Pirenaica a La Mòmia. Sant Benet. Montserrat. 26-10-2008.

La Mòmia és una agulla imponent, molt vertical la miris per on la miris, sempre m'ha captivat i tan sols l'havia pujat per la seva agosarada via normal, de manera que quan l'Ivàn em va comentar d'anar a fer la Pirenaica em va engrescar de seguida! arrossego un bon encostipat del que encara no m'he recuperat del tot, però la il.lusió de la via pot més i cap allà anem.

L'Ivàn al "curiós" flanqueig de la primera tirada.

L'aproximació ens fa suar de valent, tot i el fred de l'obaga, al sol fa calor. Ens mirem la xemeneïa de la Haus mentre ens acostem a peu de via, una canal entre la Mòmia i la Momieta i d'on també surt la Santacana, viote en majúscules!
Començo jo: t'enfiles a una alzina que ajuda a entrar a mitja paret, bones preses de peu i pitjors de ma, asseguranment rar, pitó, parabolt i plom per fer una sortida rarota cap a la reunió, just sota una balma.


A la segona tirada, on tot i l'artifo, es pot fer algun pas en lliure, en ocasions forçat!
Ara és el torn de l'Ivàn, en lliure fins sota el desplom, per anar a agafar un buril i ja en estreps, xapar un parabolt; l'artifo és entretingut, els passos allunyen i cal espavilar algun pas intermig, a més trobem alguna xapa casolana on tan sols hi entra un cordinillo.( aquestes plaquetes vàren ser col.locades per en Miquel Lusilla, comentat per ell mateix.) Per arribar a la reunió, ja en lliure, trobes un pas força llarg per arribar a la reunió.

Recuperant la segona tirada

Ara em toca a mí...he patit recuperant el llarg, estic buit, no tinc força, no ho entenc, però haig de dir-li a l'Ivàn que si vol seguir amunt haurà de continuar de primer...!cap problema Jaume! si a mí és el que mes m'agrada. això són amics! suposo que és el refredat, ja que la via m'agrada molt i em fa il.lusió continuar-la.

Al començament del segon llarg, posant baguetes.
La tercera tirada segueix la mateixa tònica: verticalitat mantinguda i bona roca, amb algunes xapes casolanes més, "Lusilla!!". Aquí l'artificial ja perd continuïtat i es pot anar mes en lliure, col.locant alguna assegurança suplementària ja que la roca ho permet.


Arribant al diedre de la tercera tirada, desequipat, però protegible.

Ara comencem la quarta tirada: surt a la dreta cap a un terreny descompost on superar una panxa és la màxima dificultat: l'Ivàn aconsegueix forçar el pas en lliure, tot i no acabar-se de refiar de la qualitat de la roca, però fa més mala pinta que no res i es deixa agafar bé.
Els plans de Sant Benet i la vall del Llobregat.

Superada la panxa, et vas enfilant en diedre, fins que arribant a la reunió, aquest es tanca hi permet empotrar-s'hi.

Forcant el pas clau de la quarta tirada.


El diedre es va tancant i acabem progressant pel seu fons per sortir cap a la còmoda quarta reunió, comuna amb la Haus.

Ja hem agafat força alcada i l'estada a la reunió comuna amb la Haus és tot un luxe!
ara cal fer un flanqueig horitzontal per anar a buscar la llastra desenganxada.
És més impressionant que difícil, amb atenció fem la travessa horitzontal fins al peu de la llastrai llavors en oposició mirant a la llastra et vas enfilant còmodament, fins i tot podem posar un friend abans del parabolt, que és força amunt.
La llastra abans de la reunió és una disfrutada: bon canto i ambient assegurat, hi podem posar un friend abans d'entrar a la reunió.

dins l'empotrament, abans d'agafar la bavaresa de la llastra.

L'Ivàn col.locant un friend petit a la llastra de la cinquena tirada.

El darrer llarg té una sortida fina de la reunió, cal vigilar a posar una cinta per evitar el factor 2...passat el muret inicial cal anar cap a l'esquerra, on una fisura permet col.locar un friend que protegeix l'arribada a l'únic parabolt del llarg, és en un tram força dret però amb bona presa. La verticalitat va minvant i ràpidament s'arriba a al reunió cimera.



Reunió cimera! una via per tornar-hi!!

Una cordada al cim de la Prenyada.

Ens ho hem passat molt bé, malgrat la meva baixada física, aquesta via té una mica de tot: lliure, flanqueig, artificial, empotrament, equipament bo i d'època, manualitats
amb baguetes...vaja que caldrà tornar-hi per a disfrutar-la novament!

Ara m'en vaig una setmana a escalar a Meteora, ja us en mantindré informats!