CADE fins a la feixa. Terradets. 30-05-2010.

L'omnipresent Noguera Pallaresa que acabem de travessar per l'elegant pont.
Aquest diumenge després d'una setmana amb intents de sortir espatllats per la pluja, sembla que no farà massa calor i enfilem amb el Josep cap al Congost de Terradets, el nostre objectiu la "famosa" CADE. Sortim d'hora, o això ens pensem...però són gairebé les deu que som a peu de via, el sol escalfa de valent!

Rapelant després d'adonar-nos que hem errat l'entrada a la via!
El Josep ja l'ha fet vàries vegades, ara ja fa temps...i comencem a pujar, cal pujar a una llastra i així ho faig, dos parabolts amb anella, però no són marcats CADE...quan arriba el Josep no li cuadra...renoi si som a la dreta de la gran llastra i hauríem d'haber-hi pujat per l'esquerra. Desgrimpem fins a una reunió que cau més a la vertical i rapelem altra cop a peu de via, remuntem fins dalt de tot i ara sí! fins i tot hi ha gravat CADE a la pedra. Amb això són gairebé les onze! i fot una calor...més amunt bufarà el ventet, a veure. Torno a enfilar el primer llarg, ara sí, i me n'adono ràpidament, quan es posa dret i obligat, les preses són pulides, com marbre! sortosament són bústies profondes i cap amunt, passat el tram obligat nillora la roca i fàcilment faig reunió dalt la llastra. Ràpidament remunta el Josep que sense pensar-s'ho continua amunt, uns reguerots d'aigua per on és més fàcil fan que s'hagi d'entretenir una mica per tirar amunt. Algun parabolt escadusser serveix per marcar la via, sort n'hi hà! Em torna a tocar, una tirada en flanqueig ascendent a la dreta, de tràmit.

A la quarta tirada, un quart que amb la "sobamenta" sembla un sisè!!
Es van succeïnt les tirades amb la característica de que els pasos obligats estan ben pulits! Ara es torna més atlètica, la cinquena tirada és maquíssima, llàstima de la roca que és sabonosa, però amb preses ben grans! un flanqueig espectacular i aeri et porta a superar una llastra amb una entrada a reunió que em costa força, sort d'un àlien que em dóna confiança per fer el pas a l'esquerra on una canal ja et treu de les dificultats i munto reunió.
Espectacular cinquena tirada amb un flanqueig que et porta sota unes plaques penjades i ben defensades! Començament del sisè llarg.

La sisena tirada té una sortida entretinguda, tècnica i divertida per acabar en un flanqueig a esquerra cap a la reunió. Em torna a tocar, ara cal guanyar diferents ressalts prou punyeteros! en un dels passos cal una bona dosi de confiança per superar-lo, ja que els peus són dolentots i relliscosos, però quan em penjo de braços i surto enfora surt! buff.

Reunions de la CADE, dos parabolts amb argolla i gravat a la plaqueta, 50 anys CADE
És el torn del Josep, l'hi ha tocat l'artificial A1, un flanqueig per una lleixa i ja és sota el parabolt, llavors mica en mica ho va traïent fins decantar-se a la canal de l'esquerra i el perdo de vista. Múnta la reunió, ben penjada al costat d'una bona sabina.
Començant l'artificial (A1-A-0) de la vuitena tirada.
M'enfilo cap al'artifo, quin ambient! poso l'estrep a l'inici però gairebé que no em cal, les assegurances són aprop i més anant de segon. L'esforç, però em passa factura, arribo a la reunió acalorat i amb els braços cansats...només em falta mirar el següent llarg, molt vertical i amb una sola xapa a la vista...Collons! el Josep que em coneix, s'ofereix a fer la tirada i l'hi ho agraeixo. Un pas d'estrep per superar la panxeta i llavors a equipar la pulida fissura, li entra un friend i un altra més amunt i llavors veu una altra xapa que protegeix un flanqueig a la dreta; s'ajeu una mica per tornar a posar-se dret, un diedre molt vertical amb bona presa i protegible amb un altra parabolt protegint la sortida...un dels llargs més macos!
llàstima de "baixada" o diguem-ho clar, acollonida!!

El novè llarg, per mí un dels més elegants, mantinguts i espectaculars fins aquest punt.
Arribem a una feixa que recorrem cap a la dreta fins molt enllà en que passada una gran alzina localitzem la sortida cap a la Feixa en majúscules. M'he refet i li torno a tirar, una sortida potent per ajeure's ràpidament i caminant fins a la reunió. Estic cansat i fotut de calor, tot i que hem dut 1,5 litres cada un i hem anat bevent, la calor ha pogut amb mí!! No tinc ganes de seguir amunt, em sap greu pel Josep que li fa molta il.lusió acabar a dalt, però jo ja en tinc prou per avui...fa dies que no faig tans metres i suposo que ho noto...a més els peus es queixen i ni el canvi de calçat em millora.
El "tobogan" de la paret des de la vuitena reunió. si us hi fixeu es veu una cordada començant una via.

M'he quedat amb ganes d'acabar a dalt de tot, però una altra vegada cal començar més d'hora, posar-s'hi a les vuit del matí, amb la fresca, per poder fer això, millor dormir allà mateix, sinó matinar molt, però que molt! i llavors jo m'adormiria per la paret!! Tot i estar molt pulimentada la roca en els passos claus, he disfrutat molt , és una via imprescindible, amb un traçat inteligent i alhora espectacular, i això que no he fet el tram amb millor roca!

Via Josep Barberà a la Punta Pam a pam i Mirador de Sant Joan. 09-05-2010. Montserrat.

Emergint entre la boira del tram més dret del primer llarg.
Ara fa 15 dies amb el Toni anem a fer la via Josep Barberà, una altra de les obertures dels germans Masó, bonic homenatge a un gran estudiós i coneixedor de la Muntanya. Aquesta via és al capdamunt de la Plantació, però força decantada a la vora de llevant,mostrant-nos unes panoràmiques diferents de la zona, això si no hi ha boira com ens va passar a nosaltres...
Vàrem fer l'aproximació pel Monestir, pugem fins a Sant Miquel, Sant Joan i llavors agafem un corriol amb marques blaves que baixa cap al Clot de la Mònica, per aquest camí també hagués estat una bona opció per pujar a peu de via. A mitja baixada passem pel peu del quart llarg. Hem de fer força camí de baixada i just quan som sota unes parets podrem anar a la dreta resseguit-les per sota, al camí principal hi trobarem un seguit de troncs que en marquem el desviament; el corriol és força marcat i desbrossat fins a peu de via.

El Toni sota el tram dur de la segona tirada.
Trobar el peu de via és fàcil, però veure el primer espit no tan, com que comença ajagut aquets són força espaïats. Avui tot és ben humit i el primer llarg no inspira massa confiança, sembla que tot hagi de patinar.

Segona reunió. El segon llarg és molt ferm!
A poc a poc vaig veïent que malgrat la boira i la humitat, la roca és adherent i arribo a la reunió, aquest primer llarg és molt senzill, però avui el temps l'hi ha posat el grau...Ara és el torn del Toni, toca una segona tirada força vertical amb un pas al mig de 6a. Comença bé, però s'encalla passat el pas, no es troba bé i baixa.
Deu n´hi dó amb el passet, m'haig de penjar! no l'he sabut llegir o no sé, però el trobo dur i la continuació també...l'arribada a la reunió ja és més tranquila. Quan aviso al Toni per pujar, està vomitant! però sembla que aquest fet el refà una mica i acconsegueix arribar fins a la reunió, com que tan sols resta un llarg molt fàcil li comento que seguiré i allà podem abandonar, però la vomitada l'ha refet i decideix continuar...vols dir Toni? però ja surt i quan em recupera ja el tinc animat per continuar cap dalt!

Patint després de la marejada per arribar a la reunió.
Des la tercera reunió, podem veure la continuació de la via pel Mirador de Sant Joan.
La quarta tirada és senzilla, dreta però amb molta presa, presa però de la que millor no refiar-se massa de moment, que alguna s'ens trenca...La darrera reunió és sota del mur final, del que se surt per la dreta en un pas divertit i que té "truco!

Començant el quart llarg. Reunió sota el cim, amb el potet registre marca de la casa.
Abans d'acabar obrim el potet registre i a l'intentar escriure alguna cosa em cau el mini llàpis al terra! desapareix cap avall...ho sento molt i aviso per si algú va a repetir la via en pugi un de recanvi, disculpes amics Masó! miraré de reposar-lo.

Acabem la via encara sota la boira, ha fet fred, sí fred al Maig! Uns companys repetint una de les darreres obertures d'en Guillem Àrias (Ressenya.net)

Baixem caminant del cim cap a buscar l'ermita de Sant Joan. La via m'ha agradat força, llàstima de discontinuïtat, però l'entorn i el segon llarg et deixen prou satisfet.

Magnífica ressenya historiada de la factoria Masó i que podeu trobar a

Ressenya.net

Via Original a l'Esperó Sud. Paret de l'Ós. Sant Llorenç de Montgai. La Noguera. 01-05-2010.

La via começa en un tram trencat, a la dreta de la placa de l'esperó Rematxa.
El mateix dissabte que vam anar a fer la Càmel, després de dinar al Bar Cirera i veïent que no acaba de tapar-se, fins i tot fa sol, ens animem amb el Josep a baixar fins a Sant Llorenç de Montgai. Provarem d'anar a una via ràpida i espectacular a la Paret de l'Ós, la via original a l'esperó sud.

Des de la primera reunió, veïem ja el segon llarg i l'estètic esperó del tercer.
Deixem el cotxe a la pista per la que tornarem i amb tot el material apunt fem el curt tram de carretera fins a peu de via; una placa de marbre marca on hem d'enfilar-nos, és el peu de via de l'esperó Rematxa, nosaltres anem just a la seva dreta. Começa el Josep per un tram vertical i ben assegurat que desseguida s'ajeu i per terreny trencat s'entra a una xemeneïa molt estètica.

A l'estètic i divertit tercer llarg, una pila de grans blocs que sembla mentida que s'aguantin drets!

Es fa reunió passada la xemeneia i ja encarats a l'altiu esperó: la segona tirada comença rostollenca i va a buscar l'aresta d'un primer esperó fent reunió sota el seu tall. El tercer llarg és atlètic, amb algun tram desplomat que sinó fos per les assegurances prou properes...una vegada al cim de l'agulla resta un tram finot que t'has de protegir.
Ens queda ja només la sortida, però té la seva gràcia ja que només sortir et posa les piles: una placa penjada al buit protegida amb un espit, sembla que el mes fàcil és anar a buscar la fisura de l'esquerra, però quan m'hi posos veig que es pot forçar recte amunt, de seguida xapo la següent assegurança i ja entro al diedre; quan aquest s'acaba m'encigalo i m'en vaig a l'esquerra saltant-me un espit...m'enfilo i veig un sostret que em barra el pas, un flanqueig a la dreta em torna sorotsament a la via, veig un darrer espit que xapo i surto directa a la reunió.

Satisfets dalt de la paret, no ens hem mullat tot i que un ruixat ens rebrà al cim!
El Josep puja depressa ja que sembla que vol ploure, un vent de tempesta ens està avisant...encara tindrem temps de plegar cordes que ens sorprendrà un ruixat! però es queda en no res, torna a sortir el sol i podem baixar tranquilament cap al cotxe.
L'embassament de Sant Llorenç de Montgai. Baixant tranquilament admirant la serra del Mont-Roig, al davant.

En poc més d'una hora hem fet aquesta via, ben assegurada tot i que per la sortida del tercer llarg pot ser bò dur algun Àlien, amb poca aproximació, si volem podem deixar el cotxe a peu de via i amb ambient garantit, recomanable per combinar amb d'altres de la paret.

Magnífica perspectiva de la paret i ressenya a agraïr a l'

Eduard (Escalatroncs)

Sol de mitjanit a la Serra de les Canals. Alt Urgell.10-05-2010

La sorprenent Serra de les Canals o Cinglera del Castell amb el seu puig més alt: el Roc de les Tres Creus (830 m.)

El 19-01-2008 s'obria aquesta via a la Serra de les Canals a càrrec dels amics bloggers Llorenç Vallès

Kutrescaladors

i d'en Pere Tutusaus

Pescador d'estels

des d'aleshores que tenia ganes d'apropar-m'hi però no acabava de trobar el dia...finalment aquest dilluns aprofitant que és festa a Sabadell i que el temps no és massa segur: la via és relativament curta i les reunions són rapelables, ens hi apropem.

El Josep senyalant la fletxa verda pintada a la carretera i que ens indica que anem bé!
Esmorzem a Ponts i d'allà cap a Oliana, abans de travessar el Segre, trenquem per la carretra de Les Anoves i la Mora Comtal, seguim direcció el camp de tir i on la carretera s'acosta més a la paret, en una recta deixem el cotxe en un bon i ampli aparcament; busco la pintada a la carretera i encara la hi trobo, tot i que ja descolorida.


Adherència al primer llarg, 5c.
Pujar a peu de via és fàcil seguint el corriol ja fet, però a l'arribar a la paret ens costa trobar el peu de via, tot és molt enbrossat i no hi ha camí fet, després de dubtar una mica ens decantem a l'esquerra ia cabem trobant el replà on comença. Sortosament és eixut! baixa aigua per tot arreu i pensàvem que encara pringaríem!
M'agrada començar les vies, amb el que m'hi poso: excursioneta fins al primer espit i anar buscant les millors regletes i peus a poc a poc, un petit vesper posa el punt d'emoció a la zona més tècnica...però el supero sense cap fiblada. Surto de la placa i ja per terreny més fàcil encaro l'entrada a la reunió.

Negociant les fines plaques, ja passat el tram més dur.

Ara és el torn del Josep, una sortida força dreta que s'ajeu ràpidament. El perdo de vista i sento que progressa lentament, de sobte un crit: alerta, Pedres!! li ha baixat una llastreta.
Aquest segon llarg el trobo exposat, les assegurances allunyen molt i la roca és dolenta, dolenta en aquest tram, potser ha estat el fet d'anar de segon, però deu n'hi dó l'alegria entre assegurances, la dificultat ho permet, però la roca...

Primera reunió i muret de sortida de la segona tirada.
Malgrat l'ensurt de l'esllavissada, la roca és molt adherent i les preses són bones, regletes petites, forats, còdols enganxats...estic disfrutant molt l'escalada.
Ara em torna a tocar, aquesta tercera tirada és la més ajaguda i poc mantinguda, però té la seva gràcia anar mirant de triar el millor pany de paret.

Entre les dues sabines comença la tercera tirada, gairebé una grimpada per arribar a la vertical paret de sortida. El Josep traïent el cap abans d'entrar a reunió.

A la còmoda reunió ens preparem per la part vertical de la via, ara li torna a tocar al Josep; un mur vertical equipat per fer en artificial o 7A díuen...ni ho probem i directament a tibar de cinta. Posem un moment l'estrep per a xapar la segona assegurança i ja el guardem, en A-0 es fa prou bé. Un regalim d'aigua sembla barrar-nos el pas, però sortosament la repisa de peus és eixuta! passat el flanqueig remuntem cap amunt i reunió.

Al quart llarg, un tram prou vertical i divertit, 7A o A-0.

La roca és bona i sòlida en aquest diedre vertical, però ni ho probo tot hi anar de segon, passades però les dues primeres xapes la cosa millora i puc seguir en lliure.

Pel mur de la dreta comença la cinquena tirada, exigent però divertida, la més maca de la via per mí.
Encaro el meu darrer llarg, 6b, A-0, xapo el primer bolt i no veig com continuar...cal anar derivant a dreta i esquerra segons les preses et demanen...divertit i tens...em desequilibro un pel i m'haig d'agafar d'una cinta...llàstima! continuo amunt i cada cop trobo millor presa, també allunya cada cop més el bolt...arribo a un pas delicat, tinc a sobre una calaixera amb molt mal aspecte, ni tocar-la! la via es decanta a l'esquerra passant per sobre un vell tronc de sabina i que aprofito per llaçar, resta un pas de decisió en flanqueig, la meva debilitat!!i xapo, buff! quin estress...però aquí no s'acaba la gresca, resta una excursió fins a la reunió, intento posar un friend i no m'en surto amb el que em concentro i amunt, l'entrada a la reunió és d'aquelles de sortir de la piscina, sort que hi ha bon canto!!


A l'espectacular penúltim llarg, vertical i mantingut!

Mentre sóc a la reunió, merda! comença a ploure, no haig de dir res, el Josep puja com una moto. Fa dies que temptem la sort i sembla que avui...però la cosa s'estronca i no arriba ni a mullar massa la pedra amb el que sembla que podrem continuar.

El cel fa estona que avisa, però no hi podem fer res, finalment tan sols ens ha refrescat les idees! La paret i tot és ben verd i gemat.

Ens esperem una mica per si torna a ploure, però sembla que podrem acabar. Es veu un llarg potent, vertical...

Al darrer llarg, d'inici a la vertical amb canvi de mur a la meitat que li dóna una estètica singular.

La sortida de la reunió és cap a la dreta per enfilar recte amunt de seguida, la roca no inspira confiança, però és sòlida i compacta; quan sembla que la cosa es complica la via canvia de direcció i va al mur de la dreta per un esperó una mica trencat i que es supera inicialment en tècnica de diedre per passar al final a la placa. Aquesta darrera tirada és molt ben assegurada.

Reunió cimera.
La Roca de les Tres Creus punt culminant de la Serra de les Canals.

El Pot registre i la magnífica panoràmica des del cim: La Serra de Sant Honorat a ponent i la Cinglera d'Esplovins sobre el pantà.

Restem una bona estona admirant el paisatge, la baixada per aquest vessant sembla factible, però caldria preveure un cotxe a l'altra banda, sinó la patejada seria de campionat! amb el que, tot i que no ens agrada rapelar les vies, cap allà anem.
Duem cordes de 50 mab el que calculem que els dos darrers llargs els podrem fer d'un vol i l'encertem, encara sobra corda, la resta d'un en un, fins a cinc n'haurem de fer i fins a cinc vegades haurem de vigilar la pluja sòlida...!

Del cimal de la via, la vall d'Oliana.
Els dos darrers llargs els enllacem en un sol ràpel.

La boira no ens acaba de deixar i encara ens ruixarà un cop a peu de via, ara rai!
Itinerari aproximat de la via.
Hem disfrutat molt aquesta via, personalment m'ha agradat molt, la roca hi és molt adherent, trencada i encrostada sí! però això encara et fa concentrar-t'he més! adherència en conglomerat i verticalitat...assegurances, res a dir, per mí fins i tot he trobat el segon llarg un pel exposat, sobretot per la qualitat de la pedra en aquell tram...felicitats al Llorenç i el Pere, a l'Antxi i la resta de companys/nyes que vau ajudar en l'obertura!