dilluns, 30 de juny de 2008

Esperó Xelo-Bam. Cara Nord Roca Narieda. Alt Urgell. 29-06-2008.

Fèia dies que li tenia ganes, després de la Postres de Músic, en que vaig disfrutar molt, volia tornar a Roca Narieda, i el dubte estava entre la Cafè,copa i puro i l'esperó Xelo-Bam; amb la calor actual, la decisió va ser fàcil, la Xelo-Bam que és encarada al Nord. Haig d'agraÏr la informació de diferents blogs:
  • Blog de lAlt Urgell. Xavi.
  • del que m'he permès la llibertat de "manllevar-li algunes fotos i croquis, gràcies Xavi!, del Llorenç
  • Kutrescaladors
  • , de l'Ignasi
  • Piades. Blog de l'Ignasi
  • i del Mingo
  • Conqueridors de l'inútil. Blog del Mingo.

  • Gràcies a tots i als que em deixo per la informació i els comentaris.

    Magnífica perspectiva de l'esperó, "gentilesa" del Xavi, Blog de l'Alt Urgell.

    Després de dues sortides matinals, amb el petardo al cul, calia ser a dinar a casa, avui ens havíem reservat tot el dia per a poder disfrutar la paret, faig cordada amb l'Anselm, no hem escalat mai junts, però ens coneixem del boulder del Gimnàs municipal i ens anava be a tots dos sortir aquest diumenge, hi ha bon "Feeling" tot i la desconeixença en paret.
    La base de l'esperó des del corriol d'aproximació.
    Ens costa una mica trobar la pista, després d'alguns dubtes però l'encertem: just abans de travessar un pont amb Fígols al davant, una pista a la dreta que fa de mal agafar i que s'enfila cap a un dipòsit d'aigua, força estreta al començament i que mor en una cadena, aquí deixem el cotxe.
    Fa molta calor tot i l'hora, amb l'esperança de l'ombra ens n'anem cap a peu de via.

    Excel.lent croquis de la via amb els punts d'assegurança i llargada de les tirades, obra de
  • Blog de l'Alt Urgell. Xavi.

  • Com que a mí sempre m'agrada començar i a l'Anselm li està be, començo a pujar: un inici trencat i una mica brut però amb bona presa de mans t'encara a un sostret que s'ha de superar; un diedre trencat en el que has de vigilar, per sortir a un terreny herbós, jardinet, fins a la reunió. El sol ataca de ple i arribo amb la samarreta xopa de suor, buff!! si aquesta calor no afluixa...
    l'Anselm, surtint del tram vertical i entrant al jardinet.
    De seguida m'adono que l'Anselm va per feina, en un moment és a la reunió.
    El segon llarg es veu atractiu, una placa a l'esquerra i s'entra en un diedre atlètic que fa suar de valent.
    Entrant al diedre del segon llarg, molt atlètic i que desploma al final.
    A la segona reunió ja ens toca l'ombra, per fí! Ara em toca a mí, surt a la dreta per una placa vertical i finota, un pitó en protegeix la sortida; m'ho miro i remiro, renoi! és finot això, poso un tasconet en una fisura i puc assegurar el pas del xapatge del clau, una tibada de cinta i agafo una bona fissura que em permet sortir del pas. L'Anselm em comenta després que li ha sortit net! s'ho ha agafat una mica mes avall. La resta de tirada perd continuitat i mig em perdo en el caos de blocs buscant la reunió.
    La Vall d'Organyà des de la reunió tercera.
    La propera tirada, la quarta, comença ammb un diedre penjat que s'obre per anar a una placa vertical que cal mirar-se-la be per sortir-ne amb èxit, per mi dels trams mes finots de la via juntament amb la sortida del tercer llarg.
    No és però problema per l'Anselm, que fins i tot es deixa un pitó, ara, al punt crític li cal una tibadeta de la cinta, al meu torn ja vaig veure perquè.

    Sortint del diedre penjat.
    Encarant la placa del quart llarg, per mí un dels trams més sostinguts i fins de la via.

    Ara em toca un tram de trancisió, caminant per un bosquet penjat, fins a l'inici d'unes plaques ajagudes i llises on hi ha la cinquena reunió. La tirada sisena sembla la Sud de Narieda, adherència i canaleres, amb poques assegurances i que es va redreçant fins aun altre tram de trancisió. Li toca a l'Anselm i la disfruta, es pot autoprotegir be i la dificultat la fa divertida. M'han tocat les dues caminades, que consti que no ho sabia...però em perdo el diedre desequipat i em toca l'artifo, la meva bèstia negra!
    Les llises plaques de la sisena tirada recorden la veïna Postres de Músic.
    Al diedre desequipat, per xalar! amb una sortida desplomada que fa tibar de valent.
    Després d'una tirada de tràmit enmig del bosc, s'entra a un dels punts estratègics de la via, el vuitè llarg: un diedre fisurat perfecte, amb un tram central mes obert i que es va tancant i fent-se mes vertical cap al final. Amb un friend gran, un pont de roca i dos tascons l'Anselm acompleta l'escarransit i únic pitó del llarg. El disfruto de valent. Ja som sota el mur taronja que es veu ja fa estona. La reunió
    és en una petita franja de la que surto en lliure delicat, la roca és trencadissa per xapar un bolt, després un pitó i ja en A-0 vaig superant a poc a poc el mur, s'alternen peces noves amb petites relíquies, com un pitó pla rovellat del que m'haig de penjar per abastar la propera assegurança, deu n'hi dó el que allunyen alguns passos, ja m'ajudo amb un estrep que no s'hi regala res! de la vertical una petita diagonal a la dreta per entrar en una concavitat que permet progressar en lliure, la distància de les assegurances hi obliga, fins la sortida, on un pont de roca salvador i una fissura vertical ajuden a fer l'entrada a la reunió, ben penjada sobre el vertical mur.
    El Segre en tot el seu esplendor, endolceix l'aspre paisatge.

    L'Anselm s'ha oblidat els estreps, amb el que acordem que li deixaré cintes llargues on allunyen les assegurances. Li cal un esforç suplementari sense els estreps, però s'en surt ràpidament, no sense notar rampes als bíceps!
    Ja hem superat el punt clau de la via, suposem que la dificultat afluixarà, però el següent llarg ens sorprèn: sortida fina i bon canto fins a una sabina, superar un relleix vertical i llavors s'encara una diagonal ascendent de dreta a esquerra, força desprotegida i espectacular. Els dos següents llargs sí que ja són de tràmit, però no es pot abaixar la guardia, el terreny molt vertical amb sorreta, herbes i franges de roca fan que un no es relaxi encara.
    Reunió crida l'Anselm, pujo depressa, tenim ganes d'acabar, fa estona que ens toca el sol, des de la novena renió. Contents ens felicitem, per ser la primera junts ha anat prou bé. Ara però, toca baixar, ens costarà prou encertar amb el camí correcte:
    pujada entre bosc i tartera fins a on s'aclareix aquest per arribar a unes planes, allà baixem direcció est, fins aquí correcte, però quina calor! al final del Talveg, com diu en Xavi, no sabem encarar la baixada i continuem a la dreta, pugem un turonet que hi ha al davant, baixem d'aquest i continuem fins un darrer més llunyà, de sobte ens girem i veïem la Sud de Roca Narieda...dubtes, ens hem passat...llegim i rellegim les anotacions fins que tirem enrrera fins a unes fites que havíem trobat al baixar al talveg, d'allà cal girar a l'esquerra i travessar el torrent i baixar, anem fent-ho quan de sobte, una fita!!! salvats, trobem el camí de mules i respirem alleujats, en poca estona som al bosc i d'aquí a la pista i al cotxe. Hem perdut ben bé una hora.
    Escalada molt recomanable, ben assegurada on cal i amb possibilitats d'acompletar l'assegurament si es vol, força vertical, llàstima d'alguns trams que hi trenquen la continuïtat i la sensació de gran paret.

    9 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Jaume, moltes felicitats. Tot i que en el blog d'en Llorenç està molt ben indicada la baixada, em sembla que ningú l'encerta a la primera, a nosaltres ens va passar el mateix.
    Salut

    PGB ha dit...

    Jaume, enhorabona per la via. És un dels meus objectius.

    Sembla que estic arribant al final del túnel. Espero poder tornar a tibar-li de valent aviat... ;)

    Gemma ha dit...

    Felicitats per la via, quan vegi l'Anselm ja el felicitaré ;)
    Quin esperó més estètic... només per això ja val la pena escalar-lo, oi?
    Arribaràs al campament de la UES molt fort, podràs fer tot el que et proposis! (per exemple, gendarme blanc? ;))

    Jaumegrimp ha dit...

    Doncs sí Mingo, mira que m'ho vaig llegir i apuntar per no errar el descens, però l'excés d'informació ens va perdre, encara busco la pujadeta després de la baixada, jo vèia el turó del davant i cap allà, un cop a aquest en veia un altre i pensava, allà deu ser la fita pramidal...amb la calor que feia no va ser gens agradable anar-se passejant per aquells rostolls ben carregats com anàvem, però forma part de l'aventura!
    Pere, la disfrutaràs, té el seu punt d'aventura, ara agafa un joc de Tascons i friends que és semiequipada.
    Gemma, ens ho vàrem passar molt bé, és una via que val la pena per l'audàcia i bellesa de l'itinerari.

    Xavi ha dit...

    Hola Jaume, de nou visita per l'Alt Urgell, aprofitant les poques vies que tenim amb una mica d'ombra! Llàstima de la baixada "rostollera". Que vagi bé el campament si hi vas.
    Adéu.

    Pietro ha dit...

    Hola Jaume, tu tampoc pares eeeh! Es veu molt estètic aquest esperó a la foto amb l'itinerari traçat. Una més a la llista,...ja semblo el pgb amb una llista tan llarga que es va ampliant i mai s'escurça, jejejeje

    Llorenç ha dit...

    Ostres!!!

    mira que m'hi vaig esmerar amb l'explicació!!!!

    cal dir que aquell dia nosaltres anavem a cegues, i vam tenir que intuir el descens...de totes maneres estaria be algun dia posar-hi fites!

    si algun dia hi torno m'ofereixo a fer-ho!

    Felicitats per la via! tot iq ue en alguns punts(pocs) es discontinua, a mi em va agradar moltissim! sobretot suposo per l'espectacularitat de l'esperò!

    Jaumegrimp ha dit...

    Xavi, a l'alt Urgell hi haig de pujar més sovint que les parets no les acabaré mai! enguany el campament el fem a Bagneres de Luchon amb molta feina tresmilera per fer, si us voleu acostar algun dia ja ho sabeu familia.
    AIxò de les llistes Pere! la meva també n'és molt de llarga, però això és bo, ja que sempre hi ha bons llocs per anar, quan afluixi la calor no deixis d'anar-hi que la colla del Xavi l'han deixada perfecte després del reequipament.
    Llorenç, el teu post i el del Xavi em van ser molt útils, vaja, que em vàreu inspirar l'ascensió, i és cert que s'hauria de fitar el descens, però nosaltres no ho vàrem fer ja que entre la calor i el no saber massa si anàvem be, no ens hi vàrem dedicar, si a la tardor hi torno, segur, que vull fer les tirades en que vaig anar de segon, llavors ja m'hi posaré.

    lux ha dit...

    Jaume!!

    moltes felicitats!!!
    i gracies per la piada, molt util ;-)

    Perquè encara que a aquesta via li tinc moltes ganes ja veig que haure d'esperar que refesqui una mica o escollir bé el dia...

    També veig que apreta..
    potser mes del sembla no?

    i vaja que ...ja em faig la idea de qua ala baixada m'espera una bona excursio!!!

    Avant!!