divendres, 19 de desembre de 2008

Torre del Diable (Teufelsturm) via Nordwestweg. Meteora. Grècia. 04-11.2008.

No podem deixar d'admirar la Torre del diable (Teufelsturm).
És el tercer dia consecutiu d'escalada, ahir vàrem disfrutar de valent a la via Pilar dels Somnis i avui ens dirigim cap una agulla amagada al sector nord-oest de Meteora; el Remi, que ja es coneix la zona per haber-hi estat escalant fa una colla d'anys, ens recomana la via Nordwestweg, diu: una via tres estrelles!!
L'agulla resta a l'ombra, protegida per les parets veïnes.
Avui anem tots junts, l'aproximació fins a peu d'agulla és més llarga que ahir, cal remuntar un torrent emboscat, per un terreny que recorda molt Montserrat. Suem de valent, la pujada és acrobàtica anar remuntant blocs.

Itinerari aproximat de la via Nordwstweg.

Suem de valent per arribar a peu d'agulla.
Ja sota l'agulla veÏem unes argolles que púgen per la que seria aresta brucs...però no és la via que busquem, a l'esquerra al vessant oest hi ha d'haber la nostra, així que remuntem un ressalt ple de molsa, per variar!! i també ple de porqueria: runa, plàstics, ferralla, pots...tot el que us pugueu imaginar! sembla ser que estem al peu d'un monestir i la manera de desfer-se de la brossa és evident! suposo que d'es que Meteora és patromoni de la humanitat ja hauran canviat aquest brut costum.

Els Jose Luís i Juan Carlos mirant d'identificar les vies. A peu de paret ens sorpren la gran quantitat de brossa que hi ha!
La colla de Madrid no ens segueixen, es decidiran per una altra agulla propera, la Ypsiloterafells. Nosaltres amb el Miquel remuntem gairebé tota la canal sense trobar la via, el Remi que anava més orientat es queda sota una "lletja" canal; quan baixem ell ja està segur que estem a la via i es prepara per començar.

El primer llarg de la Nordwestweg no és gaire engrescador: sorreta, vegetació i un diedre sospitós...el Remi treballant-s'el.
La primera tirada comença bruta, entre sorra i vegetació per abocar a un diedre vertical on hi ha la única argolla a la placa de la dreta, llavors ve el pas de la via, assolir una figuera que permet enfilar-s'hi a sobre arribant a una plataforma on hem de continuar per una estreta xemeneïa on el més complicat és entrar-hi.

A la primera reunió, incomoda com es pot apreciar i d'on arrenca una espectacular i llarga xemeneïa.

L'Eduard esperant-se per entrar a la reunió. El Miquel assegura el Remi que comença la intrigant xemeneïa del segon llarg.

La reunió d'on estem és d'una sola argolla i la reforcem amb un bon tascó. La xemeneïa que segueix es veu imponent! totalment desequipada...però això no és problema per en Remi, amb paciència s'ho va treballant i aconsegueix posar alguna protecció mentre va pujant; ves! al cas...ara surt de la xemeneïa i per diedre obert i aeri arriba a la reunió! Amb l'Eduard decidim que som uns covards i que anirem a remolc, l'Eduard agafa una de les cordes del Miquel i així fem una cordada de cuatre!

L'estreta xemeneïa al començament. Sortint al diedre aeri abans de la segona reunió.


El Miquel al diedre final abans de la segona reunió.
El diedre final és ben obert i espectacular, sobta després de les estretors de la xemeneïa!

La xemeneïa és força estreta a l'inici, amb les preses justes per anar enfilan-te sense patir, però t'ho has de mirar! passat aquest primer tram s'obre força i segueix un altre tram estret per acabar en un diedre ben obert, amb bona presa i que de manera molt espectacular permet arribar a la reunió.

Les verticals parets de la gorja on estem, amb els regalims del Monestir de dalt! d'aquí tanta porqueria!
El llarg que segueix és una mica "herborista", surtim cap a la dreta, es passa per sota d'una alzina per remuntar un diedre delicat, d'on per sobre de la vegetació es va a parar en una altra canal on muntem reunió d'un tascó i un friend. Som en un replà sobre el buit, entre les branquetes es veu la timba, a la dreta una argolla a l'esperó d'una altra via, la que vèiem a l'aresta "brucs" a l'arribar al peu de l'agulla. Per continuar amunt cal entrar dins la canal i en ramonage superar un primer ressalt, d'allà ens situem sobre una fissura vertical d'aspecte no massa sòlid, desequipada evidentment!
He deixat enrrera la fissura delicada, però ara resta un camí de molsa delicat fins a la reunió!
La fissura és entretinguda, la roca és més bona del que semblava, permet en tècnica de diedre superar-la, amb la sorpresa de que abans de la reunió, un tram ajagut ens separa de la mateixa: és ben ple de molsa, sortosament seca, però fa molt poca gràcia notar els peus de gat com rellisquen poc a poc, has de buscar les pedretes que sobresurten del verdet per no relliscar! un espit protegeix la sortida del jardinet!

L'Eduard a la reunió cimera i caminant cap al cim.
Des de dalt veïem els companys a l'altra agulla, la Ypsiloterafells, els podem fer fotos i saludar-nos.


L'Eduard ens fa la foto de cim! al fons el Monestir de Varlaam.
La Torre del Diable i la Ypsiloterafells amb la càlida llum del capvespre des del Doupianifels.

En Jose Luís Ruballo a l'Ypsiloterafells, en una via tres estrelles!

Baixem en dos ràpels, per arribar al primer, cal anar en comte, és ben penjat! L'Eduard i el Miquel s'esperen per baixar enganxats a l'alzina de la segona reunió.

Al segon ràpel cal vigilar amb la figuera, que no s'enganxin les cordes!
En dos ràpels baixem de la torre, el primer delicat d'anar a buscar, però molt resistent, el darrer és d'una sola argolla, per evitar sobrecarregar-lo el Miquel i l'Eduard s'asseguren a l'alzina del començament del tercer llarg.

Ressenya de la via Nordwsetweg a la Torre del Diable de la guia de Meteora.
Aquesta via ha estat diferent de les que havíem fet fins ara, les xemeneïes i empotraments són típics de les agulles de Meteora! avui hem tasta com n'és de dur aquest típus d'escalada i ens traïem el barret davant el mestratge de "San Remi" gràcies company per aquesta gran lliçó d'escalada.
Malgrat l'aspecte "lleig" de l'inici cal reconèixer que la via és una via tres estrelles, ara, això sí, cal anar-hi ben preparat tan sicològicament com amb friends del tres com a mínim.

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Ja pots anar insistint, ja, que costa de creure que la via sigui de 3 estrelles...

Això si, l'agulla s'ho val: es veu magnífica !

Mingo ha dit...

Que guapo tot això. Jaume felicitats per l'escalada, bé als teus colegues també per què són dels que devien escalar amb cordes de cànam.
Una abraçada i bones festes

Llorenç ha dit...

OStres!! quines agulles!!!! molt guapo!

quina gentada que sou!!! espero que no caiguessin massa pedres!

merci per les piades!

Jaumegrimp ha dit...

Bé, díguem dues estrelles...és que no se te n'escapa una eh?
Mingo, els meus colegues sí que van començar a escalar amb cànem almenys el Miquel que passa els seixanta, però també van començar a escalar de ben jovenets tots dos...el Remi deixa'l anar, ara acaba d'obrir amb l'Armand Ballart un viote a Riglos, veuràs la resenya al Desnivel d'aquest mes.
Llorenç, érem colla però ens vàrem repartir, a la Torre hi vàrem anar sols dues cordades de dos, la resta vàrem anar a l'Ypsilotera on hi van trobar dues víes plaqueres esplèndides, aquestes sí segons la guis de Meteora tres estrelles!!

lux ha dit...

Jaume,
Esperava amb candeletes els posts!
Ara he entes millor el somni d'un vell amic...
Moltes gracies per tota la completa informacio perque segur que algun dia hi anire... l'he de complir.

una abraçada i Bones Festes!!

Jaumegrimp ha dit...

Lú, Meteora és de somni! hi has d'anar!

googler ha dit...

leather handbags
bags
bag
handbag
handbags