Via Esbarzers a la Paret de les onze hores. Sant Llorenç del Munt. 17-06-2010.

Visió des del peu de via del primer llarg, a dalt de tot es veu la sabina on farem la reunió.
Després de força dies de no poder coincidir, aquest dijous hem tornat a quedar amb el Joan

Gatsaule

que ja n'ha fet cinc centims de la via al seu blog; hem anat a Sant Llorenç del Munt amb la idea de fer la Clerc i l'Esbarzers, però l'aspecte depriment dels primers metres de la roca, aquest hivern de fred i neu i les pluges continuades, han fet molt de mal a la pedra...a més l'equipament de la Clerc força envellit, fa que s'escali poc amb el que tot suma per a que la roca no es "sanegi", en resum que hem triat l'Esbarzers, que cap dels dos l'havíem fet.

Als trencats primers metres i en una franja força vertical i grans bolos no del tot fiables...

M'ofereixo per començar, es veu molt assegurada amb lluents parabolts, i de seguit ho entenc, roca trencadissa i esmicoladissa...potser no tan com la

Tercera República

però deu n´hi dó! Com comenta el Joan, s'alternen passos d'A-0 amb lliure no pas fàcil; passada una primera part força vertical s'ajeu i per franges vermelloses i trencades s'arriba a la reunió al costa d'una gran sabina.

Deixant enrrera el tram vertical per continuar per una zona ajaguda i amb panxetes on cal vigilar ja que és plena de crostes a mig desprendre's.
El Joan quan puja intenta sanejar la via aprofitant que estem ben sols. Ara és el seu torn, per un tram trencat s'enfila cap al desplom, sota el mateix hi ha una altra reunió que no farem, ja que no cal.

Sortint de la reunió per una zona de roca dubtosa...i entrant al forat on hi ha la reunió.


Treballant els primers passos de l'artificial, força punyeteros! i reunió de filferros...ui! quina basarda!!!
El Joan és força alt i això que en algunes ocasions pot ser un inconvenient, avui li va prou bé, veig que e sposa en diedre i ja xapa el punt clau! quan em toqui a mí, em costarà força abastar-lo! i això que no sóc pas baix...
el perdo de vista, però el sento disfrutar, això ja és roca, no sorra compactada com fins ara!!!

Acavant la via i disfrutant de la franga de roca bona que ens regala La Mola, val la pena patir a baix per disfrutar aquí dalt!

Quan recupero el llarg veig que el Joan tan sols ha xapat els bolts i ha deixat els espits originals, ha fet allò que molts diuen i pocs fem, deixar de xapar quan creïem que és sobreequipat...malgrat tot hi segons comenta el Pere de

Santllors.com

sembla ser que el reequipament l'ha fet el mateix que va obrir la via.
Baixem per la canal de l'esquirol i li ensenyo al JOan moltes vies interessants, no per la qualitat de la roca precisament, sinó per la història del meu estimat Sant Llorenç; tenim l'agradable sorpresa de trobar-nos al Gerber i el Pep que han estat forçant una fisura tremenda de la cara est de l'Esquirol. Amb deures per fer marxem a fer una cerveseta.

El Joan a la reunió cimera i ressenyes de les Onze Hores a agraïr a la web

Santllors.com

.