dijous, 10 de juliol del 2008

Via Laponia a la Portella superior. 24-06-2008. Agulles Montserrat.

Aquesta via com el seu nom delata és per dies de calor! i cap allà que anem, és l'endemà de Sant Joan i anem una mica ressacosos, la temperatura fa honor a la data que ens trobem, només arribar a l'aparcament, cares conegudes, l'Ivan, que espera el seu company per anar a la Bandereta a fer la Ven-Suri-Ven.

Començant a surtir de l'espectacular cova, just abans de la canal.

A molts dels blogs ja s'ha descrit la via, em sembla que sóc dels pocs que encara no hi havia anat...però com que cada un ho vivim a la nostra manera, us explicaré com la vaig viure.
Anem amb el Toni, que ja l'ha feta i com que aleshores va començar avui ens alternem les tirades. Abans d'arribar a la pujada del coll de les portelles un sender baixa cap a la base de l'agulla. Una paret ataronjada ens orienta per trobar la cova on s'inicia la via: és espectacular i freda!


Disfrutant de l'insòlita tirada.

És divertit aquest llarg, mig en placa mig en ramonage et vas enfilant i decantant a l'esquerra per anar a sortir per la bòveda de la cova; les preses són brutes, sorrenques, per sort l'equipament dóna confiança i quan ja cal es progressa en A-0.
Una canal trenca la línia de parabolts, allà cal escalar. Ja amb els estreps surto de la cova per encarar una placa-diedre una mica trencada en que agraeixes l'abundància d'assegurances. La via la va obrir en solitari en Joan Vidal, "Indi".


Des de la primera reunió, part del segon llarg i el mur vertical del tercer.
La segona tirada és per un terreny trencat i rampós, amb un parell de ressalts en que s'ha de tibar, o acerar...segons es vulgui o pugui. Al Toni no li agrada massa per la qualitat de la roca.

Segona tirada amb un dels ressalts que li dónen caràcter.
La segona reunió és còmoda al peu d'un esperó cada cop més dret i que arriva a desplomar lleugerament; em toca surtir cap a la dreta per una zona trencada i terrosa, de seguida però entro a la placa, es deixa anar fent tot derivant a l'esquerra cap al fil de l'esperó, es posa dret i fi de preses i trec els estreps depsrés de barallar-mi una estona: seran tres pasos d'estreps amb un regalet final, l'entrada a la reunió! és finota, díuen 6a+ obligat...m'ho penso i ho provo unes quantes vegades fins que coloco be el peu i en un pas de decisió ja sóc a la reunió.

El Toni a l'estètic esperó del tercer llarg.

Aquesta reunió és ben penjada i aèria, un balcó privilegiat, però fa un vent fort que molesta força, ràpidament surt el Toni cap amunt, que encara ens mullarem...
El començament del quart llarg és interessant, però de seguida s'ajeu i perd continuïtat.


El bonic començament de la quarta tirada.

Resta un curt ressalt vertical amb bona presa, una excursioneta a caçar el primer parabolt, s'ajeu una mica i sortida elegant i dreta amb preses d'escàndol. A la dreta de la reunió veig dos parabolts en un tram més dret però amb bona presa, ho provo, però no veig res mes, amb el que decideixo agafar la sortida tradicional.

No per massa vista deixa mai d'impressionar la visió de les agulles al treure el cap dalt la Portella!

Per baixar un ràpel de 60 metres just, just ens deixa al coll de les Portelles.
Ens hem d'afanyar que és el sant del sogre i he d'arribar a una hora decent a dinar, anem cap al cotxe a bon ritme. Coincideixo amb els altres comentaris de la blogosfera en que és una escalada curiosa i entretinguda, una bona opció a la fresca.

Ressenya d'
  • Ona Climb
  • 8 comentaris:

    Llorenç ha dit...

    Ostres...ens estem seguint els passos!! vam estar a punt de fer-la fa dues setmanes..però la mandra de matinar no ens va deixar!

    nosaltres tampoc l'hem fet!!!je j ej e


    Be, que tal per fer-la en un matí? per arribar a la feina a les 14:00??

    Raquel ha dit...

    Doncs jo tampoc l'he fet... je, je... està vist que ja has fet bé de piar, eh!!

    I com tu dius, cadascú viu la via a la seva manera, i això, per mi, és el mé simportant, les vivències que ens aporta!!

    Mingo ha dit...

    Coi Jaume l'any passat tb vaig fer la Miranda i la Laponia, però en ordre invers. La laponia curios el començament de la via, a veure si ens veiem tinc el teu mòbil, però és que aquest dies tinc el nano a casa, be el nano ja és grandet, però per 4 dies que ve no el vui deixar sol.
    Una abraçada

    Gatsaule ha dit...

    És la via blogger per excel·lència, sembla estrany tanta gent que no l'ha feta....

    Llorenç, és ràpida i agradable, no tindràs cap problema per fer-la al matí, si aconsegueixes sortir del llit, clar ! ha, ha, ha,...

    lux ha dit...

    Bones Jaume..

    Ja veig que estas abonat a buscar la fresqueta montserratina ...

    Donc jo aquesta...si... si que l'he feta... i em va agradar molt!
    Realment curiosa... i diferent!

    Pekas ha dit...

    Bona vía.. a nosaltres ens va agradar... ( i força.. :-)))

    Salut i tapies.. !!!!!!

    Anònim ha dit...

    me ha gustado la via,imposible en libre los Ao,nos vemos....

    Silvia ha dit...

    hola! soc la Silvia la companya de cordada del Sergi i el Jaume de Terrassa. Volia saber si el llarg 2, el tros de V+ esta bé assegurat o és expossat. Es perque aquest any he començat a fer de primera en vies de V o (V+ mol bé assegurades). Ho dic més aviat pel meu cap, perquè es traïdor. Moltes Gracies,