Roc de l'Alou i Totxo del vent. Berguedà. 27-07-2008.

Falta poc per marxar cap al Pirineu i encetar les vacances, com cada any anem al campament social de la U.E.S. Els ànims amb els darrers esdeveniments no estan massa be, a més jo m'he trencat la primera falange del dit xic del peu "jugant" amb la meva filla, ara ja fa tres setmanes i amb prou feines em puc posar els gats...en resum que tot i que la primera pensada era la CADE de la nord d'agulles, finalment decidim encarar cap al Berguedà amb el Joan i el Wolfgang.
A la Bavaresa V+, la primera patinosa via que fem i que malgrat tot ens agrada molt.
L'encertem, ja que és ben emboirat i fa fresca, força fresca, tanta que pensem que ens fotrem de fred...És la primera vegada que puguem pel territori d'en

Gatsaule

i l'

Òscar-Passarell.

i la veritat que ens agrada molt. Aquesta primavera tan plujosa ha deixat la zona que fa goig.
Només arribar em fixo en la bavaresa, un V+ atractiu, i ens hi posem: l'obro il.lusionat de veure que el peu no em fa mal, vaig amb un gat diferent a cada peu, el trencat amb els gats d'entrenament i el bo amb els "frikis", quina fila! surt prou be, tot i la cura de no patinar, en alguns racons la roca sembla sabó.

El Joan a la Bavaresa assegurat pel Wolfgang.
Com que anem tres em dóna temps de refer el peu entre via i via, a continuació el Wolfgang obre Nedant t'empeito V, que ens sembla abismalment més fàcil que la Bavaresa. Feta la roda, novament és el meu torn amb la de la dreta de la Bavaresa, també la trobo fàcil, almenys no patina tant.
Ara és el torn del Joan que es posa a La més maca un altre cinquè a la dreta de l'anterior. Fent honor al seu nom ens sembla la més homogènia i potser li donaríem el plus de V+ si no t'escaqueges al pas clau.
El Wolfgang a la placa de la més maca V.

Ha sortit el sol i comença a fer força calor, amb el que recollim els trepants i baixem al sector adjacent on hi tenim dos 6a. Em torna a tocar a mi i faig Qué Masdá, la dificultat es concentra a la panxeta abans de la reunió i en arribar a aquesta on els peus patinen que fa por! tan que no m'arrisco i xapo una assegurança d'una altra via que hi ha més a l'esquerra per evitar el saque en cas de relliscar.


Treballant-se la panxeta abans de la reunió a Qué Masdá 6a.

Panoràmica de la paret, amb els espectaculars segons llargs.

És el torn del Joan a Diadre 6a, es deixa fer, però el rebot final abans de la reunió se li resisteix, es desvia per la dreta, però no ho aconsegueix i li cal una agafada, llàstima, el Wolfgang també ho intenta però renoi amb el pas...al meu torn i ja ben flashejat ho probo decidit i aconsegueixo xapar la cinta problemàtica encadenant!, buff però si no hi hagués hagut la cinta no sé si me n'hauria sortit...
El Wolfgang sota el pas "clau" de Diadre 6a.

Les vies que ens queden ens superen o no ens fan massa il.lusió amb el que baixem cap al Totxo del vent: cal continuar un corriol que passa per una casa deixant-la a ma esquerra i llavors tenim el totxo mig amagat entre la boscúria.
Allà fem Xino Xano V+??? i Tocant el Tema 6b??? perquè tans interrogants?, doncs a la primera hi ha un tram que només em surt a mí i he fet 6b's més fàcils! i la següent que li tirem en top-rope directament ens és impossible de fer les dues primeres xapes...de peus patina un munt i de mans poca cosa, ara passat el segon bolt llavors ja hi ha una mica de color, que no vol dir que sigui fàcil, però surt fins dalt.
Suposem que estem ben situats i no hem errat les víes, a l'esquerra n'hi ha més que semblen concordar amb el grau: setens...els que sou de la zona podeu explicar alguna cosa sobre el grau d'aquest totxo?
Quan tingui alguna foto la publicaré per que podeu identificar la zona