Via Pilar dels Somnis (Traumpfeiler) a l'Aghion Pnéwma. Meteora. Grècia. 03-11-2008.

L'impressionant mole de l'Aghion Pnéwma, on per el pilar de l'esquerra transcorre la via Pilar dels somnis!

Després d'un esmorzar potent, avui és el segon dia d'escalada a Meteora, ens disposem a marxar cap a una de les vies emblemàtiques de la zona: la Traumpfeiler o Pilar dels somnis a l'agulla Aghion Pnéwma o Esperit Sant; avui ja són paraules majors, 250 metres de via que impresionen i no deixen indiferent: jo aquí hi vull pujar!
l'agulla de l'Esperit Sant desafiant i omnipresent al sector sud-oest de Meteora.foto José Luís Bayon.
Deixem els cotxes al peu del torrent, al costat d'una caseta-dipòsit d'aigües i enfilem per un camí encisador, entapissat de fulles d'uns Plataners centenaris.

l'Ombra de l'agulla es projecta al fons de la vall!


Al fons la caseta d'aigües on hem deixat el cotxe; remuntem el torrent per un camí entapissat de fulles.

Ressenya aproximada de la via Traumpfeiler.


Travesant el bosc de Plataners centenaris. Localitzant el peu de via.
Anem revoltant la base de l'agulla fins arribar al seu vessant nord, entre els dos pilars, destaca una gran gruta que al capdamunt encara conserva les restes de les presons per als monjos: unes estructures de bigues de fusta a uns cent metres d'alçada! renoi quina presó!!


Estructures de fusta, penjades dalt de tot de la gran balma que servien com a presó per als monjos que es "desviaven"!!

El peu de via no és engrescador, és cara nord i estem a l'ombra, tot és ple de molsa i moll...cal enfilar-sea un relleix i seguir-lo en horitzontal, fins que la visió d'una anella et fa continuar recte amunt. Començaran en Remi i el Miquel.

Mirant de col.locar una protecció.
Cal mirar-s'ho bé, les assegurances, aquelles anelles metàliques sobredimendionades són a distàncies importants, sortosament i malgrat el tètric aspecte, la roca és bona i no fa patir.


El Remi es penja per mirar per on anirà la via, el fet que no hi toqui el sol fa difícil veure les anelles.
El Remi ja ha arribat a la reunió, ara és el torn del Miquel, i a mí m'entren els dubtes...tans dubtes que estic a punt de deixar-ho córrer, que si la molsa, que les assegurances estan lluny, que no toca el sol...vaja totes les excuses que un pugui imaginar-se...dins meu tinc una lluita...fins arribem a desar les cordes i fem per marxar però emprenyat amb mí mateix li dic a l'Eduard, ens hi posem! ell, que em coneix, sabia que havia de començar jo la via, gràcies Eduard per la paciència.


El Jaume a la primera reunió i el Remi fent el segon llarg.
Vençuda la por inicial, em poso a la vira, si no et surts de la zona bona, la roca és franca i prou bona, poso un friend, xapo l'anella i arribo sota un gran bloc al que cal enfilar-s'hi per anar a buscar la següent anella, allà hi coloco una cinta que queda prou bé i minimitza els mes de deu metres de distància entre assegurances...vaig agafant confiança i content arribo a la reunió on encara hi ha el Miquel que assegura al Remi.

El Remi buscant la segona reunió, el Jaume entrant al flanqueig per arribar-hi.
La guia senyala tres assegurances al segon llarg i a la darrera anar a buscar la reunió a la dreta...doncs que no hi ha manera, el Remi busca i busca i no veu la reunió!! es posa en llocs poc recomanables plens de verdet fins que es decideix a superar un muret vertical, llaça un merlet i llavors és quan veu una altra anella!
des d'allà ja troba la reunió, i és que sembla ser que s'ha afagit una assegurança...amb aquesta història hem perdut gairebé una hora.


Des d'aquí s'enten perquè la via es diu el Pilar dels Somnis!
Des de la segona reunió ja veïem el que ens espera, un diedre ample que a la guia posa com a empotrament d'espatlla..., una sortida fina ben assegurada permet entrar a un diedre canal que es va redreçant fins a la vertical sota l'empotrament.


El Miquel observa com el Remi supera l'empotrament.
A punt d'entrar a la fissura d'espatlla i començar el llarg que empalmem. El Miquel i el Remi a la reunió.
Empalmem els llargs tercer i quart, quedant una tirada molt maca, sobretot un cop superada la fissura, en que et vas enfilant en diedre vertical i mantingut fins a la reunió ben penjada.

Des de la quarta reunió l'Eduard començant el llarg.


L'espectacular i penjada quarta reunió. fotos Eduard i Miquel.
He disfrutat molt aquesta llarga tirada, satisfet ho comento amb el Miquel que està assegurant el Remi. Ara segueix una curta tirada molt vertical però amb bona presa fins a l'entrada de la següent fissura- diedre que també empalmarem, així recuperem el temps que hem gastat al segon llarg.

L'Eduard al cinquè llarg. El Miquel i l'Eduard treient el cap a l'acabar el diedre del sisè llarg. foto Remi.

El segon diedre és molt tècnic, amb les preses justes i amb ambient...i porta aun balconet on ja ens tocarà el sol i la paret s'ajeu una mica.

Aèria visió de la quarta reunió i el segon diedre des de l'agulla Rouskante. foto Manel.
La setena tirada és menys vertical i recorda les plaques Montserratines, amb la diferència que és plena de molsa i has d'anar triant les preses bones, tot i això la disfruto ja que per on passa la gent és prou neta, ara si et surts de via, llavors, festival de sorra i molsa...

Les plaques de la setena tirada, més ajaguda que fins ara.
Al davant ja podem veure el mur de sortida, s'intueix un diedre, per anar-hi cal vorejar la paret vertical que ens barra el pas i flanquejar a la dreta per anar a buscar una canal que, llavors en flanqueig a l'esquerra ens deixa a la vertical de l'anterior reunió. Amb cordes de seixanta es podria fer la setena, vuitena i novena tirades en una, nosaltres però vàrem preferir fer la reunió setena i llavors empalmar la vuitena, molt curta i la novena, la canal després de revoltar, per quedar ja sota l'últim llarg.


Visió des de l'agulla Rouskante del setè llarg i els companys de Madrid.foto Manel.
El Miquel i el Remi a la novena reunió, la darrera abans del cim.


Juan Carlos Bravo començant el flanqueig del darrer llarg.foto José Luís Bayon. Remi entrant al diedre.

Per acabar d'arribar dalt, la via ens reserva un altre diedre, aquest més curt, però divertit, un flanqueig inicial ben protegit per llavors enfilar-te pel diedre, al començament més difícil millorant la qualitat de les preses a mesura que t'aixeques;
superat el diedre s'entra en una zona amb molt bona presa que es va posant vertical fins a un muret final passat el qual s'ajeu i arribes dalt!


Panoràmica frontal des de l'agulla Rouskante del darrer llarg. foto Manel. A la reunió cimera, content de ser dalt! foto Miquel.
Aquest darrer llarg em costa especialment, l'ambient, les poques assegurances, dues en quaranta metres...m'entren els dubtes i quan ja he deixat força avall la darrera argolla li demano al Miquel que puja just davant meu que em passi la corda...m'asseguro i segueixo sense problemes fins al cim, però és que sóc un poruc que hi farem!!
Ben contents al cim de l'Esperit Sant (Aghion Pnéwma)
De la reunió cimera, cal caminar un bon tros tot travessant el llom de l'agulla en direcció Sud, es a dir cap al poble de Kastraki; una grimpadeta i som dalt.


El sistema de ràpels és ben be sobre el poble de Kastraki, i amb sorpresa!
Seguim fites fins situar-nos sobre Kastraki que es veu al fons, localitzem les anelles de ràpel en una canal plena de pedres soltes...anem amb cordes de seixanta amb el que fem la baixada en dos trams, amb cinquanta hi ha una altra instal.lació abans. Per la canal del ràpel hi puja una via que es veu prou atractiva.
El segon ràpel ens deixa en un prat ben arreglat en una especie de balcó intermig entre el cim i el poble, i quina és la nostra sorpresa al veure que hi ha una ermita ben decorada excavada a la pedra! és un regal més d'un dia fantàstic.

A la paret de baixada hi ha una via prou atractiva. Reunió intermitja abans de tocar terra. fotos Remi.


Ens disposema entrar a l'ermita encuriosits. Les icones llueixen enmig de les blanques parets donant un ambient especial...fotos Mique.

Pel que sembla, aquesta ermita que està a mes d'una hora de Kastraki, un cop l'any és punt de reunió dels creïents, una pica excavada a la roca, unes espalmatòries, creus pintades a la roca...un ambient especial, místic.

Capelleta esculpida a la pedra. l'aventurer camí d'accés a l'ermita.

Fantasmagòriques ombres projectades a la vall.
Un corriol prou trencat i protegit ene s llocs mes exposats ens porta a una cruïlla, si seguim a la dreta baixarem a Kastraki i Kalambaka, nosaltres encarem cap a un coll que remuntarem per així acabar de donar tota la volta a l'agulla, passem per sota el peu de via i admirem l'espectacle altre volta!
Ha estat una via tres estrelles! de les que no s'ha de deixar de fer quan es visita aquesta zona, un somni, un Pilar dels Somnis.


Ressenya de la via Traumpfeiler. Guia Meteora Volum I Stutte-Hasse.