Via Regenpfeiler a la cara sud-oest del Doupianifels. Meteora. 02-11-2008.

La característica agulla Doupianifels (Dofí)

Hem visitat dos monestirs i anàvem pel tercer però al migdia tanquen, amb el que ens falta temps per seguir al Remi que coneix unes vies a peu de uestes carretera, ja tenim ganes de tastar la roca...dels catorze que anem, ràpidament es fan els grups: La Sole, la Leo i la Pepa, juntament amb el Buri i el Lluís decideixen seguir amb el turisme, la resta fem dues vies, l'Eduard i jo ens ajuntem al Manel, Miquel i Remi cap a la via Regenpfeiler, els Jose Luís (Ruballo, Ballon i Consuegra)i el Juan Carlos es decideixen per la Sudostwand VII (VI-A0) aclarir que la graduació de les vies és la UIAA, van forts per començar! i nosaltres per la Regenpfeiler a la cara sud-oest del Doupianifels.

Les darreres cases de Kastraki són al davant de les vies del Doupianifels.

El Doupianifels o Dofí és una agulla isolada característica, queda a peu de carretera i l'aproximació a les vies és nul.la! per la cara oest, per on es rapela, hi ha una bona colla de vies de caire esportiu de dos llargs.

Curioses formes de la cara sud-oest del Doupianifels, pel pilar de l'esquerra va la via Regenpfeiler. A la dreta treu el cap la Torre del Diable i la Ypsiloterafels.
Mentre ens equipem, a peu de cotxe, veïem com en José Luís Ruballo ja s'enfila pel primer llarg de la Sudostwand. Hem de baixar un tros per la carretera i decantar-nos a la dreta per anar a entrar al torrent que baixa pel sud de l'agulla del Dofí.


Itinerari aproximat de la via Regenpfeiler.
De lluny ja intuim el pilar per on va la via, ens cal entrar dins el torrent, mentre camino entre la fullaraca tinc la sensació d'estar en una canal del nostre Montserrat! Al peu d'un pilar veig una assegurança, força amunt per cert, però m'hi fixo i en veig més...home, penso, això pinta bé! i és que anava una mica recelós amb la fama de la zona de poques assegurances...

L'Eduard acabant el tram vertical del primer llarg.

Arribant a la reunió. Foto Manel.
Comença a pujar el Remi, que fa cordada amb el Miquel i el Manel, poc després surto jo, ja sabeu que m'agrada començar! oi Eduard? la roca fa una mica de basarda, sembla trencadissa, però al tacte dóna confiança, no pugem directe, sinó que anem a posar una cinta en un arbre i així protegir l'entrada al pilar. Aquets conglomerat, com explica el Remi a l'article del Vêrtex, és diferent al de Montserrat, tot són regletes planes de molt ben agafar...vaig agafant confiança i arribo al punt més fí: aquí desapareixen le spreses i resten unes pedretes sortints que són les úniques preses, per sort són prou sòlides, em va recordar els cigronets de Montserrat...

El Miquel i el Manel em deixen lligar-me a la reunió, el Remi ja surt cap amunt. Foto Remi.

Remi sortint de la primera reunió.
M'espero a que comenci el segon llarg el Remi per entrar a la reunió, aquesta és al final d'una rampa ajaguda, a la seva esquerra, a l'altra banda del torrent hi ha una balma penjada on curiosament hi veïem un matalàs, una taula i una cadira!!

Curiós "piset" en una balma penjada!

El segon llarg és de tràmit, només té interessant la sortida de la reunió fins a la única assegurança, llavors es camina-grimpa fins a una altra anella, segons la guia tercera reunió, que ens passem fent-la còmodament als peus del mur següent.
Aquest mur es beu fi, comenca en diagonal a l'esquerra per anar-te posant sobre l'abalmat, llavors ja continua recte amunt;

El Miquel i el Jaume al fi començament de la tercera tirada.

Les assegurances passat el tram inicial allunyen força, però la roca dóna confiança.


L'Eduard i el Jaume al tercer llarg.2ª foto Remi.

La següent reunió, tercera, és en un gran forat que es veu de lluny, un balconet privilegiat! s'en surt per la dreta, d'entrada per un tram dret que s'ajeu ràpidament, una única assegurança al mig, més per protegir-nos del verdet-molsa que acumulen les pedres, que no pas per la dificulat mateixa. A la molsa ens hi haurem d'anar acostumant, ja que és omnipresent a totes les cares nord i sovint als darrers llargs a causa de la gran humitat que hi sol haver.

Sortint de la tercera reunió. Foto Eduard.

Filmant la bellesa de l'indret!


Aquestes argolles són les assegurances que trobarem a la major part de vies! poques, però a prova de bombes...
Ben contents dalt del cim del Dofí (Doupianifels), excepte pel Remi, la nostra primera escalada a Meteora! foto Manel.



Els llibres de registre són presents a totes les agulles! Així com les assegurances, els ràpels estan sobredimensionats, no cal patir-hi, almenys quan els trobem!

Molt contents ens enfilem fins dalt de tot del Dofí, ha estat la primera experiència a Meteora i no ens ha decebut, la panoràmica d'agulles és espectacular i el roig viu del capvespre hi dóna un caliu especial.
Ara és l'hora de baixar abans no fosquegi, a la cara oest hi trobem una instal.lació de ràpel molt bona, però amb un accés delicat per una vira penjada. Hi ha una altra instal.lació a la canal entre les dues puntes, però cal fer-ne dos i aquí amb un de sols passem.

Fent el ràpel pel costat de les vies esportives, cara oest. Satisfets pleguem cordes.


Croquis de la única guia d'escalada de Meteora: Meteora Klettern und Wander de Heinz Lotar Stutte i Dietrich Hasse (1986)
Les vies de Meteora han estat obertes pràcticament totes per els autors d'aquesta guia, concretament en Dietrich Hasse és autor d'un dels itineraris emblemàtics de Dolomites: la via alemanya a la cara nord de la Cima Grande di Lavaredo. La graduació de les vies és la UIAA.

Inici de la via Südostwand, a la cara est del Doupianifels.
Els companys de Madrid han anat a la via Südostwand, que per començar pica una mica! però s'ho passaràn d'allò més bé i al capvespre ens retrobem tots fent una cervesa grega abans d'anar a sopar, hi ha força gana, no hem dinant però l'experiència de la primera escalada a la zona ens ha engrescat i tenim molts projectes per l'endemà!

Fent un tast de cervesa grega abans d'anar a sopar.

Ha estat la primera escalada a la zona i n'hem sortit engrescats! la roca no és tan dolenta com sembla i les assegurances, tot i allunyar, són molt sòlides, mentre sopem un menú típic del país decidim l'escalada de l'endemà: la via Traumpfeiler a l'Aghion Pnéwma 250m V+.