Meteora, monestirs suspesos a l'aire. II trobada d'escalada en roca del GAME. Novembre 2008.

Quan l'any passat l'Eduard em va comentar que anava a Jordània, al Wadi-Rum, en la primera trobada del GAME, li vaig dir que per la propera m'avisés amb temps...i així va anar la cosa...a Barcelona ens trobem amb el grup de Barcelona per anar cap a París on ens juntem amb la colla de Madrid i cap a Atenes falta gent!

Kastraki a primer terme, com Kalambaka, darrera les parets del fons, són les dues poblacions erigides als peus dels espadats.
Som un grup heterogeni, però molt ben avingut, tots tenim febre de roca i el mateix neguit: escalar!
Grècia és coneguda per l'escalada esportiva d'alt nivell de Kalimnos, però l'escalada "clàssica" de Meteora passa més desapercebuda, tan és així, que costa trobar informació per internet i tan sols existeix un guia de la zona, dos volums densos i interessants, però bàsicament en Alemany i grec i una mica d'anglès.


Kalambaka, la nostra base d'operacions, és a gairebé quatre cents quilòmetres d'Atenes.
Per escalar a Meteora cal buscar-se allotjament als dos poblets al peu de les agulles: Kalambaka o Kastraki; hi trobareu des d'hotels a pensions i càmpings, la zona és extremadament turística gràcies a l'atracció dels set monestirs enfilats a la punta de les agulles de manera gairebé inverosímil. L'escalada per la particularitat de la zona, oberta en gran part per escaladors Alemanys pels volts dels anys 80, amb les assegurances fixes "justes", amb una ètica d'escalada neta, on hi és mal vist l'ús del magnesi...l'han convertit en un paradís de l'escalada en tots els seus conceptes: contacte amb la natura, tranquilitat, solitud, vies espectaculars i de tot típus, amb fama d'exposades, cal anar-hi amb el grau i el cap ben sedimentat...!
Panoràmica de Meteora des de la plana de Tesalia, amb els pobles de Kalambaka i Kastraki.
Grécia tot i ser ja comunitat econòmica europea, manté el regust de l'Espanya dels anys seixanta, carreteres a mig fer, caos circulatori...sortosament per sortir de l'Aeroport d'Atenes aconseguim enfilar l'Autopista adeqüada que seguim en direcció a Lamia, Karditsa, Trikala i Kalambaka, on arribem a les dotze de la nit i mentre busquem l'hotel ens sorprenem amb la visió de les grans parets il.luminades des del cotxe...!!


Mapa on hi tenim marcats els principals monestirs i agulles i la carretera que els voreja pel nord.

Logo de la FEDME, organitzadora amb el GAME de la trobada
Diumenge ens llevem amb la sorpresa de la vista de les parets des del balcó de l'habitació, fa un sol esplèndid i una fresqueta agradable. Baixem a esmorzar i ens trobem amb tot el grup, avui anirem a fer una visita als monestirs i així ens farem una mica càrrec de per on parem...

Des de l'habitació de l'hotel gaudim d'aquesta espectacular vista d'un sector d'agulles!

Com a Riglos, les cases son ben be a sota les parets.

Des dels ràpels de l'Aghion Pnéwma, el poblet de Kastraki.
Apropant-nos al cementiri de Kastraki, les agulles de Kafkakis i Kaukasier, entre els gegants Aghion Pnéwma i Sourlotis.

Al capvespre les parets de Alyssos i Aghia, abans d'ésser il.luminades.

Primeres cases de Kalambaka entre les parets de l'Spindel-Adrachti i l'Aghia (Grobe Heilige).

Els Monestirs de Meteora no deixen indiferent, vàren ésser construits a l'edat mitjana amb la finalitat d'apropar-se a Deu i també de restar protegits de les invasions, fins no fa massa anys l'accés éra reservat a corrioles accionades a ma i a escales de vent: escales de fusta i de corda que permetien remuntar els espadats;
A l'actualitat tots disposens de telefèric-muntacàrregues i ponts i escales de pedra per facilitar l'accés del turisme, fet però que no els treu l'encant.

Monestir Agios Nikolaos Anapafssas.

Monestir de Roussanou


Monestir de Varlaam.

La Leo, la Pepa i la Sole amb les faldilles preceptives per poder visitar els cenobis.

Jose Luís Ruballo emulant els monjos a la corriola per pujar i baixar de l'espadat...

A primer terme, Varlaam i Agios Nikolaos Anapafssas, al fons l'agulla Doupianifels, el Dofí.
L'Ypsiloterafels, amb les seves vies tres estrelles, i el monestir de Varlaam al darrera.
Agia Trias, dalt d'una agulla isolada.

Ens passa el matí molt ràpid, tan sols tenim temps de visitar el monestirs de Varlaam i el de Gran Meteora o de la Transfiguració, quan anem a AGios Stefanos és ja el migdia i és tancat fins a la tarda...decidim que ja és hora d'esgarrapar pedra i anem cap al Dofí, la Doupianifels, on el Remi, que ja havia estat a Meteora fa disset anys recorda que hi ha unes vies a peu de carretera; i així sense ni tan sols pensar en dinar comencem la nostra experiència d'escalada a Meteora, farem la via Regenpfeiler (140 m cinc llargs.) Però això ja serà tema per a un proper post.
Esmentar que podeu trobar informació a l'Extrem nº71 on en Remi Brescó fa una molt bona descripció de la zona i al butlletí de la Unió excursionista Sabadell nº 120 on en Manel Fuertes i en Jordi Rubio també ens fan una bona explicació de les escalades de la zona.




Butlletins UES i Extrem i Guies de Meteora, onpodreu trobar la màxima informació de la zona, busqueu-les!