diumenge, 20 d’abril de 2008

Serrat-Torras a la Roca del Corb. Montserrat. 19-04-2008.

La setmana passada no podia sortir a escalar, tenia l'intercanvi de l'Institut de l'Elisenda, una Holandesa; al Wolfgang li passava el mateix, el seu fill també tenia Holandesa. Per sort el disabte a la tarda tota la colla ja havien decidit el que fer, i no ens necessitaven!! una trucada tot dinant del Wolfgang i podem lligar una escapada, com que tenim poc temps anem a La Fuxarda, sí, sí, a la Fuxarda!!! pensàvem trobar poca gent, però era a petar, fins i tot vàrem trobar la Clara, L'Òscar, l'Alberto i l'altre Òscar, ex alumnes avantatjats d'un dels cursets...Ens encabim com podem, anem al costat de l'esquerra, jo tan sols hi havia escalat una vegada i va ser dins del túnel, quan encara hi passaven cotxes pel mig...no em van desagradar les vies, sobretot si ja vas mentalitzat del que trobaràs.
Vàrem fer fins a set vies, un bon entrenament.
Aquest cap de setmana tocava anar a fer via llarga i tot el dia, però problemes familiars i el temps, fan que finalment anem a fer una matinal tranquila amb el Wolfgang. De tranquila no ho va ser gaire, ja que anant amb el cotxe cap a Montserrat, arribant a Coll Cardús, veïem a l'altre sentit un ciclista estès a terra, immòbil, semblava fotut, paro el cotxe i baixem corrents: acavaba de passar, sembla que amb el terra humit havia patinat del davant i se n'havia anat al terra;
com que soc del "ram" vaig ajudar l'Antonio, que així es dèia l'accidentat, d'entrada molta sang, però tan sols era l'orella que se l'havia escapçat, el casc partit per la meitat, però el més important és que semblava que no tenia lesions greus...ràpidament va arribar l'ambulància i se l'endúren a l'hospital...
Quin començament! anem a fer el café a la plaça de Monistrol i acabar de decidir on ens enfilem. El Wolfgang ha pensat en una via ràpida, la Serrat-Torras,a la roca del corb, amb el que enfilem la carretera del Monestir per passat una zona de "pic-nic" agafar una pista a l'esquerra, ves amb l'entrada que és perillosa! remuntem la pista que va a l'estació elevadora d'aigües i passat unes rampes dretes aparco, es podria arribar fins l'estació, però no cal, així escalfem abans d'agafar les escales.

Ens sorpren la magnífica nevada del pirineu.


Aparquem a la pista abans d'arribar a l'estació de les aigües.

La pista és plena de gent que puja cap al monestir, alguns han sortit de Barcelona, altres de Monistrol...i nosaltres amb el cotxe amunt, quina vergonya!
L'aproximació a la paret sembla que ha de ser fàcil, seguim un corriol entre bardisses, però s'acaba i ens veïem dins un mar d'Aritjols i esbarzers que ens deixen les mans ben esgarrinxades...fent l'Indiana Jones aconseguim arribar a la paret, el que ens permet resseguir la base fins al peu de via, sentim veus, mira que si els escaladors que teníem al davant van a la mateixa! i sí la via és ocupada, però quina és la meva sorpresa quan veig que els conec, una altra trobada blogger! son el Mingo
  • Conqueridors de l'inútil
  • i el Josep Antón el seu company. Fan gracia aquestes trobades, ja que és com si ens coneguèssim de tota la vida!!

    El Mingo començant el primer llarg
    La via és completament equipada amb parabolts i algun pitó, el compromís i l'exposició hi són baixes, amb el temps que ens està fent és el que buscàvem ja que el dia és rúfol i sembla que vulgui tornar a ploure...

    El flanqueig és finot, d'equilibri.


    cal confiança amb els peus al flanqueig, sobretot per arribar al pitó, llavors enfilem un diedre trencat i entrem a una placa que intento en lliure, però no m'en surto, és l'A1 que indica la ressenya; es continua en tècnica de diedre per anar a la dreta a agafar una placa i d'allà a la reunió.


    Arribant a la reunió, al final de la placa.
    El Wolfgang començant la primera tirada.


    La primera reunió és en un replà, ben còmoda; el segon llarg és una placa vertical amb roca excel.lent! El Wolfgang hi disfruta.

    El Mingo en plena segona tirada. El Wolfgang disfrutant-la! a sobre el Mingo a l'artificial del tercer llarg.

    Al meu torn, no la trobo tan fàcil la segona tirada, amb la mitad d'assegurances, ja en parlaríem! però la pedra hi és cantelluda i adherent, una disfrutada, llàstima que es fa curta. És el meu torn, avui m'he posat deures...l'artificial no m'agrada, no en domino la tècnica...i el tercer llarg parla d'A2...de la còmoda segona reunió a l'esquerra per un tros trencat fins encarar una canal amb una roca d'aspecte trencadís, però que és ben ferma, ja sóc sota el sostre, pedal i amunt. Nó és un artificial complicat, amés la paret té bones preses. Una sortida d'estreps en lliure, que sempre costa...perquè serà? i sóc a la reunió.

    En ple artifo, penjat com un "xoriço".
    Jo que estava satisfet de com me n'havia sortit i ja tinc el Wolfgang al meu costat: ni ha tret l'estrep, se n'ha sortit amb A-0!!
    Ara queda un tram trencadot, fàcil, amb un ressalt de IV protegit amb dues assegurances i som dalt. Ens retrobem les dues cordades, petem la xerrada una estona i ens acomiadem del Mingo i del Josep Anton que ja baixen, ha estat divertit trobar-nos.

    Dalt del Serrat dels Corbs admirant els Gorros.

    Ressenya d'
  • Ona Climb
  • 11 comentaris:

    Petrus ha dit...

    Felicitats per la via, Jaume. Es veu ben guapa!

    Pietro ha dit...

    Aquesta zona no l'he visitat mai. De fet, abans de l'aparició de la guia de Montserrat Nord ni la coneixia. Té bona pinta no?...llàstima d'aquesta aproximació bruta. Felicitats per la via, i per la descoberta!

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, aquesta fa temps que la tinc a la llista per alguna tarda d'estiu, aprofitant que és cara est, però no sé si em donarà temps per l'artificial.

    Quanta estona vau estar ? L'artificial es fa ràpid ?

    Mingo ha dit...

    Eiiiii Jaume ara ja ens coneixem, va estar molt agradable i divertida l'escalada. No m'havia passat mai que mirant al meu colega em coneguessin a mi. Però clar els que surten a les fotos són els companys.
    Una abraçada i això s'ha de repetir.

    Joan aprofito que veig la teva pregunta per dir-te que l'artificial són dos o tres passets únicament la via es fa ràpida.

    PGB ha dit...

    Hey Jaume, bonica via no?
    Potser es pot apurar en una tarda llarga d'estiu... la tindre en compte!

    Salut i a veure si d'aqui un meset començem la temporada FontSu! :D

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ei companys! la via és prou amable i distreta, Petrus, s'et farà curta, pots complementar-la amb la seva veina Puigarnau-Espunyes.
    Pere, jo tampoc la coneixia aquesta zona i val molt la pena, entre el Serrat dels Corbs i el Serrat de Mullapans tenim feina per dies!
    Joan, faltaves tú per fer un trio geològic complert!!! aquesta via te la fas en una tarda i t'en sobra, ara que per fer-la en solitari el primer llarg és molt en travessia, però està molt ben assegurat.
    Mingo, em va fer molta gràcia trovar-vos, mica en mica ens anem trobant tots els Bloggers, espero la teva piada, ja veus que ets l'estrella al meu post, no et queixaràs per fotos! si les vol en format normal diguem'ho i te les envio sense comprimir.
    Pere (PGB) aquesta via te la recomano, és Love-climbing total, tot i que té la seva gràcia, te l'has de guanyar.

    jclaramunt ha dit...

    Molt bona l'aventura com sempre! Ja em portaràs un dia a fer via llarga que estic rovellat!
    Molt bon viatge!!!

    Wolfgang ha dit...

    Ei Jaume,
    jo també trobo que va ser un matí ben aprofitat!
    A veure si aprofitem l'experiència i en fem una de ben llaaaaaaaaaaarga, tipus Esplovins (Justel?) o Collegats (Tànger?)

    jaumeppiqueras ha dit...

    Hola Josep, jo si que estic rovellat!! quan vulguis anem a fer alguna via.
    Wolfgang, certament queda gust de poc, podríem haber arrodonit el dia amb la Puigarnau-Espunyes que teníem al costat mateix...Quan torni dels USA hem d'anar a la Tànger!

    Pekas ha dit...

    Guapa vía.si senyor....

    apuntada queda.. :-))))

    A veure si d'aqui un parell de setmanes que venen uns amics de madrid.. m'els emporto a aquesta vía... :-))) una bona opció...

    Olééééeeeeeeeee..!!!!!!!

    ALBERT ha dit...

    Aquesta em queda un pel més lluny, però la d'abans al Tosal de la Feixa... m'he imprimit la ressenya. Bona feina