diumenge, 4 de novembre de 2007

Via Barcelonets al Serrat Est de la Pastereta i Normal a l'Agulla del Frare de baix. 3-11-2007.

Aquest dissabte, enmig del "pont", em passa a buscar el Toni per anar cap a Montserrat. L'objectiu és la Barcelonets a la Pastereta i si ens queda temps alguna altra, el diedre Bonnington potser...El Toni ja l'havia feta fins a l'artificial, no portaven estreps aquell dia i van haber de deixar-ho, avui amb els estreps apunt encarem la caminada fins a la Pastereta.

La Pastereta des de l'agulla del Frare de baix.

La Barcelonets és al vessant est de la Pastereta i surt just al costat de la Pacho Hidalgo, per un mur de molt bona roca superat el qual decanta cap a la dreta en un flanqueig fàcil, però amb "aire".

Ressenya i foto d'
  • Ona Climb

  • No em cansaré d'agrair a Ona Climb la magnífica informació que ens faciliten, gràcies a les seves actualitzacions vàrem saber d'aquesta via.

    El primer llarg comença en un mur dret i de bona presa, per disfrutar! cap al final s'ajeu i és quan ens decantem a la dreta fent un llarg flanqueig cap a la reunió que és en un còmode replà. Com que el darrer tram és fàcil, els parabolts hi són escassos...millor no perdre la concentració.


    Des de la primera reunió, el flanqueig del primer llarg



    La següent tirada és curta, una grimpadeta per un terreny trencat ens porta a un muret vertical on trobem una roca excel.lent amb bona presa i les assegurances ben aprop al tram de 6a per allunyar un pelet més en sortir-ne.


    Tram trencat i fàcil que remuntem a la dreta per anar a buscar el mur clau de la segona tirada


    Ja tenim al davant el sostre de sortida, deu n'hi do!, jo no les tinc totes...l'artificial i jo no som precisament un per l'altre, vaja parlant clar, que soc un negat amb els pedals. S'hi posa el Toni i sense massa problemes surt de la balma i com sempre que has de deixar els pedals li costa fer el pas i és que de mans no està masa bé.
    EL Toni treballant-se l'artifo

    Quan és a la reunió em passa el seu fi-fí, jo no en dúia, i això serà la meva salvació! m'en surto prou bé, amb tranquilitat vaig superant els passos, descansant del ganxo quan cal! el meu amic Pep segur que encara s'en recorda de com havia patit amb els estreps! ell sempre puja com si res! records Pep!

    "Pot-llibre" de registre dalt del cim!

    En dos rapels es baixa, les reunions són amb anelles i parabolts.

    El segon rapel és en diagonal i per terreny una mica trencat, atenció amb les pedres!



    La tirada d'artificial ens ha entretingut, i s'ens ha fet tard, deixem el diedre Bonnington per una altra ocasió; el Toni em proposa fer la normal del Frare de baix!
    segons l'AGPicazo és el IV més bonic de tot Montserrat...jo fèia temps que em fèia gràcia amb el que ens falta temps per anar cap allà.
    La normal al Frare de Baix del Clot de la Mònica té un IV considerat el més "bonic" de Montserrat

    Baixem de la pastereta i a l'altura del Frare de baix trenquem a la dreta per enfilar-nos a la feixa on hi ha tot un seguit de vies esportives, al final de la penjada feixa, el nostre objectiu, la canal per on s'enfila la normal.

    Canal per on s'enfila la normal. El Toni a dins l'empotrament que se supera per l'altre vessant

    Fent l'espectacular pas cap a l'agulla, fins aquí no trobarem cap assegurança.

    Abans de passar a l'agulla, el Toni passa un Kevlar per un pont de roca, amb les cames ben obertes es pot assegurar el pas, que és espectacular i de decisió, una mica més endavant un altre pont de roca, aquest ja col.locat i llavors ja cap a l'esquerra resseguint una vira que es va fent ampla, a pel fins al cim! No és difícil però si no t'ho coneixes...jo vaig preferir que el Toni s'hi posés!
    Ole valent!

    Penjada reunió cimera, dos parabolts amb anella

    El rapel de baixada és espectacular, ben abalmat, els que aneu amb reverso no oblideu posar doble mosquetó! amb corda de seixanta es baixa fins al peu de l'agulla.












  • 7 comentaris:

    jclaramunt ha dit...

    Felicitats per la via! Ja toca fer una mica desportiva eh!!
    Al final el dissabte vaig anar a Graus, per enèssima vegada! Prometo no tornar-hi d'aqui un temps...
    A tibar-li.

    Pietro ha dit...

    Molt bé Jaume, un dia ben aprofitat!. Per cert, les vies d'esportiva que hi ha a la repisa d'accés a la normal del Frare són poques però molt bones. Jo també vaig fer la Petit Guifré que comença molt a prop de la normal,..potser haurieu pogut xapar algun seguro d'aquesta via?

    lux ha dit...

    eiii Jaume!!!
    La barcelonets i el diedre ja les tinc ben ullades...
    Moltes gracies per l'info de primera mà!!!
    avant!!!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Doncs sí, tinc l'esportiva una mica deixada...
    Pere, les assegurances de la Petit Guifré queden força allunyades, i per la canal es puja prou bé fins l'empotrament, allà ja no es pot caure i al pasasr a l'altre vessant és fàcil.
    Lux, segur que t'agrada la Barcelonets, té una mica de tot, paret típus esportiva, flanquejos i l'artificial espectacular...vaja que ja tardes en anar a probar-la!

    Pekas ha dit...

    Ya está apuntada... :-)))

    Amos que nos vamos.... :-)))))

    Bona pinta... i una bona jornada...
    :-))))))))))

    marfull ha dit...

    ei ke tal?

    curiosament veig que a la foto des de dalt del frare també hi surt la meva parenta!! jeje....estavem fent esportiva alserrat el muntaner...que xic que és el món!!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ep Marfull, m'en recordo prou de la teva parenta, es va estar una bona estona rondinant a la via, que si l'havies enganyat que si ella no es posaria més allà...i no m'extranya, si no m'erro allò era un 6c no? de bon rotllo eh! que és prou valenta, jo no hauria arribat tan amunt.