Una de Gorros. Montserrat. 24-04-2010.

Avui el nostre objectiu és a Gorros....
Aquest dissabte acompanyo el Toni i el Josep a fer metres....tan sols disposem del matí, però hi ha ganes de pencar i si anem depressa...objectius: Via del Carles al Gorro, Ignasi Jorba a la Magdalena superior i, si queda temps, la que hi faltaven...a la Magdalena inferior.

El Gorro frigi en tota la seva esplendor.
Una bona suada per les escales del Pas dels Francesos i ja som a peu de la via del Carles; aquesta la farà tota el Josep. L'equipament ha estat restaurat recentment amb força encert i sense alterar el seu esperit.

L'arrogant mur de la Magdalena superior.
El llarg clau continua essent divertit, un mur que fa treballar, amb bones preses però que s'han de buscar, l'hi dóna caràcter a la via.

Començant la quarta tirada, molt estètica.
En passem via i ja som sota la berruga cimera, un pas atlètic i a la placa i d'aquí al cim.

Acabant el quart llarg amb el Trencabarrals senyorejant l'espai!
Desgrimpem ràpidament per la Ferrata del camí normal fins al coll. Ara toca anar a buscar el peu de via de la Ignasi Jorba, no fa massa vàrem fer amb el Toni la 98 octanos i ens havía cridat l'atenció; aquell dia fèia molt fred i era ben emboirat, avui el sol escalfa i il.lumina la paret, quina diferència!
És el torn del Toni que ràpidament s'enfila pels dos llargs ajaguts.
Apunt d'entrar al flanqueig de la darrera reunió, espectacular i aeri.
Ara la paret es redreça fins a la vertical, el Toni poc a poc va superant els passos, s'el veu disfrutar, i no n'hi ha per menys, quina tirada més maca! sostinguda però en cap cas extrema, per disfrutar-la. El flanqueig d'entrada a la reunió fantàstic i la reunió al costat de l'arbre, quin luxe!

Començant la darrera tirada. El Josep amatent!

Ens resta un tram vertical i espectacular, dels que no s'obliden, un esperó amb un ressalt al mig que fa que t'hagis d'estirar...continua ben vertical i aèria, amb ambient fins a la reunió cimera.

Sota el ressalt del darrer llarg.
Al cim coincidim tota una colla, la cordada de tres que fèien la 98 octanos i una altra amb el Marc que han fet la Doc Anton Rañé.
Ara éra el meu torn, però s'ens ha fet tard i ho deixem per encarar la baixada cap al cotxe a bon ritme. ha estat un dia divertit en el que per fí hem pogut gaudir d'un bon sol, tot i que acabarà plovent!