Via Dioni a la Roca dels Collars. Alt Urgell. 22-11-2009.

Tot i el plugim matiner, la Roca dels Collars és apunt!
Tot i que es pronosticava pluja pel matí de diumenge, decidim amb l'Ivan i el Joan d'anar a l'Alt Urgell, i ploure sí que va ploure, fins a Ponts ens acompanya la boira i la mullena, sortosament a mesura que ens acostem a Coll de Nargó es va aclarint...

El Mas de Sant Pere s'aixeca enmig d'un entorn privilegiat.
Fèia molt de temps que volia anar a la Roca dels Collars, les ressenyes del

Xavi

Llorenç

Joan B.

m'en van fer entrar moltes ganes i finalment hi hem anat.
Deixem el cotxe abans de passar la cadena del Mas de Sant Pere, que per cert no era posada, però posa ben clar Camí Particular. He estat provant el braç i ja tenia ganes de tibar al calcari de l'Urgell, ja tocava oi Llorenç?
L'accés ja és ben detallat en els blogs dels companys, però comentar que cal seguir la pista, travessar pel mig del Mas de Sant Pere, baixar fins a travessar un rierol, tot seguit girar a l'esquerra deixant al davant una pista amb una cadena que barra el pas. Anirem remuntant el camí, passarem una furgoneta abandonada, al fons trenquem cap a l'esquerra; anem trobant alguna fita. En una explanada on s'acaba la pista, una fita indica un trencall a la dreta que en forta pujada ens deixa en un esperó que remuntem i travesem per entrar a una tartera d'on és evident el peu de via.


Primer llarg, que comença en placa i acaba en un mur vertical.
La raconada és idílica, un peu de via còmode, ombrejat, ideal per posar-se els trastos tranquil.lament. Els dos primers llargs ja es veuen d'aquí estant: adherència! i prou ben assegurats. M'he demanat començar, que rar oi?
Els gats arrapen be i de seguida agafo confiança, però ara es redreça...renoi com s'agafa això, m'haig de penjar a mirar-m'ho i veig que anava massa recte, entro a la fissura i llavors tan sols resta l'acrobàtica entrada a reunió, quin pas més "xulo"!


El mantingut i fi segon llarg, on l'Ivan ha de treballar de valent!
Ara és el torn de l'Ivan, veig que va força de pressa, però li costa passar cap sota el sostre, i és que és finot, finot! Superar el ressalt tampoc és fàcil, però s'hi ha de posar imaginació. Una sabina seca ajuda.

Segona reunió amb la corda fixa que ajuda a superar el bosquet.
La reunió és ben penjada, d'ella surt una corda fixa que anirà molt bé quan al baixar haguem de fer el ràpel.
El tercer llarg és de tràmit, em toca a mí: caminat primer per anar a trobar la paret de seguida, força trencada i poc mantinguda, i amb un equipament excel.lent, tan que em permeto passar-me algun bolt. A la reunió per ganes hagués continuat amunt però li toca al Joan l'elegant esperó.

Superant el petit desplom de la segona tirada.


El Joan disfrutant a l'estètic esperó del quart llarg.

El Joan s'està recuperant molt bé de la seva lesió al genoll, no coincidíem des de Picos i estic content de veure que no para! l'hi ha tocat una tirada molt maca, sembla més fàcil d'entrada, però és finota i cal treballar-la. Abans d'entrar a la placa d'entrada a reunió cap superar alguns ressalts amb mans delicades...vaja que estic disfrutant de valent! i encara ens queda una tirada de les millors, per disfrutar-la.

Un flanqueig aeri i espectacular ens deixa a l'aresta cimera.

Això s'acaba, una altra corda fixa permet sortir de la quarta reunió per entrar sota el mur final, peu de via còmode i a l'ombra, avui ens va molt bé, ja que fa calor.
L'Ivàn aprofitant que hem dut alguns Aliens i Càmalots decideix passar dels bolts i comença el llarg en autoprotecció. Es protegeix prou bé, però a la placa no li fa ascos al bolt. Es va decantant a la dreta per acabar enfilant-se per un esperó trencat amb tota la timba de les plaques de la dreta als peus, espectacular i divertit.

Plegant cordes ben contents!

A uns 15 metres avall de la sortida un tros de corda ens fa adonar del ràpel, d'accés ben penjat, protegit per una corda.
El primer ràpel el fem amb una sola corda de 60, cal vigilar en agafar-lo ja que l'anella és ben a la punta, una corda fixa ajuda a anar-hi més segur. D'allà en dos ràpels de 60 arribem a baix. Totes les reunions són rapelables.

Al darrer ràpel, per les plaques de l'inici.
Hem disfrutat molt tots tres, la via és completa i divertida, es fa curta i com a primera visita a la zona ideal, recomanable!

Panoràmica de tarda de la Roca dels Collars, un racó excepcional a cuidar!


De tornada encara omplim un casc de Fredolics. Ressenya de les vies "assequibles" a agraïr a l'amic

Xavi G.

Diedre Bonnington a La Pastereta. Montserrat Sud. 15-11-2009.

Emergint del tram vertical del primer llarg.

Després d'uns quants dies de moure'ns per Gorros i ensacar fred i boira, avui tocaba bon temps! amb l'Anselm hem anat cap a la Pastereta aprofitant que la previsió éra de "calor"; la via triada ha estat el Diedre Bonington, via a la que fèia temps que tenia ganes i prou visitada pels companys bloggers,

Groinket

Escalatroncs

PGB

Ja no recordava les suades de l'aproximació a la Pastereta, fèia força temps que no m'hi acostava...una vegada localitzat el peu de via ens hem preparat, avui el fet d'estar a l'ombra ho hem agraït. Ja sabeu que m'agrada començar, amb el que em preparo per tastar la via: m'enfilo pel trencat pedestal fins al pany de paret on comença l'assumpte, primer parabolt força amunt i que t'obliga a fer un pas on millor no patinar...busco preses i decantant-me cap a la dreta en trobo dues de bones que permeten xapar amb seguretat, d'aquí en diagonal a l'esquerra i cap amunt. La roca és prou bona i et dóna confiança, fins i tot en un tram on l'assegurança allunya força es pot llaçar un merlet: un cop llaçat me n'adono que no calia ja que les preses són molt bones fins el bolt. Per entrar a la reunió torna a allunyar força però passa el mateix, les preses hi són boníssimes i ni tan sols et planteges aturar-te a posar alguna cosa, que seria factible. Cal vigilar a l'entrar a la reunió que hi ha molta pedra solta.
És al darrer llarg on tocarem el diedre que dóna nom a la via, d'aspecte trencat però prou ferm!

El següent llarg es fa caminant per una lleixa, uns quaranta metres en direcció a l'esquerra. Ja som a la següent reunió i l'Anselm comença el nostre segon llarg, ja que el segon de la ressenya no el contem, que és caminant. Comença rampós i es va redreçant, just quan comença trobem la primera assegurança, fàcil, però millor no patinar! continua a l'esquerra per vorejar una llastra dubtosa, superada la qual torna a la dreta i ja recte amunt fins la reunió. El tros de la llastra és ben vertical, sort que hi ha bones preses, el trobo exigent.
Les tirades són curtes i ja torna a ser el meu torn: excursió a l'esquerra per unes grades fins un bolt i nova excursió amb la mateixa tònica, ara ja decanta a la dreta i va a buscar el diedre; sort que havia llegit que trobaria un pitó, doncs ja estava preparant els friends...ara ja pel diedre fins dalt, l'entrada a reunió és una mica terrosa, però et pots ajudar amb el diedre, les sabines estan fetes pols i no aguantarien una tibada. L'Ansel disfruta el llarg i deseguida estem preparant el ràpel: un de 50 justos fins la segona reunió i d'allà camimant per la feixa a buscar la primera, sembla ser que el temporal de vent s'ha carregat l'arbre del que es feia el ràpel, o almenys la brancada del caigut l'ha tapat. El darrer ràpel amb una sola corda arribem a la canal.
M'esperava més de la via, potser me n'havia creat massa expectatives, i m'ha decebut:
La roca hi és bona però a trams trencada, la feixa del segon llarg trenca la continuïtat, es fa curta...això no vol dir que no m'hagi agradat però.
Arodonint el dia fent esportiva amb doble corda!
Dubtem sobre si posar-nos a una altra via o anar a fer unes vies curtes d'esportiva que hi ha al sòcol per on va la normal, decidint-nos finalment per l'esportiva.

Recull de vies de La Pastereta, gentilesa d'

Ona Climb

Aquí el sol apreta! fent-nos enyorar l'ombra...la guia de Montserrat Sud detalla les vies Banal 6b i Astral 6b+ números 10 i 11 (pàg 227) però han criat! a la dreta del tot hi trobem una nova via ambm parabolts i plaquetes platejades ben lluentes, mentre que a l'esquerra de la Banal n'hi ha una altra. Nosaltres fem la Banal que li surt neta a l'Anselm i a mí també però en top-rope, que s'ha de tibar i no em veig encara prou segur, la Astral té una entrada que ens supera, amb el que fem la de la dreta, costa molt, aquí no encadenem...però surt! quines tibades de dits, fèia temps que no ho fèia i de veritat que m'ha deixat content...el grau? més de 6b per nosaltres...però clar no l'hem encadenat! Aprofitant la corda per dalt l'Anselm ataca l'Astral: l'entrada és molt dura, s'haurà trencat alguna cosa? li cal tibar de cinta per agafar el canto bo, d'allà tampoc regalen res...de llarg la més dura del sector...a veure si algú en sap la graduació i ens en pot fer cinc cèntims, ja que jo estic fluix encara i l'Anselm està molt fort però el totxo no és lo seu...

Croquis de les vies del sector amb les noves aparicions! i ressenya del Diedre Bonington trobada per internet.

Una de Magdalenes! 98 octanos i Rataplan. Gorros. 07-11-2009. XX Trobada GAME.

La Magdalena sup i el Gorro, ple de cordades del GAME.
Aquest dissabte s'esdevenia la XX trobada del

GAME (FEDME)

amb el que quedem d'anar a saludar els companys de Madrid i acompanyar-los a escalar.
Han vingut força dels companys amb que vàrem estar a Meteora: José Luís Ruballo (sots-president de la FEDME), José Luís Consuegra i José Luís Bayón, així com el Miquel Lusilla, Jordi Pons, Manolo Martín, company d'en Pons a la primera expedició a l'Annapurna! i pare de la Berta Martín...i molts d'altres que vàrem conèixer aquell dia.

L'Ivan i jo amb en Jordi Pons, un gran personatge!

El Toni amb en Jordi Pons i el "Niño". Trobada d'antics companys d'expedició: Jordi Pons i Manolo Martín.
Ha estat molt agradable poder conversar amb en Jordi Pons, i un honor!! poder-nos fer unes fotos amb ell, que fa tan sols vuit dies l'havíen operat del genoll (artroscòpia) i ja estava trescant per Montserrat!! d'això s'en diu fanatisme...i per molts anys Jordi!
Va costar arrencar, però finalment ja som tots sota el Gorro, es fan vàries Cordades, el Niño s'enfila el primer a la Màgic Line, en Miquel Lusilla va a l'Adrià, uns altres es posen a la Badalona, altres a la Òpera Prima...en Ruballo i companyia els acompanyo a la Bella Easo que sé de ben segur que els agradarà; nosaltres l'Eduard i l'IVàn i jo i el Toni anem a la Magdalena a fer la 98 Octanos i la Ignasi Jorba.
A la Bella Easo la cordada dels Jose Luís (Ruballo, Consuegra i Bayón)

Perfil dels dos darrers llargs a la Magdalena, amb José Luís Ruballo a la 98 Octanos.
El temps sembla que s'ha trastocat, no fa sol, el vent és cada cop més fort i pel coll entre el Gorro i la Magdalena entren glopades de boira cada cop més negre...però el fanatisme d'aquests companys és alt i tots anem cap amunt. Les nostres primeres tirades són ajagudes i ben protegides, avui amb aquestes condicions d'humitat i fred la veritat és que s'agraeix l'equipament generós!
El Toni al segon llarg, amb el temps no massa clar...
Quan em toca començar la segona tirada tinc els dits ben freds, la roca té un tacte sabonós, per sort encara no ens toca de ple la ventada. L'entrada a la reunió s'ha de mirar, a més aquí les assegurances ja no són aprop. S'ha ennegrit força i sembla que cau alguna gota, sentim els companys de Madrid que dubten...però sortosament es manté, i a estones sembla que s'aclareix. El Toni em pregunta que fem...estic animat i penso que la retirada en aquesta via no és complicada i tiro cap amunt.
Deu n'hi dó aquesta tirada! vaig fent però es posa vertical i finot i a mitja tirada m'haig de penjar a descansar els braços...els passos surten però em falta pila! a més
hi ha dos trams en que les assegurances allunyen i s'ha d'escalar; abans d'entrar a reunió flanqueja a la dreta, m'aturo a recuperar els dits, aquí el vent ja ens castiga, ara, jo no el noto massa, estic suant!!

Sota el tram vertical de la tercera tirada i surtint-ne abans d'entar a reunió.

El Toni s'ha quedat glaçat assegurant-me, però ara se li passa ràpidament el fred, ves quin remei! però les mans foten mal! Mentre, l'Eduard i l'Ivan són a la Ignasi Jorba, ens sentim i si ens estirem ens arribem a veure, ells sortosament estan més arrecerats del vent. Ara és el torn del Toni, la darrera tirada: és espectacular i aèria, comença amb un llarg flanqueig a l'esquerra per trobar-se ambm la Ignasi Jorba surtint les dues per un aeri esperonet penjat al buit, súper espectacular, per gaudir-lo.

Al darrer llarg, fruint de la roca i la vertical!
Ens retrobem tots quatre dalt la Magdalena superior i baixem tan ràpid com podem, fa un vent constant i fred. A baix el ràpel ens toca el solet i ens escalfem, el dia sembla que s'arregla i baixem cap a la Magdalena inferior, ara ens posarem a la Rataplan i a la Que hi faltava.

La Magdalena superior amb el perfil retallat de la 98 octanos.


Primer llarg de la Rataplan i la Que hi faltava.
Fem un mossec a peu de vies, a l'Eduard i l'Ivàn els toquen les xapes verdes, a nosaltres les grogues que com diu el Toni som monotemàtics, ens hem passat de les víes dels germans Masó a les del Guillem Àrias....

Primera reunió de la Rataplan.
Aquest primer llarg és molt ben assegurat, però com abans ho agraeixo, amb el fred i la roca llepada típus cara nord, com que ja m'està bé, la tirada es va redreçant fins a sota la reunió en que és vertical, a la que milloren les preses també es distancies els parabolts.

El Toni i jo a la primera reunió de la Rataplan. L'Ivan assegura l'Eduard que comença la segona tirada de La que hi faltava.


Mentre asseguro el Toni començo a agafar fred, el vent no vol parar i quan começo el tercer llarg estic ben garratibat...que malament escalo...i mira que la tirada és molt maca, amb preses d'escàndol! em salto la reunió i m'arribo fins dalt de tot, on almenys em toca una mica el solet...llàstima de fred ja que la via s'ho val! i pel que comenten l'Eduard i l'Ivàn la seva també, amb el que haurem de tornar per disfrutar-les amb millor temperatura.

A estones el sol ens acompanya, l'ombra de les Magdalenes sobre el Monestir, amb la grisor del cel és una imatge bonica, que contrasta amb la negror que ens cubreix al cap d'una mica!

Fa vent al cim i en volem passar via a baixar, però la cordada que ens precedia sels hi ha fet un nus a la corda amb el ràpel passat...i els ajudem a sol.lucionar-ho.
Mentre el vent ha anat escampant les boires quedant un cel ben ras que ens permet gaudir d'una llum impresionat. La colla de Madrid baixant del Gorro han fet la Magdalena per la 98 Octanos i l'Eduard es queda a esperar-los.

La ventada ha acabat deixant l'atmosfera ben clara dónant-nos aquesta llum de tarda tan bonica sobre Sant Benet!

Ressenyes "originals" de les vies.
Nosaltres marxem cap a casa, l'Eduard es quedarà amb la colla del GAME i demà els acompanyarà a una altra zona. Ha estat molt divertit retrobar aquests amics, ells han disfrutat molt, llàstima de vent ja que m'he quedat amb les ganes de tornar a les dues víes per disfrutar-les millor, per mí totalment recomanables!!

Stromberg al Gorro i Doc Anton R. a la Magdalena superior. 1-11-2009. Montserrat Gorros.

El Gorro confós enmig la boira des de la Magdalena superior.

Aquest diumenge s'aixeca rúfol, però no fa fred i amb el Toni ens arribem a Montserrat, tenim ganes de fer metres sense "complicar-nos la vida". La idea inicial és fer l'Stromberg i baixant anar a la 98 octanos.


L'Stromberg és una bona via: verticalitat, roca llepada típus cara nord on cal treballar-s'ho per passar amb trams de presa gran d'aquella que et fa disfrutar!

Avui tot enfilant el pas dels Francesos ens adonem que la boira ho ha humitejat tot...ens fa por la primera tirada, és encarada al nord! sortosament però la pedra és eixuta, però ben freda. El Toni la té pendent, la pluja el va fer baixar a mig tercer llarg, per mí serà un descobriment. Començo amb precaució ja que la humitat i la fredor de la roca no permeten alegries...però de seguida m'escalfo i acostumo al tacte de les preses.
Trobo algun pas que me l'haig de treballar, no és fàcil no! com a mostra recupero un maillon just en un tram on l'assegurança allunya una mica.


Disfrutant de les preses del segon llarg.
És el torn del Toni, que ha agafat fred assegurant-me, i és que la boira ens acompanya a estones...es baralla amb un pas finot que hi ha a mitja tirada i ràpidament entra a la reunió. Ara a disfrutar, el segon llarg és d'antologia: vertical, amb preses grans i sòlides, tan grans que fins i tot fa angunia agafar-s'hi per si es desenganxaran, però aguanten! aquí els parabolts grocs ja són força distanciats.
Em toca el tercer llarg, aquí es supera una franja extraplomada, més espectacular que difícil per anar cap a l'esquerra sota un mur fi; aquest es supera per la dreta gràcies a una molt bona presa, busqueu-la!
El següent llarg és de trancisió i et deixa sota la berruga final.
Aquesta darrera tirada ens regala un pas de 6a atlètic: aquí haig de tibar fort de braços...vaig amb precaució, primer xapo i torno a baixar a reposar els tendons, desploma força. Ho torno a probar i aquesta és la bona, aconsegueixo trobar peus i surto del desplom...buff!! quina por...he hagut de fótre-li canya al braç dret...i he encadenat! sembla que la força va tornant però no vull ni pensar en recaure...!! molt satisfet continuo fins a la creu del Gorro.

Satisfets per la via, recomanable del tot!
La ressenya de la via la podeu trobar al Bloc de l'Eduard

Escalatroncs

És d'hora i volem fer metres, la boira tapa la Magdalena i la roca comença ha estar humida, amb el que decidim deixar per un altre dia la 98 octanos per baixar a la cara sud a fer la Doc Anton R. una via d'iniciació però que amb les condicions del dia ja ens satisfà.

El Toni enmig de la boira a la segona tirada, per nosaltres, de la Doc Anton R.

Ni tan sols ens traïem els gats, baixem cap a la Sud de la Magdalena, un moment que la boira s'aixeca veïem una colla a la Joan Marc del Gorro.
Els dos primers llargs de la via els fem amb les cordes a la motxilla, equipant-nos a la que seria la segona reunió. Aquesta via és pensada per a la gent que comença amb el que aquí les assegurances són prou aprop. Comença el Toni per una rampa que es va redreçant fins a buscar el punt per on enfilar-se a la balma rogenca que tenim a sobre el cap; aquest tros és bonic, la via a mesura que guanya alçada es fa més interessant. Ara em toca a mí, per tereny primer trencador m'arribo a una canal cap a la dreta d'on ja la via et porta al mur de sortida, una placa vertical i ben trobada, aquí sí que les assegurances són a tocar! La reunió és al mig del mur; ara és el torn del Toni, surt recte amunt en tendencia a l'esquerra per un terreny franc i de bona roca, deixa de xapar la segona assegurança i quan recupero el llarg veig que també la tercera! fins ara havíem anat deixant de xapar alguns parabolts, però t'has passat, que hi havia un bombo gens fàcil abans de la reunió! ja ho deia que ja s'havia escalfat ja!!!

Cara Sud de la Magdalena per on va la via Doc Anton R. al seu costat, a la dreta hi ha l'Acromion i al Gorro la Joan Marc, totes vies d'escola obra d'en Guillem Àrias, gràcies per la feinada.