dimarts, 13 de novembre de 2007

Via J. M. Andreví a la Miranda de Can Jorba. Setembre 2007. Montserrat Sud

Fèia temps que tenia ganes de fer la Josep Maria Andreví, quan erem a la Gloria m'hi vaig fixar i m'atreïa...finalment un dia de setembre lliguem caps amb en Wolfgang i ens n'hi anem. Can Jorba és ideal, té de tot, esportiva, clàssica, barrancs...vaja gairebé un parc temàtic pels qui ens agrada esgarrapar pedres, i a mes amb poca aproximació.

Can Jorba, una raconada atraïent

El primer llarg és un atraïent esperó a l'ombra de les alzines, amb el que això comporta...el primer espit és força amunt, però si arriba bé, xapat aquest, es nota que la via és oberta per baix, la dificultat baixa; l'esperó s'acaba en una còmoda franja per continuar en un tam vertical però amb una fisura que permet una escalada tranquila, superat aquest tram s'ajeu i per terreny no tan franc, en diagonal ascendent a l'esquerra s'arriba a la reunió.
Emergint de la foscor de les alzines, deixo enrrera l'esperó.
Passat el tram vertical s'ajeu per anar a buscar la reunió

La primera reunió és còmoda, s'en surt a la dreta per continuar el següent llarg: es fa un flanqueig horitzontal, baixant un pel, per anar a buscar una franja de bona roca, amb fissura, l'aspecte del tram vist de lluny no és massa bó, però cal felicitar els germans Massó perquè van saber trobar els millors panys de roca.
Les assegurances hi són allunyades, però es poden complementar amb tascons o friends. Al final del llarg es posa dret i cal mirar-s'ho.

A mig llarg, abans del tram més finet.
Per arribar a la reunió t'ho has de mirar una mica, un llarg molt divertit!

La segona reunió també és còmoda, el que s'agraeix! ara ens toca el darrer llarg, es veu ajagut, és fàcil i en conseqüència amb les assegurances justes, hi ha un bon passeig fins al muret final, jo hi poso algun trasto entremig. Es posa dret, ara cal anar en diagonal a la dreta seguint una llastra, per trobar els millors passos, un pont de roca i reunió! un bon Pi retorçat a proba de bombes.

Buscant l'espit perdut!

Cansat de buscar, sota el muret final.


Una sòlida i vegetal reunió cimera

Magnífic equipament per una via oberta per baix, amb esperit clàssic.
Les parets d'esportiva del sector Odio AfricanoRessenya de la via manllevada d'
  • Ona Climb

  • Una via recomanable, de dificultat assequible i on es pot disfrutar equipant-la si es vol. Nosaltres vàrem baixar en dos ràpels de 60. Molt recomanable.
  • 9 comentaris:

    Kutrescaladors ha dit...

    Cert! bona feina aquests Masó!

    Caldrà seguir-los una mica més!

    Es una via ben trobada! entre tanta roca una mica pobra no era facil trobar el millor cami!
    Jaume, si vols aventura pots anar a fer al Via Albert Masó, es de l'estil, però molt més salvatge!

    Pietro ha dit...

    Carai Jaume,...t'estàs convertint en un expert Can Jorbero! Suposo que ja deus haver fet l'escabroni-escapullini? si no l'has fet te la recomano.

    Miquel Sabadell ha dit...

    Aquesta no l'he fet...Estik donant els primers passos en solitari i potser m'animi a provar-la algun mati d'aquest.Que tal la roca? molt trencada?

    PGB ha dit...

    Hola Jaume!

    La veritat es que estic tardant a fer una marato de vies a Can Jorba:

    La Josep Maria Andrevi, la Gloria, la Sol Solet, l'Escabroni, la Bego-Miguel-Kush...

    anire un dia i les fare totes! hehehehe

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume,
    jo només he probat l'escabroni en aquesta zona. Deu ser força assolellat als matins d'hivern no?

    Xavi ha dit...

    L'apuntarem per alguna matinal hivernal, d'aquestes rapidetes. Si no has fet l'Escabroni també està molt bé, sobretot si l'enllaces amb l'aresta Brucs de l'agulla de can Jorba.

    jaumeppiqueras ha dit...

    Kutreescalador, on és la via Albert Masó? Pere, doncs no l'Escabroni és la única que no he fet d'aquest pany de paret, em falta! és a la llista, Miquel, la roca és bona ja que busca els racons millors, però potser per fer en solitari t'agradarà més la veina Gloria. PGB, el dia que vulguis anem a fer l'Escabroni.
    Josep, vas començar fort, per l'Escabroni!
    Xavi, com pots llegir l'Escabroni é spendent, l'aresta de Can Jorba la vaig fer continuant la Sol-solet i també per la Bego-Kush-Kush-Bego.

    jaumeppiqueras ha dit...

    Kutreescalador, on és la via Albert Masó? Pere, doncs no l'Escabroni és la única que no he fet d'aquest pany de paret, em falta! és a la llista, Miquel, la roca és bona ja que busca els racons millors, però potser per fer en solitari t'agradarà més la veina Gloria. PGB, el dia que vulguis anem a fer l'Escabroni.
    Josep, vas començar fort, per l'Escabroni!
    Xavi, com pots llegir l'Escabroni é spendent, l'aresta de Can Jorba la vaig fer continuant la Sol-solet i també per la Bego-Kush-Kush-Bego.

    Kutrescaladors ha dit...

    Bones Jaume, la Albert Masó està darrera la proa, per la part esquerra, sobre la cova de l'arcada.
    En el nostre blog està ressenyada. Es del mateix estil que aquesta tot i que amb una ambient molt solitari i salvatge, no es una via per a escaladors de deportiva! el descens es una mica salvatjot!
    Sort!