The Mama's and the Papa's. Torrent del Misser. Montserrat Sud. 13-10-2008.

Les tardes són cada cop més curtes, i com que el cap de setmana no he pogut grimpar, avui hem aprofitat la poca estona de la que disposàvem. Aquest sector nou està molt ben detallat a

Ona climb

i l'aproximació es mínima encara que un pel enboscada encara.


Sector B, on abunden vies de Vè grau i alguns 6a i 6b, amb roca molt bona.

Hem deixat el cotxe al peu de la pista que de Collbató va la Vinya nova, abans d'arribar al trencall per pujar a l'aparcament de la Pastereta, a la dreta hi ha un caminoi que s'acaba i on s'hi pot deixar alguna altre cotxe. Per un corriol que mig es perd hem arribat al sector C on el grau en general pica per nosaltres i llavors em flanquejat a buscar el segúent sector, el sector B on hi ha força vies de grau baix, que ja és el que buscàvem.


L'Ivan a la nº 4 Vè.

Hem començat per la via nº3 un V+ on s'ha de "tibar" no regalen res comenta l'Ivan, les assegurances hi són abundants i properes, amb plaquetes casolanes que desllueixen una mica el generós equipament.
Hem continuat, per seguir un ordre, amb la nº4 que resulta molt més fàcil, bon canto per disfrutar.
Arribant al desplomet final de la nº5, V-V+ i 30 metres de via disfrutona!
Hem continuat amb la nº5 aquesta amb parabolts daurats llampànts, ja no tan junts i que arriba fins dalt del turó...tot i les feixes que li trenquen la continüitat, és molt recomanable, amb passos en lleuger desplom, però amb un canto generós, vaja una disfrutada de via.
S'em posa a ploure quan sóc a la segona repisa i m'afanyo a acabar-la ja que es comença a mullar la sortida...la desmonto ja ben molla; la pluja ens ha trencat la dinàmica, volíem anar fent totes les vies d'esquerra a dreta..sorotsament ha estat poca cosa i la roca ja s'eixuga, val a dir que aquesta tarda fa molta calor i humitat.


L'Ivan a la via nº2 6a(?)lleuger desplom amb canto, divertida!


La pedra ja sembla eixuta, però el cos ens demana quelcom més, i aprofitant que la via nº2 desploma, amb el que els cantos estaran secs, ens hi posem. Llàstima que és curta: l'entrada i les dues primers xapes és on has de tibar més, la resta com les altres, també recomanable.
Per acabar, les tardes són curtes i més avui que és ben emboirat, anem al totxet de la dreta on hi ha un mur vertical amb dues vies : Aromes de Papiol 6a i Neurona 6a+, d'en Joan Vidal i d'en Aleix LaMolla respectivament. Són tan sols 5-6 metres de via, però valen la pena.


A Aromes de Papiol 6a curta però intensa.

La Aromes l'encadeno, el més difícil l'entrada i sortir de la primera assegurança...i la Neurona estic a punt també, però a l'anar a vista em deixo la millor presa per sortir de la tercera assegurança, caiënt en el pas...ja penjat trobo la presa salvadora i resolc amb facilitat! sinó potser caldria pensar en 6b com a mínim.
Aquesta via és espectacular, permet equilibrar-se en diedre per xapar i permet uns moïments fins i estètics, llàstima que s'acaba aviat, de 10 la "vieta".

Ens hem deixat força feina per fer : sectors A i C, relativament aprop. La orientació a ponent faran aquest sector un best seller de l'hivern.