Directa de l'Avatar. Pics de Coniller. Alt Urgell. 14-06-2008.

Des que vam estar al Tossal de la Feixa, a la via Jaume Casellas que havíem dit d'anar a conèixer les víes del Guillem Arias als Pics de Coniller; encara fa fresca i ha deixat de ploure amb el que ens animem! Per comentaris als Blogs,

Alt Urgell

i

Gatsaule

ja sabem que són víes ben equipades, fins i tot "excessivament" equipades...també que hi ha una bona caminada.
El grup dels Pics de Coniller des del prat, ben gemat per les darreres pluges.
Per arrivar-s'hi, de Coll de Nargó agafem la carretera que va a Isona, només travessar un estret pont, una pista a la dreta ens endinsa a la vall de Sallent, el riu Sallent baixava alegre i rialler, fèia goig veure tanta aigua en contrades tan eixutes!

El Toni i el Josep a peu de via, on tres parabolts grocs marquen l'inici.
Deixem el cotxe en un petit eixamplament a l'esquerra de la pista, just en un carener d'on a la dreta s'enfila un corriol; amb un vehicle alt es pot seguir una mica mes amunt fins al prat, però no val la pena. La caminada fins a peu de via val la pena, per dins el bosc i superant unes graonades en forta pujada, em feia por com respondria el turmell, ja que em vaig trencar el lligament intern i en víes curtes com fins ara, aguantava, ja veurem avui...
El Josep al primer llarg, artifo apurable en lliure.
No ens costa trobar la via, el Toni ja hi havia estat en solitari, però un ensurt al caure el va fer baixar i avui li te ganes a la via! EL Josep farà els tres primers llargs, jo els dos següents i el Toni acabarà amb els dos darrers. La primera tirada sorpren per la tirallonga de parabolts grocs en diagonal ascendent a l'esquerra. Jo com que aniré de segon ho intento en lliure, la sortida és fina i no m'en surto, però passat aquest inici llavors es deixa fer, hi ha bones preses de mans, amb peus més dolents...però surt be, llàstima que falten repeticions ja que és ple de sorreta i líquens. La via gira cap a la dreta per un terrent trencat i ple de sorra, aquí s'agraeixen els parabolts, ja que sembla que tot hagi d'anar avall...l'entrada a la reunió és per una panxeta amb roca dubtosa, el que em fa decantar-me pel estreps.

El Toni arribant a la primera reunió, just superant la panxa.

El següent llarg té un pas de tibar-li just sortir de la reunió, el Josep el lluita i l'encadena, segueix un terreny poc definit, sorrós i amb preses pulides, un flanqueig a l'esquerra i amunt per un diedre molt obert i amb poca presa; em falta poc per poder fer-lo en lliure, però hi ha un pas molt fí i tibo de cinta.

El mur extraplomat del tercer llarg.
Ara toca pedalar de valent, després d'unes acrobàcies per blocs no massa fiables, just sobre la reunió, un mur en lleuger desplom...la gràcia la sortida, que petat de tibar dels estreps, costa concentrar-s'hi. L?Artifo no és el meu fort i a mes vaig amb un sol estrep i sense fi-fi, improvitzo amb una cinta un segon pedal i vaig superant el llarg, però a l'acabar el tram el Josep m'ha d'avisar amb conya: ep Jaume que això ja es fa en lliure...! i és que estic petat! Però ara és el meu torn, la reunió incomoda, en una rampa de mal posar-s'hi, em toca l'Slab, per sort meva una rastallera de parabolts en marca la direcció. El Toni em posa presió : a veure, com que està tan assegurada, en xapes un sí un no! JaJaJa!!!de moment ho xapo tot, és finot i d'adherència, es passa be, vaig agafant confiança i finalment em decideixo i em passo algunes assegurances, que certament són molt properes. No ho sembla però al mig hi ha un tros molt finot.
Continuo amb el següent, se surt a l'esquerra per anar superant de manera atlètica blocs; ara es decanta a la dreta per un esperó esmolat, veritable tobogan al buit, el flanqueig, molt ben trobat es fa per sobre uns desploms espectaculars! cal felicitar els obridors per haber trobat el "camí" entre aquest mar de pedra i blocs.
Un flanqueig per una canaleta i sobre un púlpit munto la reunió, quina tirada mes maca!

Començament de la darrera tirada, amb una Corona de Rei magnífica.
Ara és el torn del Toni, la sortida de reunió és dura, amés el bloc sembla que vulgui caure...un flanqueig horitzontal i amunt per una placa, esperó a la dreta i es perd de vista..."ei companys! que això ja és el cim...però no quedaven dues tirades?
Encarant la placa del darrer llarg, una mica trencada.
Doncs sí, això s'ha acabat, sembla ser que al meu primer llarg hi havia una reunió intermitja, però no la vaig saber veure...
Dalt el carener dels Pics de Coniller.
Pleguem cordes i repartim material, ara toca l'excursió de baixada, resseguim la carena cap a l'oest, primer baixant, després remuntant un cim; cal fer equilibris per la cresta tot seguint marques vermelles, ara per un costat del cingle, ara per l'altre costat i finalment pel mig del tupit bosc, on de tan en tan trossos de tela i, o, pintades vermelles et porten a un marcat coll.

Curiosa formació a l'extrem occidental de la carena.
Ressenya de la zona extreta del blog del Xavi

Alt Urgell

Al coll des d'on comencem a baixar per trobar el camí de pujada.

Al fons els "Pics de Coniller" on encara hi ha molta paret per fer-hi feina!
M'ha agradat molt la zona, s'ajunta una aproximació sorprenent i amena, amb un itinerari també sorprenet, la mediocritat de la roca d'alguns trams es compensa amb el bon assegurament. És ben cert que si aquesta via tingués la meitat d'assegurances, diríem renoi, quin viot!