dilluns, 16 de juny del 2008

Via Reserva. Pic del Martell. Garraf. 08-06-2008.

Un altre cap de setmana "inestable" i per assegurar, decidim tornar al Pic del Martell; serem tres: el Pere,
  • Groinket
  • , el Josep i jo mateix.
    La primera tirada la fem per la "Dire Straits". Foto Pere.

    Dubtem sobre a quina via posar-nos, la majoria les hem fet ja, però la Reserva a mí em fa especial il.lusió, ja que fa molts anys que hi vaig anar amb el Gabi, i en tenia un molt bon record, no em costa convèncer els companys, i em deixen els dos primers llargs per mi! això són amics.
    La Reserva, juntament amb la Noia dels ulls blaus és entre les 100 millors escalades de Catalunya del llibre d'en Pep Soldevila, ed. Barrabés.

    La Reserva va per un seguit de fissures, fent una ziga-zaga, prefereixo anar recte per la Dire-Straits, un pel més mantinguda, però molt elegant i directa, arribant a la feixa, vaig a buscar la reunió de mes a l'esquerra. L'entrada a la feixa és punyetera, un sortir de la piscina amb pocs peus i mans no massa bones.

    Arribant a la feixa, l'entrada a la mateixa és "punyetera".Foto Pere.
    La reunió és preparada per rapelar. Asseguro als companys que disfruten la tirada. La propera és una joia, diedre, canvi de diedre, sostre...molt atlètica i aèria. Els passos són una disfrutada, bon canto, cos enfora buscant la vertical on millor presa hi ha...superant el diedre una de les millors preses, una bústia genial, xop...!!! la ma ben molla...és el que passa...haurem de passar sense ella i vigilo de no posar-hi el peu, ara cal passar a l'altre banda del diedre, els cantos estan una mica relliscosos, però són tan bons que no importa, un pas d'equilibri i una tibadeta i ja sóc a l'aresta, quines gandes!!! inhumà, i quin pati...entro sota el sostret i ara flanquejo a la dreta per sortir del sostre, recordo que el Gabi, va fer reunió sota el sostre i vàrem sortir directes cap amunt, res de flanquejar! i és que el Gabi era monitor de Gimnàs...

    El Josep i el Pere al primer llarg

    Començant el flanqueig del segon llarg.Foto Pere.
    Entrant al diedre. Foto Pere.
    El flanqueig sota el sostre és relliscós, però quan agafes el bon canto, llavors ja et pots anar decantant a la dreta i aixecant peus a poc a poc, un bon canto permet tibar-li i fer la sortida; una sabina morta en un replà permet agafar alè per arribar a la reunió, quins forats! a la placa.
    Mirant com superar el sostre. Foto Pere.

    Tibant a la sortida del sostre. Foto Pere.
    La reunió és en un replà ben còmode. Amb tan canvi de direcció, tot i posar cintes llargues, la corda frega i vaig recuperant amb compte de no deixar massa lliure els companys.

    Disfrutant de la placa de sortida del sostre!

    El Josep i el Pere amb el mal temps a l'esquena, a veure si encara ens mullarem!

    He disfrutat molt, realment es mereix estar a les 100 millors, però encara no s'ha acabat, resta una altra tirada, que ens guarda unes plaques que es van redreçant i acaben en un mur vertical amb un pas de tibar-li. Ara si posa el Pere, que tot i no voler tibar, es comença a trobar millor de la seva espatlla, i s'en mor de ganes...
    Flanquejant per sobre la reunió, per anar a buscar les plaques i el mur final.

    Apurant el pas d'arribada a reunió, potser el que tiba mes de la via.
    Passat el flanqueig, el Pere entra a les plaques: les protegeix amb alguns camalots i ràpidament és sota el mur final, una baga penja d'un pont de roca i un espit protegeix el pas, s'ho treballa amb ganes i no ens n'adonem que ja és a la reunió.


    El Josep i el Jaume al darrer llarg. Foto Pere.
    Volíem fer una altra via, però ens emmandrim i preferim anar a fer la birra al passeig de Port Ginesta, arribarem a temps de veure la cursa de moto GP del mundial de motociclisme, el motiu de que el Pere s'hagi quedat sense company!!
    Una via per disfrutar, sí com avui, la trobeu lliure, ja que sempre és plena de cordades, hem estat pràcticament sols.
    Ressenya d'
  • Ona Climb
  • 10 comentaris:

    Pietro ha dit...

    Eii Jaume bona crònica!,...així que em vas veure a la cara que me'n moria de ganes de tibar eeeh!...si és que no ho puc dissimular ;). Per cert, tal com em vas dir fantàstics els 6bs de la Cova de l'Arcada!

    Raquel ha dit...

    Mmmm... veig que tu també segueixes el llibre d'en Soldevila...
    I de temperatura què tal? És cara sud?

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Pere, ja sé que no gosaves...però ja ens coneixem...
    Raquel, és cara Sud, i normalment és un forn, però amb el temps que ens ha estat fent, de conya! ara, quan arribi la calor, tan sols si podrà anar a la tarda que hi toca l'ombra.

    Mingo ha dit...

    Jaume li heu agafat gust al Martell. Ara que llegeixo el teu post, doncs si ho hagués sabut m'hagués apuntat, pq els colegues o estan fora o anaven a escalar lluny i akest cap de setmana tenia els fills.

    Gatsaule ha dit...

    Quins bon records de la Reserva i el seu sostre.... Deu estar super-sobada!

    Jaumegrimp ha dit...

    Mingo, quina llàstima! haguessim fet dues cordades llavors...però com que sempre improvitzem a última hora...et passo el meu mòbil amb un missatge al teu blog.
    Joan, com van els ànims? doncs el sostre no està especialment sobat, no, m'esperava que la via rellisques molt i la veritat que sigui per la pluja i que fa temps que la gent no hi escalava, o ves a saber, la vaig trobar molt bé.

    Llorenç ha dit...

    Ostres,

    en aquesta vai m'hi van portar el primer cop que vaig veure un tascó i un friend! el que anava de primer li va agafar un atac de vèrtic i no podia anar ni endavant ni endarrera...jo era el primer cop que feia via llarga....en fi que vam sortir a les 12 de la nit!!!

    Després l'he fet un parell de cops i no entenc el que va passar aquell dia!

    Es una bona via per passar-hi molt aviadet pel matí per després anar a fer un bany a la platja i bordar-ho amb una paella en un xiringuito!!!

    lux ha dit...

    Bones Jaume!!

    Carai t'estas aficionant al Pic. Jo nomes he estat una vegada.. i no se no em devia entusiasmar...
    perque em fa mandra tornar-hi ..sempre tinc alguna excusa...
    vies massa curtes, fa calor, aproximacio llarga.. o potser és la suma de les tres coses que fa que abans trobi mil llocs on anar...
    Pero vaja que a base de posts..igual em decideixo ;-))...
    bé i la paella que diu el Llorenç;-)) potser tambe m'ajuda..

    Una abraçada i ara fa dies no coincidim!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Lu, doncs el Pic del Martell no té desperdici, si surts de les víes més freqüentades, el calcari és excel.lent, segur que si estés més lluny de Barcelona li donaríem més importància. Ara a l'estiu no se t'ocorreixi anari el matí, és un forn! però les tardes d'estiu són aprofitables, també és un bon lloc per practicar l'autoprotecció.
    El camí d'accés si fa dies que no hi vas segur et perds...però quan ho tens per ma en 20´ets a peu de via.
    Un altre alicient a part de la paella és un bon bany a Port Ginesta!

    jclaramunt ha dit...

    Ei, no he fet masses vies llargues...però veus! aquesta si! i si em dius que és de les millors de Catalunya doncs em deixes ben content! hehe!
    Fora conya, a mi també em va agradar molt!
    Salut bou!