Pic del Martell (Garraf) Via Herboristes. 31-05-2008

Un altre cap de setmana de dubtes, on anar? divendres molts plans, que si l'Anglada al Cavall, que si la Camel a Vilanova...però finalment el temps emboirat i els pronòstics ens fan tocar de peus a terra! anirem a fer alguna cosa aprop; Avui ve el Jordi, que fa un any que no escala, però com si hi anés cada dia, ja que el seu rendiment sempre és bo.
L'Herboristes del Pic del Martell és la tria, va ser una de les meves primeres vies ara fa ja molts anys, i no hi havia tornat. El temps emboirat i la fresqueta fan que, gairebé al juny, hi encara es pugui escalar al "forn" del Pic del Martell en anys "normals". Començo jo, els companys ja saben que m'agrada començar...i entrem per una variant mes directa, la Juanito Invierno, m'arribo fins a l'arbre i continuo
a l'esquerra ara ja per l'Herboristes. Aquest tram és molt divertit i espectacular, trobo algun pitó, però és fàcil de protegir amb uns quants friends mitjans.


Donant "un cop de ma" al Josep al pas de sortida!
La reunió és en un bloc desenganxat de la paret, com un púlpit des del que asseguro còmodament als companys. El següent llarg és gairebé tot d'autoprotecció, li cedeixo al Josep. La sortida és de tibar i fem conya amb els esbufegs de la tibada mentre el Jordi aprofita per fer fotos, avantatges d'anar tres!
El començament del segon llarg és força entretingut, el Josep protegint-lo.

Se surt de la reunió fent una tibada de bones preses, però amb peus dolents, per ràpidament millorar, es troba un pitó amagat que no es veu fions que hi ets i llavors cal decantar-se a la dreta per anar a buscar un diedre.

La via és l'Herboristes, per si no ho havíeu "captat"!
Aquesta segona tirada és força llarga i és fàcil errar-la, cap seguir en tendència a la dreta i superar, al final, un muret i s'arriba a la segona còmoda reunió. Ara ve un tram de caminar tot flanquejant cap a l'esquerra; al davant la sortida de la Paco Rampas, una mica mes amunt la Catedral Circus i a la dreta de la sortida de l'Herboristes, la Mecano.

El Jordi començant la darrera tirada, també d'autoprotecció.
És el torn del Jordi, que tot i escalar de tan en tan, la darrera vegada farà un any! comença ben tranquil i s'ho va protegint a demanda: ara un friend, ara un pont de roca...reunió!
L'estètic darrer llarg, amb el Margalló característic sobre el Jordi, que es treballa el diedre.

El dia ha aguantat, és núvol però no ha plogut! s'ha salvat el dia i aquesta fresca ens ha permès gaudir encara un matí al Pic del Martell, ja que en condicions habituals, ens hauríem fregit.

Satisfets després d'esgarrapar aquest bon calcari.
Croquis de la Guia de "Barcelona y alrededores"

Ona Climb