La Monja. Via Josep Rigol. Frares encantats. 04-10-2008.

Aquest dissabte havíem fet plans per la cara nord de frares, però el fred que es gira de cop ens en fa desdir...anàvem l'Eduard, l'Ivan i el Carles i la Isabel; sortim de Can Massana però amb la il.lusió de provar-ho, però el vent i el fred aviat ens ho deixen clar. El Carles Olivella, amb els seus 74 anyets i molts anys d'experiència escalatòria ens acompanya, juntament amb la Isabel, amb la idea de fer unes fotos.
La Monja resta amagada al capdamunt del torrent del Lloro, a l'ombra del Bisbe i el mateix Lloro.

Vorejant la base de les parets nord d'agulles el vent ens acompanya i refreda...avui millor buscar la companyia del sol a l'amable cara Sud, amb el que remuntem cap a Coll de Port. Amb l'objectiu canviat no sabem massa on posar-nos, fins que l'Ivàn recorda una via a La Monja que va fer i li va agradar, amb el que cap allà anem.
No en recorda el nom, però sí que fa un any que la van obrir...
Treballada ressenya dels Germans Masó.

Localitzat el peu de via, en un contrafort de la Monja, ens disposem a començar, anem tres, amb el que jo em demano els dos primers llargs, ja sabeu que això m'agrada...
però no l'encerto, resulten ser dos llargs ajaguts, purament de tràmit per poder arribar a la paret de la Monja; camino per un bosquet i munto la segona reunió en una alzina, ja veïent a la canal del davant els spits del següent llarg.

Amb en Carles Olivella, degà de l'escalada Sabadellenca i la Isabel, que ens acompanyen avui.

L'equipament que he vist, spits amb plaqueta gruixuda, molt ben posats, però escassos, ja em fa intuir que els autors de la via són els germans Masó, l'Ivàn continua sense recordar-ho...però la "troballa" de la següent reunió m'ho confirma: un tubet amb una llibreteta enganxada amb filferro a la plaqueta, és la seva signatura!


Aquesta "troballa" a la 3era reunió és típica de les vies obertes pels germans Masó.

Ara és el torn de l'Eduard, es veu rar aquest començament, cal baixar per una canal terrosa fins a un boix i llavors enfilar-se per anar a buscar els primers spits, força amunt per cert; sort del boix. Aquest tram és prou fi, fíníssim diria jo, a la ressenya és Ae, però es pot forçar en lliure a l'estar molt ben assegurat. Un flanqueig amb bona presa de mans ens deixa a la reunió del "potet", nosaltres no lafem anem amb cordes de 60. EL que segueix és molt bonic: una sortida en flanqueig per desseguida enfilar-te a buscar un spit, ara ja recte amunt, per terreny vertical amb bona presa, un parell més d'assegurances amb excursió entre elles i ja comença a ajeure's fins a la reunió sota el desplom final.

La cara del cap de la Monja per on va la darrera tirada.

Ja som sota el desplom, l'Eduard, pels que no el coneixeu, és baixet...sua per fer els passos, ja que tot i que les assegurances no allunyen, es nota que s'ha obert per baix estalviant les peces...però s'en surt sense més problemes que el roçament de les cordes...oi Ivàn?



Un artificial molt ben obert per baix.

Mentre, jo aprofito per fer fotos, alguna ventatja ha de tenir anar tres no?
Tot i que fa un bon sol, el vent em fa tremolar les cames de fred, però aviat s'em passa, és el meu torn.


El Bisbe des de la darrera reunió.

Curiós bloc foradat penjat sobre la muralla nord: La Foradada.


L'Eduard assegurant l'Ivan al cim de la Monja.


Al cim trobem la llibreta dels germans Masó, amb el seu llapis i maquineta de fer punxa! ja ho dèia jo que la via em fèia olor de germans Masó!!


L'Ivan arribant al cim. Al fons la Portella gran.

L'acabament de l'artificial desemboca en una zona de pedres soltes que és fàcil que vagin avall, cal estar atent i avisar els companys, per sort la reunió queda fora de la trajectoria, però cal vigilar.

Placa en homenatge a l'Andreu Xandri, que juntament amb en E. Nonell i I. Quadras vàren fer la primera ascensió el novembre de 1933.
En un sol ràpel d'un spit amb anella arribem prop del coll amb el Lloro, per on va la via normal.
Ha estat una bona opció per un dia en que s'ens havíen trencat els plans, en un indret paradisíac com són els frares encantats; la via ben trobada, no desmereix gens les seves veïnes Olivina i Goma 2. Felicitats novament als Germans Masó per la via i l'estil en l'obertura.
Itinerari aproximat. La primera reunió i el primer llarg són fora de la foto.