dimarts, 28 d’octubre de 2008

Pirenaica a La Mòmia. Sant Benet. Montserrat. 26-10-2008.


La Mòmia és una agulla imponent, molt vertical la miris per on la miris, sempre m'ha captivat i tan sols l'havia pujat per la seva agosarada via normal, de manera que quan l'Ivàn em va comentar d'anar a fer la Pirenaica em va engrescar de seguida! arrossego un bon encostipat del que encara no m'he recuperat del tot, però la il.lusió de la via pot més i cap allà anem.

L'Ivàn al "curiós" flanqueig de la primera tirada.

L'aproximació ens fa suar de valent, tot i el fred de l'obaga, al sol fa calor. Ens mirem la xemeneïa de la Haus mentre ens acostem a peu de via, una canal entre la Mòmia i la Momieta i d'on també surt la Santacana, viote en majúscules!
Començo jo: t'enfiles a una alzina que ajuda a entrar a mitja paret, bones preses de peu i pitjors de ma, asseguranment rar, pitó, parabolt i plom per fer una sortida rarota cap a la reunió, just sota una balma.


A la segona tirada, on tot i l'artifo, es pot fer algun pas en lliure, en ocasions forçat!
Ara és el torn de l'Ivàn, en lliure fins sota el desplom, per anar a agafar un buril i ja en estreps, xapar un parabolt; l'artifo és entretingut, els passos allunyen i cal espavilar algun pas intermig, a més trobem alguna xapa casolana on tan sols hi entra un cordinillo.( aquestes plaquetes vàren ser col.locades per en Miquel Lusilla, comentat per ell mateix.) Per arribar a la reunió, ja en lliure, trobes un pas força llarg per arribar a la reunió.

Recuperant la segona tirada

Ara em toca a mí...he patit recuperant el llarg, estic buit, no tinc força, no ho entenc, però haig de dir-li a l'Ivàn que si vol seguir amunt haurà de continuar de primer...!cap problema Jaume! si a mí és el que mes m'agrada. això són amics! suposo que és el refredat, ja que la via m'agrada molt i em fa il.lusió continuar-la.

Al començament del segon llarg, posant baguetes.
La tercera tirada segueix la mateixa tònica: verticalitat mantinguda i bona roca, amb algunes xapes casolanes més, "Lusilla!!". Aquí l'artificial ja perd continuïtat i es pot anar mes en lliure, col.locant alguna assegurança suplementària ja que la roca ho permet.


Arribant al diedre de la tercera tirada, desequipat, però protegible.

Ara comencem la quarta tirada: surt a la dreta cap a un terreny descompost on superar una panxa és la màxima dificultat: l'Ivàn aconsegueix forçar el pas en lliure, tot i no acabar-se de refiar de la qualitat de la roca, però fa més mala pinta que no res i es deixa agafar bé.
Els plans de Sant Benet i la vall del Llobregat.

Superada la panxa, et vas enfilant en diedre, fins que arribant a la reunió, aquest es tanca hi permet empotrar-s'hi.

Forcant el pas clau de la quarta tirada.


El diedre es va tancant i acabem progressant pel seu fons per sortir cap a la còmoda quarta reunió, comuna amb la Haus.

Ja hem agafat força alcada i l'estada a la reunió comuna amb la Haus és tot un luxe!
ara cal fer un flanqueig horitzontal per anar a buscar la llastra desenganxada.
És més impressionant que difícil, amb atenció fem la travessa horitzontal fins al peu de la llastrai llavors en oposició mirant a la llastra et vas enfilant còmodament, fins i tot podem posar un friend abans del parabolt, que és força amunt.
La llastra abans de la reunió és una disfrutada: bon canto i ambient assegurat, hi podem posar un friend abans d'entrar a la reunió.

dins l'empotrament, abans d'agafar la bavaresa de la llastra.

L'Ivàn col.locant un friend petit a la llastra de la cinquena tirada.


El darrer llarg té una sortida fina de la reunió, cal vigilar a posar una cinta per evitar el factor 2...passat el muret inicial cal anar cap a l'esquerra, on una fisura permet col.locar un friend que protegeix l'arribada a l'únic parabolt del llarg, és en un tram força dret però amb bona presa. La verticalitat va minvant i ràpidament s'arriba a al reunió cimera.



Reunió cimera! una via per tornar-hi!!

Una cordada al cim de la Prenyada.

Ens ho hem passat molt bé, malgrat la meva baixada física, aquesta via té una mica de tot: lliure, flanqueig, artificial, empotrament, equipament bo i d'època, manualitats
amb baguetes...vaja que caldrà tornar-hi per a disfrutar-la novament!

Ara m'en vaig una setmana a escalar a Meteora, ja us en mantindré informats!

10 comentaris:

Pietro ha dit...

Eeep Jaume, ja has tronat? què tal pels meteors?
Felicitats per la Pirenaica, això ja comença a ser un "viote"!
Haig de parlar amb tu,...necessito el teu savi consell mèdic ;) Je et trucaré.

lux ha dit...

Carai jaume !!!
Meteora!! ja explicaras!!ostres!! ho espero en moltes ganes...tinc molta curiositat!!!

ara que ja anaves ben entrenat amb la Pirenaica!! Felicitats per la via!!!

TR ha dit...

Ei JAume..bonica via eh? LA vaig fer una NIT de nadal, sol, amb l'ànsia de ESTRENAR el frontalq ue m'havia regalat la nòvia...hahha...bé, amb l'ànsia de saber que entre nadal i st esteve em fumava dos dies de poder trepar a base de endrapades familiars..als 19 anys estava com una cabra per escalar....

recordo que el llarg de sortida de l'Ae vaig posar un BONG just damunt la R..i com de perillós em va semblar, amb la comba, la llastra de sortida dela haus...quan es feia de dia arribava al cim...estava tot molt glaçat...

JOer quina via més xula tiu...després vam anar amb un company a fer-la en lliure i encara era més guapa..el llarg dur ( el segon) marcava 7a, però és de canto gansu...el txungo era el 6c+ de mur fi de la tercera tirada.

Saluuuuuuut

Mingo ha dit...

Felicitats, la via a mi em va agradar molt.
Jaume, carai Meteora, que be que t'ho montes. Que vagi molt bé i escaleu força

jaumeppiqueras ha dit...

Doncs sí Pere, ja he tornat i amb molta feina feta, ja us en faré cinc centims que la cosa s'ho val.
Lú, a la que puguis, visita Meteora, que és un paradís de l'escalada, com Monrtserrat i Riglos alhora!
Oriol, deu n'hi dó la hivernal que et vas marcar, i en solitari!!
Mingo, ha costat muntar-s'ho però ha anat tot molt bé i ens hem fet un tip d'escalar, ja aniré piant.

Llorenç ha dit...

Ostras!!

aquesta em fa respecte!!! tot i aixó potser que l'any que bé caigui...em fa il.lusió fer-la!

..i has escalat a Meteora!!!oohhh!! vaig estar-hi fa uns anys però de turisme i es preciós!!!!

a veure aquestes piades!!!

Gemma ha dit...

Quin pesaso via Jaume, felicitats!
Ja tinc ganes de llegir les piades i veure les fotos de Meteora... ha de ser un viatge molt bonic!

clubtascons@gmail.com ha dit...

He clicat la teva pàgina degut a que vares entrar al blog de parabolt mort! ostres m'agrada molt la mòmia, i tinc moltes ganes de fer la santacana! aquesta que has fet també sembla guapa!hi anirem!
salut!

Xavi ha dit...

Hola Jaume, la Pirenaica gran clàssica que a mi em falta. Veig que veu gaudir força.
Aviam aquestes fotos de Meteora, volem que ens facis dentetes...

Anònim ha dit...

para TR :el 7a de la pirenaica es 7a i lo de arriba como es vertical,el canto es pequeño,pero es mas facil el de 6c+,supngo que la harias a vista????NO????