Via Mal Pas. Els Graus (Collbató). Montserrat sud. 30-01-2010.

Començant el tercer llarg, un muret vertical preludi del que ens espera...
Un altre cap de setmana que les previsions de temps ens espanten! ha tornat el fred i no ens atrevim a marxar lluny amb el que el recurs d'els Graus torna en acció:
avui pensem fer la Mal Pas i una altra via que fa poc el Joan Asin va piar.
Sota el primer tram delicat, VIa-A0.
Localitzem fàcilment la via, és a la dreta de la Somni de Primavera, fàcilment identificable per una pintada verda a la paret!!!(Aquest detall s'el podrien haber estalviat els autors.) Un mur vertical a l'ombra ens rep: el fet de no tocar-hi el sol i estar algun tram mullat fa que hagi de vigilar, és un V+ rarot en el que no si val a badar si vols encadenar, malgrat tot es fa curt i de seguida enllaçes amb la Somni de Primavera amb la que comparteix reunió.

El Toni atent a com evoluciona l'Anselm al primer tros delicat.
La segona tirada és comuna a les Somni de Primavera i Somni de Tardor, ho això suposo, nosaltres anem pèr la Somni de Tardor, senzilla i que serveix per acostar-nos al mur de sortida, un fantàstic esperó que reserva les essències de la via!

Uns companys que estan fent la placa de la Somni de Primavera.
De la segona reunió es va caminant al peu del tercer llarg, aquest es veu imponent enfilant-se per tot l'esperó que emmarca la placa de la via veïna: Somni de Primavera. Ara és el torn de l'Anselm: només començar un muret vertical divertit que en flanqueig a la dreta et porta sota el primer mur, vertical i fi de preses, sobretot de peus.

A la placa, que a mesura que t'enfiles va desplomant i buscant com sortir a l'esperó.

Veïem que no corre gaire, deu ser difícil ja que l'Anselm escala molt ràpid...és el tram que la ressenya marca 6a/A0! però poc a poc es va col.locant sota el desplom i aconsegueix fer el flanqueig i situar-se a l'esperó, llavors ja baixa la dificultat.
Sota la reunió hi ha marcat un altre tram d'A0 però arriba a la reunió i comenta, on era l'A0?
Ja sota la reunió es posa altra cop força dret i cal tibar-li, 6a/A0 segons la ressenya.
La veritat és que no és tan forçat com al tram de baix, on cal molt bona col.locació de peus i anar buscant amb les mans les preses a cegues, però deu n'hi dó la tibada, en aquest segon pas dur!
De segon disfruto aquesta tirada, surt neta però no hi regalen res! m'han quedat ganes de tornar-la a fer de primer! com les seves veïnes, només per aquest llarg ja val la pena haber fet la via!!

Ressenya que podeu trobar

Ona Climb

En dos ràpels som altra cop baix i comencem a buscar la via d'en Pitu que fa poc va piar en

Joan Asin

. La busquem a la dreta de la Somni de Primavera i no ho veïem clar, pensem que potser és la dreta orogràfica i cap al totxo de l'esperó...tampoc...va passant l'estona i decidim anar a fer una mica d'esportiva tot buscant la via...quan hem superat l'agulla dels marges i passem la roca del Sioux trobem la perspèctiva de la foto del Joan! ara sí, ens acostem a veure el peu de via, la localitzem i marxem que el Toni ha de ser d'hora a casa, ja tornarem.
Fem cap a la Placa del Gandhi on com que tenim poc temps comencem per la Trencaclosques 6a+, comença l'Anselm i la treu sense cap més problema que la fredor de la pedra, aquí encara no hi toca el sol. Al meu torn també encadeno, la via és maca i tan sols té un pas de finura essent poc mantinguda aleshores. Continuem amb la del costat Tamborraju 6a/V+, el Toni la fa primer amb corda per davant per tastar-la i després la fa de primer encadenant!

A Tamborraju 6a/V+ a la Placa del Gandhi.

Al final hem acabat disfrutant, un altre dia, ara que ja l'hem localitzat, anirem a la via del Pitu, que sembla un bon recurs per aquests dies freds que estem gaudint.

Ressenya de les vies de la Placa del Gandhi, obertes per Isabel Notivoli i Joan Vidal el 2007 i que podreu trobar a

Ona Climb