dissabte, 5 de juliol de 2008

CADE a la Miranda de la Portella. 21-06-2008.

Amb la calor cal buscar vies a l'ombra, i aquesta ho és, al començament i al segon llarg sobretot...Havíem quedat amb el Josep, que l'ha feta vàries vegades, i que m'hi porta en pla sorpresa: no et miris la ressenya, segur que t'agradarà!

La Miranda de la Portella, al costa del Dau, des del camí del coll de la Portella.

Per arribar a peu de via hem de passar el coll de les portelles i tot seguit vorejar el peu de la Portella superior per enfilar llavors el collet entre la Portella i el Dau, a la dreta surt un corriol que baixa de mala manera i on ja has de grimpar; la via comença sobre una escletxa penjada sobre una cova, curiós inici!

Al coll entre la Portella i el Dau ens equipem per encarar la dreta canal de baixada a peu de via.
La canal requereix una desgrimpada divertida, que et prepara pel que vindrà.

Tot i que el primer llarg és d'artificial i no és el meu fort, li dic al Josep de començar, m'haig d'anar treïent aquestes manies...i deu n'hi dó, sort que hi ha bones preses perquè haig de fer passos intermitjos per anar posant els estreps, l'amic
  • Gatsaule
  • comenta que ho va fer en A-0, jo sense estreps no sé com me n'hauria sortit...la tirada és entretinguda, alternant assegurances d'època amb parabolts del reequipament quan el 50è anniversari del
  • CADE
  • quan começa a obrir-se la fissura, en el forat d'un clau hi posos un alien i m'asseguro l'entyrada a la reunió, dins una fissura cova, força còmoda i curiosa; a l'esquerra s'obre la famosa fisura-ramonage, que el Josep comenta que si fas molta força en l'empotrament la pots fer caure...!!


    La famosa i llarga fisura de la segona tirada.

    El Josep entrant en la "foscor" de la llarga i estreta fisura.

    Aquest segon llarg és famós per la llargada del ramonage que requereix i també per l'estretor, segons com si no vigiles, has de recular per passar pel lloc mes ample.
    El Josep se la coneix i hi posa dos friends, però sovint es fa neta, ja que la caiguda és pràcticament impossible, tan sols cal inflar els pulmons i t'encaixes...
    el que si costa és saber quan sortir-ne, gairebé al seu final fa una espèdie de xemeneïa per on és menys estret i per allà es surt a la plataforma de la reunió.

    El Josep al tercer llarg, just entrant al tram més átlètic.

    Ara és el meu torn, però veig que la cosa es posa finota i li cedeixo el llarg al Josep, que ja s'el coneix i que no dubta gens en posar-s'hi: un flanqueig finot et porta a l'aresta, on la via desploma fins i tot, salvant una panxeta...em comenta que no és massa difícil i que ho provi de fer-ho en lliure...el perdo de vista i a la poca estona, reunió! És el meu torn, la placa inicial és finota però ràpidament bones preses permeten anar-te col.locant a la vertical de l'esperó, gairebè ho aconsegueixo, però la sortida d ela segona panxa em fa fer un pas en A-0. La continuació força dreta i amb alegria entre assegurances.
    El darrer llarg només té guanyar una panxa; un spit en protegeix la sortida, però en lliure ho veig molt fort, o és que jo estic molt fluix, que també pot ser...en resum que poso l'estrep i m'aixeco, a dalt de tot de la fissura hi coloco un camalot gran i així asseguro que el segon no faci un bon pèndul. Fet aquets pas s'acaba el tema, una canal de tercer i sóc al cim.
    L'itinerari "visible" de la CADE des de la Laponia.

    Per baixar un curt ràpel amb la instal.lació renovada, gràcies equipadors anòmins! i a buscar le smotxilles que havíem amagat, ja que ni se us ocorreixi de fer la via amb motxilla, al segon llarg les passareu canutes!
    Una via recomanable i que de ben segur que tornaré a fer-la.

    6 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Et dic el mateix que als Kutres, cap problema per fer-la amb motxilla, si la saps amagar entre les cames, clar ! Com la cua....

    A mi em va agradar molt !

    Llorenç ha dit...

    Veig que volsaltres la vau fer millor que nosaltres la ximeneia!!! jo em vaig jugar un bon castanyot ja que vaig anar sempre per fora fins que vaig trobar una vira bona per entrar...total que les vistes eren bonissimes!!je je je

    Ep!!! que la vau fer el diumenge 29? es que nosaltres vam veure una cordada al davant....ja sortint al 3 llarg i els vam fer alguna foto...

    Llorenç ha dit...

    ups...ja he vist el titol!! la vau fer el 29!!!je je je

    lux ha dit...

    Kina Gracia!!
    heu coincidit a la via i amb la publicacio!!!

    Fa temps que me la miro aquesta via ... i el que em fa més yuyu és el fisurot aquest...
    M'haure de llegir tota la bibliografia sobre el tema!!
    sort que n'hi ha!!! :-))

    Una abraçada!!

    Mingo ha dit...

    Jaume, jo la vaig fer l'any passat i em va agradar molt, totes les tirades tenen alguna cosa. Darrera nostra hi havia una cordada i la segona tirada jo no sé com s'ho van montar però van anar pel fons de la canal i gairebé la van fer caminant. Jo la vaig fer pel lloc més ample que és més comode i trobes algun foradet per posar algun friend petit.
    Enhorabona per l'activitat

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, sense comentaris!
    Llorenç, no et feia por que se't trenques la llesca de pedra? jo anant de segon vaig començar per dalt el primer tram per endinsar-me pel mig, baixant al fons mes endavant a recollir un ganxo que li va caure al josep, llavors vaig enfilar-me cap dalt com vaig poder, però sense ser massa difícil. Quina casualitat no? hem publicat un darrera l'altre i sense saber-ho.
    Lux, que no et preocupi gens la fissura, que és com fer espeleo! en cap moment tens sensació de no poder passar, ara t'ho has de mirar i anar en ramonage, fins i tot nosaltres vàrem poder posar dues assegurances, però sense és igual i potser millor per al segon ja que pot anar per on vulgui, i caminant per baix es veia factible.
    Mingo, és una molt bona via, com be dius tots els llargs ténen la seva "història" molt agradable ara amb la calor per l'orientació.