diumenge, 21 de febrer de 2010

Los lunes al sol. Serrat d'en Muntaner oest. Montserrat sud. 20-02-2010.

Una via tres estrelles!!!
Aquesta setmana havíem quedat els monitors del proper curs d'escalada per a fer una trobada i posar qüestions en comú. Donat que el temps de la setmana ha estat molt plujós, però per dissabte asseguren sol, fem cap a Collbató, al bar Muntanya on esmorzem i parlem de com ho organitzarem tot. Coincidim amb el grup dels "Puretas" i en Lluís Nadal, l'espurner! coneguts del mon blogger i que fins avui no havíem coincidit físicament.
Després d'una bona repassada al temari del curs anem a escalar una mica Als Graus, concretament a la Placa de la Poma on hi fem les tres vies que hi hà:
Gamarús Alegre 6a, Pinxos no morunos V+ i Atxís, txús 6a+. Dos dels companys han de marxar amb el que anem al cotxe i fem cap al Serrat d'en Muntaner.

Entrant al diedre que permet enfilar-se i col.locar-se a la placa de la dreta.

Amb l'Eduard i l'Ivan pugem cap a la base del Frare de Baix, hi ha gent a la paret est, però nosaltres anem al vessant oest on hi he fet vàries víes i n'hi ha una que fa temps tinc ullada: Los lunes al sol 90 mtrs 6b (6a obligat) són tres tirades, les dues primeres que tiben força i la darrera que sembla mes senzilla, ja està jo la primera, l'IVan la del mig i l'Eduard la darrera que té una xemeneïa com les d'abans!

En ple flanqueig i arribant al sostret. sota just acabant de superar el llabi.

Avui el vent ens la juga, ja que ve de ponent i la paret és oest, amb això no hi comptàvem! fem una ganyipada mentre acabem d'identificar la via, que primerament pensàvem que era l'ombra del vent, però la nostra és una mica més enllà.
Sense esparar massa començo la via, he agafat un estrep per si...comença molt divertida, un diedre protegit per un clau amb bagueto ronyós, m'enfilo a l'esquerra i quan sóc a l'alçada del primer bolt el xapo, llavors comença la gresca, un pas de decisió i a la placa, enganxat com una lapa...de moment es deixa fer, la via va decantant-se a la dreta, molt fina de mans i peus, m'haig d'aturar a mirar-m'ho i descansar. M'acosto al desplomet, vaig trobant presa i mica en mica m'aixeco, xapo l'assegurança de sobre el sostret i li tibo, ja hi soc! però quedo una mica pillat i torno a reposar...ara la paret s'ajeu una mica i baixa la dificultat. Han sortit tots els passos i m'ha faltat confiança per encadenar-lo, ara però, no m'ha calgut tibar de cap cinta! estic content.

Satisfets a la primera reunió. l'Ivan començant l'intens segon llarg.
Ens retrobem tots tres contents a la reunió! ha estat una tirada maquíssima, fina i tècnica, excel.lent! però ara en toca una altra que no és queda enrrera: 35 metres sostinguts en el 6a amb una sortida potent de 6b. La ressenya marca V+ però per mí del 6a no baixa.

Entrant al mur final de la segona tirada, intensa i fina i que no té res a envejar a la primera, de "10".
Ens estudiem les diferents maneres de sortir del 6b i finalment arribem a la conclusió que un peu a l'arbret és una bona manera, segur que també surt sense aquesta ajuda, però...vertical i mantingut, cal anar a poc a poc i estudiar bé la seqüència per evitar no encadenar, l'Ivan així ho fa, s'el veu disfrutar!

La reunió és al peu d'una gran sabina i ben penjada, la comunicació amb la cordada és fàcil.
Quan és el nostre torn, apreciem el perquè de la lentitud en la progressió, cal buscar bé la presa, no és evident; la paret és manté vertical i no dóna treva, tot i anar de segon m'haig d'esforçar per evitar penjar-me en alguns passos! Felicito l'Ivan per com s'ha treballat el llarg, intensísim!!

Des de la segona reunió, a vista d'ocell, l'Eduard progressant per l'esplèndid segon llarg

La segona reunió és ben penjada i per a dues persones no massa incòmoda, però per a tres castiga els peus...ja veïem el darrer llarg, una xemeneïa al fons que serà per l'Eduard, que això és "lo seu"!

El tercer llarg segueix la fissura recta amunt, per derivar a la dreta i sortir per la xemeneïa. L'Eduard començant.

Aquí la graduació baixa, però també la qualitat de la roca, amb el que no et pots relaxar! l'entrada a la xemeneïa és delicada i amb roca trencadissa, a més hi ha força molseta, sembla que aquest llarg es deu fer poc vista la qualitat dels dos anteriors.
Començant el flanqueig cap a la xemeneïa de sortida, amb roca delicada i bruta...!
Una vegada l'Eduard abasta la xemeneïa el veïem desapareixer, disfruta! fins i tot es deixa de xapar un bolt! Reunió.

Sortint de la xemeneïa amb ambient i vent.
La reunió és en una collada i fa un vent fred, fred...a sobre veig la reunió de la via veïna, l'Ombra del vent que fa servir aquest ràpel per baixar també. Dubtem si amb corda de 50 arribarem a la primera reunió i sí! encara sobren uns tres metres...
Espectacular ràpel que ens retorna al replà de la primera reunió.
En dos ràpels (corda de 50) som al terra, hem quedat molt contents de la via, exigent, ben assegurada tot i que cal apurar fins a 6a i divertida, comentem que potser el darrer llarg no es deu fer massa ja que es nota brut i a més perd la verticalitat i bona roca dels dos llargs anteriors...jo per la meva part m'ha agradat força.
Via molt recomanable, el grau de 6b crec que be més per la continuïtat, no té cap pas molt difícil i no ens ha de desanimar.

La paret s'ha tenyit del roig del sol ponent!

Ressenyes del vessant oest que trobareu al
  • Vèrtex nº 198
  • 9 comentaris:

    Joan B ha dit...

    Felicitats per la via Jaume, veig que tornas a anar fort.
    Per mi, quan la vaig fer, els 6b van ser A0...

    Salut i a tibar

    joan asin ha dit...

    Jaume un dia que fa sol per aprofitar-lo hi aneu a una cara oest i amb vent ? realment som una mica masoquistes. La via és molt guapa i la segona tirada molt intensa, no s’acaba mai. Enhorabona.

    lux ha dit...

    Sí que fa bona pinta aquesta via, sí!
    Dissabte feia un bon dia a Cala montse...l'aire era fred, però es podia disfrutar en gran!

    Jaume... al final t'haurem de treure de montserrat que si no... jejeje ..ja no podre apuntar cap de les teves vies a la llista... ;)

    Gatsaule ha dit...

    Així bufava fort l'aire per Montserrat? Primer m'he estranyat, mirant les fotos pensava perquè anàveu tan abrigats..., però ara ja ho entenc!

    PGB ha dit...

    Hey Jaume! Enhorabona per l'escalada. Encara vau aprofitar be el dia!

    Bé, que sàpigues que ultimament no comento gaire a ningú, pero aixo no vol dir que hagi deixat de seguir els blogs!!

    Una abraçada i a veure si escalem junts plegats!

    Gemma ha dit...

    via de 3 estrelles sens dubte! Felicitats, el llarg de 6b es veu guapo...

    Eduard ha dit...

    Ep Jaume!! Bona piada. Diumenge vaig estar a l'altra banda del serrat... Aquestes me les guardo per les tardes de primavera. Queda apuntada!!

    Mingo ha dit...

    Molt bona Jaume, la via a mi em va agradar moltissim la primera tirada és un 6b com una casa de pagés, noi estas en forma i la segona tirada apart de la sortida bestia, la resta es molt guapa, fins i tot la última que és més fàcil té ambientillo. Enhorabona. Los lunes al sol tb està bé, però per mi aquesta és més maca

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan B gràcies, però encara vaig amb recança i por de tibar i això em fa fixar-me molt amb els peus i a les plaques de Montserrat em funciona...
    Joan A. ja tens raó ja!! però mira quan li fiques l'ull a una via, ja pot fer vent ja!!!
    Lux, que va, sóc jo que no podré fer els viotes que ressenyes!
    Gatsaule, doncs sí, el fet d'anar tan abrigats era pel vent, a les reunions, a l'anar tres, ens quedàvem ben freds.
    Pere, això dels bolgs va com va, i si la feina apreta, el primer és el primer no? però tot i que no piis, ja veig que no pares bou, aquesta primavera a veure si quedem.
    Gemma és una via que t'agradaria, bona roca, vertical i bon ambient, s'et faria curta i senzilla a tú, al costats tens una via que el segon llarg marca 6a/A0 i en liure 7a,a questa és la teva!
    Eduard, érs un molt bon sector de matí per quan comenci a fer calor o de tarda ara ja! a més tens la BLack Sad i la abierto hasta el atardecer que són igual de bones.
    Mingo mica en mica van sortint les coses i sembla que estic oblidant la lesió, ai quina por!!! vols dir l'ombra del vent no?