Gaudint la darrera obra de la "Factoria Masó": Via Màgical Mystery Tour. Roca de Sant Martí. La Plantació. Montserrat. 27-11-2010.

Des de l'Oblidada, panoràmica de les agulles del Torrent dels Llorers, destaca al mig la línia de la via que acaba a la Roca de Sant Martí, amagada a l'ombra de l'imponent Roca de Sant Cugat.
Aquest dissabte tot i el fred que apreta, tinc ganes d'escalar, sembla que el punyetero refredat que hem va fer abandonar a mitja via la setmana passada va de baixa!! i quan truco al Toni li proposo de fer una via que acaba de sortir publicada, és a la Plantació, raconada entranyable i on sempre hi disfruto molt i a sobre és obra dels amics Masó, tota una garantia! Quan arribem a Collbató estem a zero graus i enfilem directe al bar a fer un mos, molt d'ambient i cares conegudes, trobem l'Ivan que va a fer la Nexus.

El primer llarg no crida l'atenció, ajagut i trencat, és el peatge per a poder disfrutar més amunt!
Fa fred només sortir del cotxe, però la caminada és llarga amb el que aviat em sobra roba. La pujada per la canal dels Llorers ha cambiat de la darrera vegada que hi vàrem pujar: molts arbres caiguts i els graons de la mini-ferrata doblegats i malmesos. Ja som al replà on comença la Canvi Climbàtic, just al vessant oposat el nostre objectiu, encarat a l'est sortosament! Ens equipem i quan ja som apunt de començar sentim veus, son el

Joan Asín

i el seu company Jesús que també vénen a fer aquesta via. La veritat que no m'ha extranyat la coincidència, després del mal temps del cap de setmana passat un bon objectiu aquesta via acabada d'apareixer del forn de Cal Masó que segons la ressenya es veu potent i llarga.
Tinc l'honor d'encetar la via, el primer llarg és poc atractiu, amb la roca llepada dels peus de via i més amunt trencat, trencat...poques assegurances però ben posades, a destacar que ja no són espits a ma! sinó bolts a màquina, bolts del 8 però!
Caminant arribo a sota un contrafort on munto la primera reunió en uns arbres, al davant un mur extraplomat per on continua la via. Sembla que flanquejant per la dreta es pot forçar en lliure...ja hi tornarem a explorar-ho.
Ara és el torn del Toni, amb l'ajuda d'una alzina caça el primer bolt i amb l'estrep arriba ja als dos claus, d'on amb un altre pas ja surt per placa vertical que s'ajeu ràpidament per acabar caminant fins a un altre còmode replà on amb unes alzines fem reunió.
Suant malgrat el fred a la tercera tirada, on un mur vertical ens farà treballar de valent.

Ara comença la gresca, inici desequipat de IV+/IV, vaig pujant mes aviat per l'esquerra, on trobo millor i més sòlida presa, cap a sota el mur, abans d'arribar-hi , a uns 7 o 8 metres llaço un merlet i flanquejo a xapar un bon pitó; continuo cap a la dreta per una bona feixeta fins situar-me sota un bolt, intento posar alguna cosa, però res em queda bé amb el que tiro amunt, xapat aquest bolt comença a posar-se fí!
poques però bones preses ajuden a progressar, passos llargs, obligats. Éstic suant! venia ben abrigat de sota i ara em toca el sol i cal tibar de valent...arribo al darrer bolt, m'ho miro i renoi com tiba!! em penjo a descansar els braços que resta una sortida potent. Ja amb els braços descansats surto trobant bon canto, però a vista, la via no està gens marcada, no és gens evident. Superats aquest metres la dificultat afluixa de seguida i pràcticament vas caminant fins al cim d'una agulla que cal baixar fins al bosquet, a les primeres alzines munto reunió, ja que penso que més endavant no ens sentirem, a més les cordes freguen força, penseu a posar cintes molt llargues al pitó!

A la còmoda tercera reunió, el Joan es prepara per recuperar el Jesús.
Quan arriba el Toni fem un canvi de reunió fins al peu, ara ja, de la Roca de Sant Martí; al davant tenim l'imponent flanqueig.
És el torn del Toni, la primera assegurança és força amunt, protegible amb un merlet o un Àlien, però el Toni va per feina cap al primer bolt.
El Toni començant el fantàstic i estètic flanqueig de la quarta tirada; l'arribada a la reunió és vertical i tècnica, on quan les trobes, les preses permeten tibar de valent!

Passat un primer tram vertical, cal anar derivant a la dreta sense guanyar alçada, de tan en tan uns forats cantelluts fan fruïr de valent! ja gairebé a l'esperó cal enfilar-se per un mur vertical on ara a la dreta, ara a l'esquerra, et pots aixecar fins al pas clau, superar el llabi de l'aresta. Hi ha bona presa, però no és evident, a mes tira enrrera, amb el que cal anar per feina si un no es vol penjar!
Les assegurances tampoc estan a tocar precisament amb el que quan arribes a la reunió ho fas ben satisfet!

Superat el pas clau d'entrada a reunió! El Jaume s'ho mira abans de fer el flanqueig.

La quarta reunió és la única incomoda, però és el preu a pagar per a poder gaudir de l'ascensió a la Roca de Sant Martí. El Toni ha disfrutat aquest llarg, al meu torn flipo amb la roca que té: adherent, cantos boníssims,però no evidents! i vertical!
el mur final et posa a punt! les preses hi son, però cal trobar-les i els braços es van carregant, bufo quan supero el pas clau...ara em resta un aeri flanqueig fins a reunió.
Saltant l'Alzina de la cinquena tirada, que es pot aprofitar per passar-hi una baga.
Com que aquesta reunió és força incòmoda, continuo amunt, comença per un diedre trencat del que s'ha de saltar a la placa de la dreta, es pot posar un Àlien per protegir el pas i deseguida es xapa el primer bolt. El pas a la placa és divertit, una vegada situats, una bona excursió a buscar una Alzina que aprofito per llaçar;
cal enfilar-s'hi per a poder continuar, ara tinc al davant un ressalt vertical, a sota un bolt, és el pas de 6a que marca la ressenya. Busco bona presa, però no n'hi ha cap d'evident, amb el que aprofito un forat de l'esquerda de l'esquerra i un rom a dreta i tibo amunt, per sort he triat uns bons peus i m'en surto, ja equilibrat xapo un pitó, buff, et fan treballar el pas! Miro amunt i el desert....una fisura cega i trencada i un ressalt més que trencat força amunt...no veig cap assegurança i quan estava apunt de tirar amunt recordo que la reunió era a la dreta; em vaig enlairant decantant-me a la dreta i ja veig els dos espits (aquí s'els deurien acabar les piles) Reunió! d'allà m'adono que hi ha un espit al capdamunt de la fisura, si l'arribo a veure segur que tiro amunt!! al Joan tanmateix li va passar.
El Toni sota el pas de 6a i content després de superar-lo!!
És el torn del Toni, el bombet clau el supera més per la dreta i comenta que sembla més fàcil ja que trobes millors peus...ja a la reunió mirem l'aspecte del que ens queda, es veu molt trencat i dubto si esperar els companys per evitar tirar-los pedres...però decidim seguir i quan el Toni arriba al tram trencat comenta que és més sòlid del que sembla, amb el que continua fins a la reunió cimera.


El darrer llarg té un aspecte tètric, trencat, però sortosament la roca hi és més sòlida del que sembla.


El Toni assegurant des de la reunió cimera i el Joan assegurant el company mentre nosaltres consultem el pot de registre, hem fet la 1ª repetició!
La reunió és en un replà sota el cim, m'hi arribo i busco el pot de registre que acostúmen a deixar-hi els germans Masó; hi trobem unes anotacions d'altres vies i la llibreta de la nova, i vaja, que som els primers a repetir-la o almenys a apuntar-hi!. Mentre escribim arriba el Joan que s'ha saltat la penúltima reunió, no l'ha vist; per pocs metres no arriba amb el que demana que el company el deixi podent així muntar la reunió.

Panoràmica amb l'itinerari aproximat i treballada ressenya dels germans Masó que podreu trobar a

La Noche del Loro

Ens ha agradat força la via, amb dos primers llargs poc atractius, peatge necessari per arribar al Contrafort i a la Roca de Sant Martí, on la pedra és immillorable, amb un quart llarg estètic i atrevit! el millor!! Un itinerari ben trobat on cal anar-hi amb el grau assolit, ja que les assegurances als trams fàcils estan molt alegres i al tercer i quart llargs oblíguen fins al V+.