Cerverís i Balandrau pel Serrat de la Canya. Ripollès. 19-04-2009.

Ja tocava tréure la pols al blog!! cada cop el braç funciona millor, i per fer esquí cap problema, amb el que la setmana santa l'he disfrutat amb la familia fent esquí de pista: ha estat la proba de foc i donat que no m'ha molestat aquest diumenge he buscat colla per fer una sortideta, pensava en fer el Puigmal per frança, però una consulta al butlletí de risc d'allaus ens portarà a zones més "segures"...amb el Josep, que fa temps que em temptava, hem disfrutat d'una zona que per aquestes dates és difícil de trobar tan nevada i amb neu de tan bona qualitat.


Deixem el cotxe on la neu i la prudència ens aconsellen, aproximadament un kilòmetre abans de la collada de Maïanell.

El Taga és ben nevat i hauria estat una bona alternativa avui...

Dubtàvem en pujar per Serrat i Coll de la Canya o anar per la pista que de Ribes travessa cap a Tregurà, ja que la neu és força amunt anem per la opció més còmoda i que pel que veïem ens permetrà sortir amb els esquís als peus. Aquesta pista s'agafa abans del Km tres de la carretera de Pardines i és ben indicada, direcció Tregurà.
De la collada de Maïanell ja veïem al fons el nostre objectiu, el Balandrau.

Però primer farem el Puig Cerverís, un bon mirador de la vall de Ribes.

Per la pista cada cop trobem més i mes neu, fins que la prudència ens aconsella deixar el cotxe, el dia és ben serè i fa força fred, el primer contacte amb la neu ens mostra una neu pols i freda que ja ens fa delir!
Acostant-nos al Cerverís, al fons el mar brilla al golf de Roses.
Al davant: el Balandrau, el Pic de Font Lletera i el Pic de Pastuira.

Puig Cerverís (2.202m.)
Les foques llisquen suaument, la neu és freda i polsosa i no costa gens obrir traça; el pendent és suau redreçant-se a estones. Un filat ens acompanyarà gairebé tota la carena, un punt a favor en cas d'entrar la boira, ja que no ens refiem gens del temps, sembla que cada migdia s'ha tapat i fet una bona nevada...

Les primeres boires arribant al Cerverís.

La carena és coberta d'una prima capa de neu, però els vessants estan com un "matonet"
Baixem del Cerverís amb les pells i la talonera aixecada, haig de vigilar ja que fa temps que no faig aquestes "coses". Arrecerats del vent fem un mos, el Balandrau es veu lluny i ho és, el Serrat de la Canya és una Canya!! de llarg, a més no parem de fer muntanyes russes, guanyant i perdent desnivell...
El Josep acabant el flanqueig que ens porta sota el ressalt final.

El cim del Balandrau és "defensat" per una cornisa i una bona toba de neu! Des de dalt la pregona vall del Freser.
DE lluny semblava que seria pitjor, però la neu és ben assentada i flanquegem per sota la cornisa pel vessant del torrent de font lletera i en un moment som dalt. Trobem unes traces que vénen del coll de Tres Pics, les úniques del dia, ara els autors ja no hi són. El Puigmal és ben carregat, la vall de Coma de Vaca fa goig...
el dia s'aguanta, una barrera de núvols al nord, no acaba de travessar i és prou d'hora encara, gaudirem un bon descens!

La vall de Coma de Vaca demana anar-la a recòrrer...


Sense vent, amb solet, no gaire fred...traïem pells amb calma i ens preparem a baixar.

Fins a la cornisa la neu és pesada i n'hi ha un tou, només travessar-la i el descens és per disfrutar.


El pendent suau i la bona neu ens fan curta la baixada, cal aturar-se de tan en tan per disfrutar-la...que s'acaba massa aviat!
El descens, com gairebé sempre, es fa curt, i això que pel nostre itinerari no el teníem gaire franc, ens cal no baixar massa per aconseguir un flanqueig per sota el Serrat de la Canya que ens permeti arribar altre cop a la Collada de Maïanell sense haber de posar pells, i ho aconseguim: tan sols haurem d'aixecar la talonera per fer el tros de pista fins al coll.

Arribarem fins al cotxe amb els esquís als peus, això a l'abril i al Ripollès sembla impossible.

Ha estat una disfrutada, especialment per mí, semblava un nen que l'han tret a passejar...oi Josep!