Vergés-Pérez al Cavall. Montserrat. 12-06-2010.

El Cavall té un atractiu salvatge, t'el miris per on t'el miris.
Aquest cap de setmana la previsió del temps era mes aviat dolenta, així que decidim no anar massa lluny, per si al migdia s'espatllava...amb el Toni fent repòs per una petita lesió, quedem amb el Josep per anar a Montserrat, però a on? li proposo anar a fer una via que tenia mirada de ja fa uns deu anys, quan amb el Pep Graells ens vam arribar a peu de via i no ho vàrem veure gaire clar, les assegurances allunyen força i l'artifo de la berruga no em fèia cap gràcia! la via és la Pérez-Vergés o com diu en Josep Barberà al seu Llibre Història d'una pedra, Vergés-Pérez.

A l'exigent primer llarg, on a la dificultat de la via s'hi afageix la distància de les assegurances, especialment les dues primeres!
Decidim pujar per les escales del Monestir, la canal del Cavall pensem que estarà molt molla ja que fins ahir va estar plovent. Després d'una bona excursió som al Cavall, ens toca baixar per la canal, sort de les cordes, ja que és un tobogan de fang! El peu de via és a sota de la vertical de la berruga, dins una escletxa.
Costa de veure la primera assegurança un espit a uns set metres...però també ajuda a localitzar el peu de via un espit rovellat a peu de paret. Mirant mirant arribo a veure el segon espit, deu n´hi dó com allunyen!

Els Flautats tanquen l'horitzó.
Estic concentrat i entro a la paret, en una feixa al começament miro per si puc posar alguna cosa, però no m'entra ni el micro...amb el que tiro cap amunt, no és difícil i vaig trobant bons peus, pujo amb molta calma, mirant-m'ho...i xapo el primer espit, bé, ara cap al segon, aquest és força amunt i si es cau abans de xapar-lo es toca terra! amb el que a seguir concentrats. Passat aquest en un forat puc posar un àlien, és a un metre de l'espit, però ja que els porto! vaig trobant els espits que són en renglera recta amunt. La dificultat va en augment, es posa més vertical i les preses mes fines.
Arribant al tram més fi, A-0/A1 segons la ressenya original.
Ja veig la reunió, és força a l'esquerra, però ara haig de fer un repòs, que la cosa es posa seriosa; ja sóc al darrer espit, ara em resta un flanqueig, "massima vibrazione" fins la reunió, m'aixeco i aconsegueixo agafar una presa bona i ja ho tinc! ara ja és més senzill fins la reunió. Estic content, ha sortit tot en lliure malgrat dos reposos.

Primera reunió. Fixeu-vos amb la P que tinc xapada, és original de la via i va ser feta a ma per en Vergés a partir de trossos de viga!
He quedat molt satisfet, aquesta tirada m'impressionava i fins l'he disfrutat! ara és el torn del Josep que també disfrutarà! Ja a la reunió es mira el que li espera, una paret ben vertical i que es veu força assegurada, alternant espits amb les "P" originals i que s'han fusionat amb la pedra. Amb els estreps puja prou bé i ràpid, la roca hi és immillorable. Al meu torn ho intento en lliure i gairebé ho aconsegueixo, però haig de fer un parell d'A-0. Un llarg preciós i que amb paciència pot sortir en lliure.
Treballant-se el vertical segon llarg.
La segona reunió és còmoda, ja veig el que m'espera: la rampa que es va redreçant fins sota la berruga. La roca aquí ja no és com fins ara cal vigilar! a més tan sols trobarem tres assegurances i la tercera arribant a la reunió! Amb precacució em vaig acostant a la primera "P" i un cop xapada busco la següent, força amunt, ara la cosa es posa força dreta i s'agraeix el buril ronyós que protegeix l'entrada a la reunió.

El tercer llarg comença arrampat per anar-se redreçant fins a la reunió sota la berruga.
Ara toca fer treballar els pedals de debó! l'hi ha tocat al Josep i la veritat que no em fa cap enveja!! xapar l'espit del sostre és complicat, ja ho havia llegit per algun lloc! és força amunt i li costa, per uns cms no hi arriba! ho proba per la dreta, ho proba per l'esquerra i no hi ha manera!
La Paret de Diables es fa mirar!
No portem cap "tramposa" però finalment el Josep improvisa una tiesa amb el fifi i aconsegueix xapar! buff, ha costat i molt...però ara ja està, l'artificial és treballòs però on no hi ha un espit hi ha una "P" salvadora i mica en mica el perdo de vista; la corda progressa molt a poc a poc...ja és al lliure, que no és complicat, però amb el cansament de l'artifo, tot es veu més difícil!

Deixant enrrera els passos més treballosos.
Quan escolto que ja el puc deixar, friso per enfilar-me, per sort m'ha deixat unes cintes força llargues i així la cosa no s'em complica, que jo i l'artifo no som gaire amics!! sort del fi-fi, quin gran invent! ja al lliure també noto el cansament, no és difícil, però millor no relaxar-se, tot i que vas trobant burils sense plaqueta i alguna "P" sense xapar, oi Josep?
A banda i banda la vista és impressionant, a l'esquerra Diables i a la dreta Els Flautats!
Ens resta el darrer llarg, un muret que desseguida s'ajeu i que protegeixo amb un merlet, per arribar al darrer ressalt, llaço una sabineta, el supero i ja veig la verge, Cim! Hi trobem uns companys que han fet la Desiré i petem la xerrada una estona, ens fem fotos mútuament i cap avall (El Josep ni hi pensa en la foto i quan ens decidim ell ja ha baixat!)


Al cim del Cavall amb els companys Toni i Vicenç, de Terrassa i Sabadell respectivament.

Paret sud del Cavall per on va la via, a la foto superior no es veu el primer llarg.
Ressenya que podeu trobar a

la web Ressenya.net

la via Vergés-Pérez va ésser oberta per en Daniel Vergés i Antoni Pérez que en van fer la primera ascensió el 30 de gener de 1975; va quedar completament equipada amb burins casolans fets amb trossos de biga per Daniel Vergés, molts avui dia encara aguanten!
Resumint, una via exigent, amb compromís, amb roca excel.lent excepte el tercer llarg. Animeu-vos a conèixer-la.