era difícil però sí de potencia i avui ja no m'en queda amb el que quan em reuneixo amb el Wolfgang li donc un bon disgust: no vull continuar...baixem. D'entrada m'intenta convèncer, que si el que queda és maquíssim, que ja anirà ell davant...però quan s'em creuen els cables...trobo totes les excuses, algunes fonamentades eh! era tard, no estava disfrutant, ja tornarem a gaudir-la...vaja que en un ràpel som baix

Ressenyes de les vies a agrair a

l'Eduard (Escalatroncs)

i al

Joan (Sisbemesanapren)

i a en

Francesc Sunyol

La veritat que m'ha sabut greu, però prefereixo no acabar la via de "paquet" per així poder tornar-hi motivat i preparat per disfrutar-la de tú a tú, tan sols em sap greu pel Wolfgang, però ja sap que aquesta li dec!