diumenge, 1 de juny de 2008

El Gorro i la Mòmia tot i esquivant la pluja! 24-05-2008.

He estat fora un parell de setmanes i quan he tornat no hi ha hagut dia que no hagi plogut! l'ambient blogger pel que he anat observant s'ha anat refredant en relació directament proporcional als litres d'aigua caiguts, sobretot els caps de setmana refot!! però calia tornar a grimpar i quina millor ocasió que per commemorar el centenari del meu centre, la:
  • Unió Excursionista de Sabadell



  • El cap se setmana 24-25 de maig era el dia triat per a fer la major quantitat d'activitats possible en totes les disciplines de l'excursionisme...nosaltres pensàvem fer un trio : la normal al Cavall, la normal a la mòmia i la normal al gegant encantat, però no comptàvem amb que la pluja ens faria la punyeta.

    Dissabte surtim sota la pluja cap a Montserrat, directe al bar a fer un cafè i veure passar la boira...però no plou i decidim que anem amunt i cap al Cavall s'ha dit.
    Al peu del cavall la boira ens amaga l'agulla, i quan s'aixeca, la canal de la normal és ben molla! que fem? l'Eduard i el Celestí decideixen esperar ja que sembla que el vent eixugarà la paret, el Josep i jo ens en anem cap al Gorro a fer la Gede, que suposem estarà menys molla.
    Enmig de la boira em poso els gats al pla de l'ermita de Sant Martí
    La canal de pujada és xopa i s'agreixen les cadenes que en sec et preguntes per que hi son!, del coll cap avall vigilant les patinades.

    A la primera reunió de la Gede, desafiant els trons i la boira!
    cau alguna gota encara i s'escolten trons, però estem decidits i anem amunt. La roca sorprenentment és ben eixuta excepte algun reguerot que cal travessar amb compte.

    A la segona tirada buscant la reunió al peu del ressalt
    l'equipament és amb algun parabolt pintat de blau i elements clàssics: pitons, espits, burils...sovint hi ha poc material i costa endevinar per on va la via.


    El Josep al penúltim llarg, una placa amb roca excel.lent!
    El cel s'està posant amenaçador, però ja queda poc i malgrat que plogui pensem que podrem arribar dalt. La darrera tirada va a buscar una canal a la dreta per entroncar de seguida amb la plana cimera, el josep s'arriba fins a la creu, amb el que haig de sortir a l'ensamble.

    Primer objectiu assolit per als cent cims de la UES, foto "oficial".
    Ens fem la foto oficial amb els polos que ens van obsequiar i que haurem d'enviar per al centenari, amb totes elles s'en farà un opuscle. Com que el temps no sabíem que acabaria fent, hem traginat un gran paraigua de pastor, amb el que decidim fer-nos una altra foto "no oficial" i que reflexa la situació del moment!

    La negror que s'acosta per ponent.
    Des del cim truquem a l'Eduard, estan pujant la Mòmia i tot i que una mica humida la roca està bé...els avisem que sembla que s'acosta una de bona, que s'afanyin...
    Foto "no-oficial" i que expressa molt bé la situació del dia!
    No s'acaba d'espatllar el temps, baixem amb precaució del Gorro, agraïnt avui com mai les cadenes i cables que hi van instal.lar, amb la mullena de les canals sort en tenim!
    Un altra cop al camí de Sant Jeroni, observem la Mòmia, sembla que s'està aclarint,la tempesta passa de llarg nostre...que fem? decidim que anirem a la Mòmia, sí senyor. Una bona caminada ens espera, ens ho agaafem amb calma i sense gairebé adonar-nos'en ja som a la canal de la normal: és ben molla i enfangada, el Carles Olivella i el grup d'aventura estan baixant en ràpel i no n'hi ha per menys, sembla una pista de patinatge. Amb molta precaució aconseguim enfilar-nos sense fer cap relliscada fins al peu de via. S'ha esboirat i sembla que la situació és bona amb el que després de dir-li al Josep que li "regalava" la segona tirada, ens preparem a pujar.

    L'Eduard i el Celestí dalt de l'Elefant
    Tenim temps d'acomiadar-nos de l'Eduard i el Celestí que acaben de rapelar l'agulla i ara pujaran cap a Sant Salvador.
    Començo per la variant directa de la normal, fina al començament, però que millora a mesura que t'enlaires, arribo a la balma on munto reunió, avui no fa el fred de l'anterior
  • vegada!
  • quina sort.


    Fent el segon llarg des de l'Elefant (Foto Celestí)

    La segona tirada de la mòmia és espectacular, em fa respecte l'exposició, hi ha bones preses, és un quart grau, però la verticalitat, el lloc...i la manca d'assegurances fan que cedeixi al Josep el "goig" de fer-lo, encara no m'hi veig en cor, fins anant de segon m'impresiona!.
    Segon cim del dia, no està malament pel que semblava que podríem fer!

    Els companys ens han fet unes fotos des de l'Elefant i nosaltres a ells. Ara fa una tarda magnífica i ens quedem amb ganes de tornar al Cavall, però ens fa mandra, a veure demà...però el diumenge sí que va ploure, quin diluvi tot el dia...
    Des de la Mòmia mirant cap a Sant Jeroni

    11 comentaris:

    PGB ha dit...

    Jaume, la vau ben encertar! :)

    Molt bona la foto del paraigües ;)

    jclaramunt ha dit...

    Encara us va tocar una mica el solet!!! Sou uns valents! Amb el dia que feia deunidó el que veu fer!
    Felicitats pel centenari i molt macos els polos!
    El pròxim gener ens fare soci a la familia, que això no pot ser!
    SALUT!

    Mingo ha dit...

    Hola Jaume, lo teu són les condicions dures, malgrat després el dia es va arreglar, però clar vosaltres això no ho sabieu, com han dit per aki sou uns valents.
    Felicitats pel centenari

    Raquel ha dit...

    Ostres, això sí que és aprofitar un dia passat per aigua!!

    I fer cim amb el paraigües i tot i això anar a fer un altre cim... té molt mèrit!!

    lux ha dit...

    Carai Jaume!!
    kina moral amb el temps aixi i pujar, baixar, tornar a pujar...
    Has arribat ben motivat!!

    Ke segueixi aixi!!!

    una abraçada i segur ens trobem ben aviat per les parets

    Gemma ha dit...

    Esteu ben bojos desafiant el mal temps d'aquesta manera ;)
    La UES pot estar ben orgullosa de tenir uns socis com vosaltres! Felicitats!!
    A veure si a partir d'ara tornem a coincidir escalant...

    Llorenç ha dit...

    Ostres!! a aquest ritme us feu els 100 cims en cuatre dies!
    Deixeu alguna cosa per la resta de socis!

    bona feina i felicitats pel valor i les ganes d'escalar!

    amb aquest temps, i portar un paraigües amb una tormenta i llamps a montserrat te el seu component de risc!!!


    felicitats!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Pere, vam tenir sort, però és ben cert que ni no s'arrisca no pisca...
    Josep, sereu molt benvinguts a la UES, a més podràs gaudir del petit rocòdrom que tenim!
    Mingo, el dia es va anar arreglant i com que ja teniem pensat esmerçar-hi tot el dia, vàrem anar fent segons s'anava presentant el dia.
    Hola Raquel, ploure només ho va fer una estona després es va anar arreglant i acabàrem amb sol i tot, el paraigües el vàrem agaafr en previsió que acabaríem xops i com que el dia es va arreglar, bé l'havíem d'arrossegar!
    Ei Lu, doncs sí escalar el que es diu escalar ho ho vam fer gaire, ara de patejar, deu n'hi do! amunt i avall amb tot el material va ser dur però després de tans dies sense sortir ho necessitava.
    Gemma, únicament vàrem tenir paciencia i el temps es va anar arreglant, en cap moment la cosa es va posar "seria" ja saps que jo sóc molt prudent, i sí, a veure si coincidim que darrerament no hi ha manera.
    Llorenç, i ens vàrem quedar amb les ganes de fer el Cavall...
    el paraigües és un paraïgües de pastor d'aquells de mànec de fusta i tan sols el vàrem obrir dalt del Gorro per la foto, ja que l'havíem traginat! i tranquil que malgrat l'aparença de les fotos, allà no va caure cap llamp, algun tro se sentia, però lluny, ens van explicar que a Manresa i va caure una pedregada de les bones en aquells moments...
    Gràcies a tots pels comentaris!!!

    IvanG ha dit...

    Hola Jaume!!
    Carai quin valor, jo amb quatre nubols negres a l'horitzó ja em faig caqueta. Felicitats per la doble ascensió, si senyor!!!!

    Gatsaule ha dit...

    Veig que tots estem igual, buscant els forats entre els núvols....

    Visca el fanatisme !

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ivan, anàvem a passar el dia i com que es va anar arreglant...Joan, i tan, amb aquest hivern que no hem parat, ara es fa extrany...però millor així.