dimarts, 18 de març de 2008

Els Diedres. Sant Llorenç del Munt. 16-03-2008.

Dissabte esquiada a La Molina amb l'Elisenda i la seva colla de l'institut, la veritat és que ja tenia ganes d'esquiar, aquesta temporada encara no l'havia estrenat i la Núria que ja s'espavila sola, ens feia les dents llargues amb la seva setmana d'esquí als Alps! així una colla de pares "responsables" hem fet de xófers i de pas hem matat el cuquet. Diumenge quedava penjat...un missatge a temps del Josep fa que puguem quedar per anar a grimpar! Serà una matinal tranquila, haig de ser a casa el migdia; quedem per anar a Sant Llorenç, retorn a casa, el lloc li deixo triar al Josep...als Diedres hi té deures pendents, jo no hi he escalat mai i em sembla fantàstic!

Camuflage un 6a+ amb una entrada curiosa i una placa final que sorprèn!

Fa un dia esplèndid, però amb un ventet fred que fa que no sàpigues quina roba posar-te...ràpidament però, ens escalfem pujant els graons del camí dels Monjos. Els diedres és un altre d'aquells racons de Sant Llorenç que encara no conec, el grau com a tots aquest totxos de Sant Llorenç apreta, és molt a bloc! i havent llegit els comentaris de
  • l'Òscar (Blog d'en Passarell)
  • ja entenc el perquè avui em sembla que no sé escalar...
    Comencem amb un V+, Make me Happy som a l'ombra i la roca es freda, xapo la segona cinta i ...renoi, això és un cinquè? m'haig de penjar a mirar-m'ho, miro i remiro, probo i torno a probar fins que aburrit li dic al Josep que em baixi, fins dubtem si no ens hem equivocat de via! Però no! el Josep troba la seqüència correcta, calia posar el peu esquerra un xic mes amunt, en una pedra que queda amagada el que et permet tibar amb convicció i anar a enganxar l'única presa cantelluda que permet tibar-li i superar els peus...la resta no té història, fàcil amb forats i bons cantos. Amb la lliçó apresa hi torno i ara sí surt el pas d'entrada, que dur és anar a vista a Sant Llorenç!

    El Josep acabant de superar el desplom inicial

    Ja calents anem més a la dreta a fer Camuflage un 6a+ amb una entrada també rara, però que em sembla més assequible que la que acabem de fer...començo encarant el sostret pel diedre de la dreta, per passar quan puc a l'esquerra, fent algún llançament afurtonat, uff!!! sort que era bona! la placa que continua és vertical i amb poc canto...cal mirar-s'ho, i m'ho miro tan que m'haig de penjar a descansar...agafo forces per "l'aleje" que deu n'hi dó! un pas amb bones gandes et permet aixecarte en un sòcol, ara queda la "putada" final un tram finot i sobat que posa a proba els nervis de l'actor...engrapo la cadena i xapo, ja m'havia penjat i no venia d'aquí...ja tornarem per l'encadenament!
    El Josep la fa totalment diferent que jo, ell va més a l'esquerra tota la via...com diu al seu
  • blog (Dies de muntanya)
  • sembla que hagim fet dues vies diferents.

    A la placa després del desplom, jo vaig anar per la dreta i ell per l'esquerra...i encarant la relliscosa placa final.

    A la dreta d'aquesta via tenim una placa impressionant amb dos "viotes": Hamburgueses de colors 6b/b+ i Las seis esposas de Enrique VIII 6c+.
    El Josep està motivat i li té ganes a la primera, amb el que m'enfilo al'alzina i fent la mona xapo la primera cinta; l'entrada potentíssima, sense peus i tibant de regletes i un bidit on cal bloquejar per agafar, ara sí, un bon forat, que de tan esmolat fa mal! després d'alguns intents, el josep troba els peus i s'enfila, passat aquest primer tram es troba un descans, però de seguida torna la gresca, això desploma jaume! al cas! hi ha un xapatge que allunya i caldrà descansar i anar probant...finalment amb un bloqueig impressionant aconsegueix passar la cinta, i cal pillar-se, jo ja m'esperava un vol dels bons...sort de pillar-se, i és que la questió és seriosa, hi ha molts forats però cap de bo...i la paret et tira enfora...l'arribada a la reunió també costa però mira, ja l'ha muntada, "olé tus huevos"Josep. Ara amb corda per dalt ho probo jo i estic anys llum de poder fer la via, vaig arrossegant-me, recupera Josep! només se sent...arribo a la cadena
    amb els dits escorxats i suant com un bacó...felicito el Josep quan baixo.

    Violant les siete esposas de Enrique VIII 6c+, foto gentilesa del Josep. Fixeu-vos que les cintes que pengen, no toquen la paret.
    Ja que tenim la corda per dalt acabem de petar-nos a la via del costat un 6c+ amb una entrada molt tècnica però que sembla més factible, faig uns pènduls d'escàndol fins que aconsegueixo superar el bloqueig i agafar la regleta salvadora...però tota l'estona la paret t'escup...peus molt precaris, és la clau però. Aconsegueixo arribar dalt, però amb l'ajuda inestimable del company, sinó que!
    El Josep, que ha agafat un speed i confiança emvejables, li fot amb morro i encadena els passos inicials i fins a mitja via no li cal descansar...l'acabament és tècnic,tècnic, forats i foradets i la paret escupint a la dreta...no si veu color de moment!
    Pleguem, que ja no tinc dits i cal arribar a una bona hora, m'ho he passat molt bé i caldrà tornar-hi per aquí, encarem el camí de tornada i només sirtir del camí d ela soleïa el vent fred ens ataca, malgrat tot encara hem estat prou be.

    9 comentaris:

    Quimi ha dit...

    Vaia matinal que us vau marcar Jaume!Jo tampoc hi he escalat mai als diedres.
    Per cert,lo de la font soleia queda pendent per alguna tarda d'estiu.

    Isidre ha dit...

    Ei Jaume, amb el nanu el diumenge estàvem a la paret gran i a l'esperò del dauet...;-)

    Gatsaule ha dit...

    Quin nivell, Jaume ! Algun dia ja m'explicaràs com ho fas per motivar-te en aquestes dures vies d'esportiva.

    Clar que aquí la roca no sembla la típica de Sant Llorenç...

    PGB ha dit...

    Hey Jaume! Els diedres piquen ;)
    La Make me happy no l'he provada però no és de les recomanables.
    La Camuflage, jo la faig anant de canto a canto per la dreta dels parabolts i al final, flanquejo a l'esquerre fins la repisa i pujo a l'esquerra de l'últim parabolt. Suposo que per la meva embergadura i el bon flash que em va cantar el Marcel, la vaig trobar fàcil. Més que la Montserrat per exemple.

    Dura la Hamburgueses eh? Jo vaig fer igual que tu... i la Siete esposas ja ni ho vaig provar...

    Salut bou!

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume, jo també m'ho vaig passar de conya! La veritat és que l'Hamburgueses... i las Siete novias...són molt dures però hem van encantar, els hi haurem de fotre uns quants pegues més per a encadenar-les com deu mana!
    La Camuflage la vaig fer totalment per l'esquerra, no se que és el més fàcil.
    Salut i fins aviat!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Quimi, amb lo bou que estàs els diedres t'agradaran.
    Isidre, si estava molt bé a la Soleïa, i vosaltres suposos que encara millor que nosaltres que érem a l'ombra, a veure quan ens tornem a trobar.
    Joan, em motiven molt aquestes vies, però el problema és que no puc amb elles, encara...tot arribarà!
    Ep Pere, a veure si actualitzes el blog que no sabem res de tú, per cert, les ressenyes del Fernando ja no surten als teus links...a veure si em puguessis passar les dels diedres que no les tinc.
    Josep, tú si que estàs motivat!
    Bones escalades a tots

    Xavi ha dit...

    Hola Jaume! així que a la Molina dissabte, deuria estar la neu pasteta perquè amb la calor que feia...Jo estic com tú, amb la neu que hi ha aquest any anem més a escalar que a fer esquí de muntanya. Llàstima no haver pogut fer cap social d'aquelles que feiem a la UES. Bons records la zona dels diedres. Adéu.

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ei Xavi! encara vam poder esquiar prou, tot i la neu primavera i la pluja que va caure el migdia, però mira per on, la pluja va deixar millor la neu i vem tancar pistes!
    Jo també guardo molt bons records de les socials de la UES, ho trobo a faltar, però la colla s'ha disgregat i la majoria fan BTT o esquí de fons, i alguns encara li foten, però pocs...tal com està el clima, la roca calenta em motiva més! ara una sortida d'alpinisme o esquí de muntanya de tan en tan la trobo a faltar.

    Llorenç ha dit...

    Ostres Jaume!! fotent-li a l'esportiva! quin susto m'has fotut!

    on han quedat les vies llarges!!!entenc que devies tenir un dia fluix!!!je je je!!!

    bona feina!!!