dimarts, 1 d’abril del 2008

Lluitant contra els "elements"

Aquest diumenge amb el Josep i el Toni quedem per a fer una matinal, la intenció primera era anar cap a Collegats tot el dia, però diferents problemes fan que tan sols pugui quedar el matí...no sabem massa on posar-nos i surt la normal del Cavall, ni el Toni ni jo l'hem feta mai...apa doncs que això no pt ser!

Fa un dia esplèndit! solet i fresqueta, però...no havíem comptat amb el "Front" que s'acostava!

El Toni "Transfigurat" aguantant el torb

Acostant-nos al Cavall el vent ja ens fa malfiar...però amb ganes ens arribem al seu peu, primers dubtes, que fem? ens animem i comencem a equipar-nos arrecerats del vent al pedestal que mira a la canal; amb les cordes a l'esquena grimpem el sòcol: el Josep amb molta precaució s'enfila a la reunió, el Toni es lliga a l'Alzina...veig el Josep com es lliga ràpidament a la reunió, el vent se l'emporta!
dubto uns moments que fer, fins que mirant la cara de patiment del Josep m'adono que cal recular...improvitza un ràpel per baixar la, en condicins normals, fàcil grimpada. L'ajudo a tibar del cap de les cordes, que el vent es vol endur...finalment muntem un rapel de l'alzina, heroica alzina, fins a la base protegits del vent! Quina llàstima, ja m'hi veia...

Muntant un ràpel improvisat per poder baixar de la reunió

Bé, però encara és d'hora i decidim anar a fer alguna vieta ràpida i sense compromís, el Camí del Xas ens sembla una bona opció.
Com que és tard i el Toni ja havia escalat el dia anterior, ens diu que anem jo i el Josep, així començo el diedre inicial, desequipat, alguna cosa recordava haber llegit i suposava que era tan sols el primer llarg, un pont de roca, una escarpia i a buscar un arbre sota un diedre amb sostre. El Josep ara es posa a fer el diedre, el protegeix amb uns aliens, però on recordava que hi havia uns parabolts ara no hi ha res...un company d'Igualada que és a la via del costat ens comenta que la via ha estat desequipada...havíem triat aquesta via per la rapidesa i ara se'ns canvíen els plans...ho deixem córrer i rapelem...avui no és el dia!!! No hem vingut a lluitar contra els "ELEMENTS" ni metereològics ni dels altres.
A
  • Kpujo
  • podeu llegir la polèmica que s'ha encetat sobre el tema, molt trist tot en conjunt!
    El Cavall, majestuós com sempre!

    11 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Jaume, collons sempre on fot mes fred vosaltres, per cap d'any a la momia i el diumenge que feia vent doncs al cavall. Podieu anar a la part de dalt del camí de l'alsina. Tres tiradetes, de V equipat.
    Una abraçada.

    Llorenç ha dit...

    Ep!! quan la roca diu que no es puja ....no es puja!!!
    amb aquest vent i intentar el cavall! quins anims!!

    Be, com a mínim vau treure a passejar els ferros...alguns no vam fer ni aixó!

    Gatsaule ha dit...

    Nosaltres també vam pillar, el diumenge. Ben aviat ho podràs comprovar....

    Quin vent més malparit què feia !

    TRanki ha dit...

    Ei Jaume...

    histyorie d'ALPINISME eh?

    hehehehe, quin ambientillo, ideal per entrenar de cara al CERRO TORRE!!!

    Salut bows.

    Xiruquero-kumbaià ha dit...

    Bufa! veient el llenguatge de l'enllaç que has posat, deunidó de deunidó.

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume! ben fet! més val retirar-se que no que et retirin...
    Jo al final vaig anar a la Facu una estoneta, on ja s'hi notaba el ventet.
    Ens veiem aviat.

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Donc sí Mingo, semblem "masocas", però no semblava que faria tan vent i sí, el camí de l'Alsina hagués estat una bona elecció, però les presses de ser a dinar a casa...
    Llorenç, quanta raó tens...la passejada fins al cavall ja va valdre la pena.
    Joan, explica, explica, on us vau posar?
    Oriol, no feia massa fred arrecerat del vent, però quan sorties de l'amagatall. ràpidament set gelaven els dits.
    Xiruquero, hi ha molt mala bava en tot el tema i la veritat, fa pena tanta intransigència i talibanisme en un col.lectiu que hauria d'estar ben unit, així ens va!
    Josep, i tan, va valdre la pena la retirada i mira que sabia greu després de la caminada, però la muntanya sempre mana i l'has de saber llegir.

    Gatsaule ha dit...

    Nosaltres ens vam baixar de l'aresta Arcarons....

    Gemma ha dit...

    Quina aventura! Sempre trieu el més difícil ;)
    A veure si tornem a coincidir algun diumenge, eh?
    Amb la Carlota estarem uns dies sense venir al gimnàs els dimarts, ens hem apuntat a la Panxa del Bou durant el mes d'abril. Aviam si se'ns engaxa alguna cosa del fanàtics que circulen per allà!

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Renoi Joan, quina llàstima que el vent us espatllès l'aventura! i sobretot amb el que costa decidir-se per anar a fer-la oi?
    Gemma, d'aventura res, per sort no ens hi vam arribar a posar...Dóna records als amics de la Panxa del Bou! ei i vigila que la Carlota no acabi amb tendinitis, que amb l'ambient d'allà li apretareu molt!
    Ens veïem!

    Anònim ha dit...

    Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the SBTVD, I hope you enjoy. The address is http://sbtvd.blogspot.com. A hug.