divendres, 18 de juliol de 2008

Paret del Pont. Montserrat Sud. 05-07-2008.

La paret del Pont és a l'ombra, i cal vigilar de no quedar torrat pel sol, a més fa temps que volia conèixer aquestes vies, amb el que quedem amb el Wolfgang per anar-hi. De l'aparcament de la Vinya Nova, cal seguir com si anessim a la Roca Gris i a l'Agulla Jordi Solé i Massip; superat aquestes agulles cal enfilar-se per corriols trencats cap a la base de la paret. Uns companys del Wolfgang es quedaran a la Tasmania, nosaltres seguim remuntant fins a trobar el peu de via.
La paret del Pont és tot el matí a l'ombra, un bon objectiu estiüenc.

El peu de via és una mica salvatge, molt trencat i amb terra solta, i per arribar-hi cal fer una mica la cabra...ja veig les primeres assegurances i juntament amb la foto d'Ona climb identifiquem el lloc.


Per arribar a peu de via cal fer una mica "la cabra"

Ens decidim per la Crispin, la de més a l'esquerra. La ressenya avisa, i qui avisa no és traidor!! que les assegurances allunyen a "lo facil"...La Crispin és amb spits, tenim el primer a uns quatre metres i el següent no el veïem...el que comentàvem...és rampós i ja veurem. Comença el Wolfgang, i no veïem res...ep a la llunyania veig una cosa, és un parabolt? després d'una bona excursió amb precaució, que és la primera tirada i encara no tenim el coco preparat, el xapa, més amunt es veu una reunió al peu d'un mur, apa doncs cap allà a pel!
Arribant a la primera reunió de la Didgeridoo, no la Crispin!

És evident que no anem per la via que pensem, el Wolfgang comenta que el mur que em tocarà, no lli sembla V+...vaja! quan pujo veig molt a l'esquerra uns quants espits que deriven molt a l'esquerra, el croquis no hi feia pensar i amb aquestes distàncies entre assegurances doncs que hi farem!
Ara és el meu torn, un mur vertical ben assegurat, dos parabolts, vaja tants com en la tirada anterior...però aquí juntets, hi ha bona presa i cantelluda, la roca és hiperexcel.lent als trams drets com comenten a la ressenya. Surto del mur que és curtet i s'ajeu una mica, ja no veig res...alça mira s'hi hi ha un bolt allà dalt, uns cinc metres, cap allà que vaig, és fàcil, però aquí la roca ja no és tan bona, ves ara cap a on? intueixo on és la reunió però és a can pixa i no veig res mes...em vaig enfilant i sortosament per le smeves coronàries, veig un altre bolt al mur abans d'entrar a reunió, i no pas al lloc mes fàcil, no sinó que et fan enfilar el començament del muret per xapar-lo...gairebé el petonejo de l'alegria que tinc en passar-hi la cinta, ara en diagonal a l'esquerra per terreny una mica trencat i reunió!


La segona tirada i les excursions entre assegurances.

Equipament excel.lent a les reunions.
El Wolfgang traïent el cap del mur de 6a.

La darrera tirada és un 6b molt ben equipat, la roca boníssima, però els forats són plens de sorreta, el Wolfgang, que ara està fent molta esportiva, gairebé s'el treu net, a la sortida un tram finot on ja els braços s'han inflat de la continuïtat, el fa descansar, llàstima ja que quedava molt poc, però al meu torn, ja m'adono que el grau és concentrat a la sortida del mur, e sposa finot i els avantbraços com porres tampoc m'aguanten, apa a penjar-se...es nota que el que ara fa poca esportiva sóc jo! Per aquest llarg ja val la pena la via, llàstima però de continuïtat.
La tercera tirada, un bon 6b molt ben assegurat, per ell sol justifica la via!

Per baixar, dos parabolts sense anella, hi ha un mailló i una baga que els uneix, curiosament a les reunions inferiors si hi ha anella??? no s'enten, però és el que hi ha, entren ganes de canviar una plaqueta de les reunions de baix i col.locar-la dalt. Amb cordes de 60 el ràpel arriba just a peu de via.

El Wolfgang barallant-se amb el tram mes dur.

Un sol ràpel de 60 ens deixa a peu de via.

Comença a fer calor i decidim baixara veure els companys de la Tasmania, estan arribant dalt. Anem a veure els peus de via de l'agulla Jordi Solé i Massip on darrerament el Wolfgang hi ha fet uns viots preciosos...quan sigui "gran" també m'hi enfilaré.

El Torrent del Pont i els camps de la Vinya Nova.

Ressenya d'
  • Ona Climb
  • 4 comentaris:

    PGB ha dit...

    Hehehe que despistats :)

    La Crispin tambe me l'havia mirat per anar-hi. Hi ha menys aire entre assegurances que a la Digeridoo? :P

    Bona activitat Jaume, a veure quan puc tornar-hi ;)

    Mingo ha dit...

    Ostres aquesta paret i vaig anar un dia tot sol en ple mes de gener a fer la Tasmania i l'ombra hi toca collons quin fred vaig passar. Jaume no he acabat d'entendre, vau entrar per la Crispin i os vau passar a la digeridoo?.
    Felicitats per la via, ah i records al Wolfang.

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, ja passes pel 6b ? Ja veig que m'estic quedant enrera a marxes forçades !

    Tot i l'ombra devíeu fer una bona suada fins a peu de via...

    Jaumegrimp ha dit...

    Ei Pere, espero que la tendinitis vagi millorant, i sí sembla que la Crispin té les assegurances no tan allunyades.
    Mingo, dius de mi i mira tú posar-te a la Tasmania en ple mes de Gener! Les assegurances estan tan allunyades que és fàcil confondre les vies, amés en el croquis de les vies no sembla que la Crispin es desvii tan a l'esquerra, amb el que ens vam confondre.
    Li passaré els records, ara s'està posant fort que ha d'anar a fer una macroparet a Alemanya amb un colega d'allà.
    Joan, el 6b d'esportiva rai...i aquest estava molt ben assegurat, el problema és quan no hi ha on descansar i mirar-s'ho...i de calor deu n'hi dó, si hagués fet mes fresca ens haguessim posat a una altra via, però a mí la calor em xafa! Ànims i a seguir la recuperació.