dimarts, 30 d’octubre de 2007

Josep Maria Torras i Homet. Un gran escalador amb molta corda encara.

Gairebé per casualitat i per motius de feina he tingut el goig de poder conèixer al Josep Maria Torras, a l'actualitat un "jovenet" de 81 anys que encara fa Maratons i alguna escaladeta.
Em va obsequiar amb aquestes magnífiques fotos que us presento, la gran amb el seu company de corda, el Joan Nubiola, al Cavall Bernat de Sant Llorenç, el burret, i la petita escalant la Castellassa de Can Torras aquest gener passat!

Joan Nubiola i Josep Maria Torras "La cordada Centenària" al cim del "burret" Cavall Bernat de Sant Llorenç 1995

En Torras i en Nubiola, cordada puntera del seu temps, es caracteritzaven per evitar en les seves primeres les expansions! intentaven sempre progressar en lliure i assegurant-se amb pitons o bé a "pel", filosofia que aleshores era la seguida per la "elite" del moment. En Josep Barberà en el seu llibre Montserrat Pam a Pam en detalla les primeres i les principals ascensions de la cordada, (Pag 396) però com a curiositat en destaca una agulla sense nom als Ecos, on al fer-ne la suposada primera hi van trobar una trageta d'en Lluis Estasen i d'en Vila que ja l'havíen pujat el 1927, en homenatge li varen posar el nom d'agulla Lluís Estasen.
Escalant la Castellassa de Can Torras el gener d'enguany

Com explica en Josep Fatjó al seu llibre: Història de l'escalada a Montserrat, en Torras i en Nubiola, com bons joves de l'època, mai compraven bitllet al tren que els duia a Montserrat, es fèien un tip de córrer vagons amunt i avall, això els servia ja d'escalfament, comentaven burletes...
No tot van ser primeres, també varen fer primeres repeticions a vies obertes per escaladors famosos, de renom...algunes repeticions memorables per l'època foren la segona a la Panxa del Bisbe, la tercera a la Haus-Estrems a la Mòmia, etc aquesta darrera no va ser famosa només pel fet de l'escalada sinó per penjar una senyera al bell mig de la paret. Aquest fet els va costar ésser expulsats dels Clubs on pertanyien per ordre de la Federacion Española de Montañismo

Llibres de consulta imprescindibles per a gaudir de la historia de l'escalada Montserratina

Com a bons escaladors de l'època, no hi podien faltar les picabaralles, "piques" entre escaladors de diferents grups, era pels anys quaranta i la gent del CADE (CEC) pretenien la primera al Gegant Encantat, sembla ser que no hi havia massa bona entesa, i en Torras i en Nubiola els van voler fer una mala passada: assabentats de que el grup del CADE aniria al Gegant Encantat, van decidir avançar-se el dia abans i deixar-hi una sorpresa: varen untar amb vesc les presses de la paret i penjàren un gat salvatge que van trobar mort tot pujant i el van deixar penjat d'un clau de la via...un cop feta la mla passada varen marxar ràpidament cap a Sant Llorenç del Munt, on es van deixar veure força perquè ningú pogués dir que havíen estat ells!
Però no tot van ser entremaliadures, la autoanomenada "Cordada Centenària" varen formar juntament amb el seu gran amic, en Josep Barberà i Sauqué el Grup Cavall Bernat el 27 de juliol de 1978.

Aquest breu resum històric és espigolat dels dos llibres que teniu fotografitas, gràcies als autors per la informació, i vol ser el meu petit homenatge a aquests grans escaladors i especialment a l'amic Josep Maria Torras que conservi per molts anys l'entusiasme!
sense anar mes lluny, la setmana passada ens vem trobar a la inauguració del nou rocòdrom de Sabadell, La Panxa del Bou.

10 comentaris:

Antoni Aymami ha dit...

Hola Jaume, que didàctic. Ja m'agradaria arribar tant sencer a aquestes edats.

Gatsaule ha dit...

Tot i conèixer la seva activitat escaladora, al Torres sempre l'he conegut en maratons de muntanya i curses de resistència, i realment sorprenia el què feia una persona de la seva edat. Celebro que continui en actiu !

jclaramunt ha dit...

Espero que tinguem sort tots plegats, i podem estar tant actius com ells a la seva edat.
A tibar-li fort!

Pekas ha dit...

Este tipo de posts me encantan...
"conocer/ saber" de esos pioneros de "casa nostra" que estuvieron bregando duro en aquellas épocas por las paredes por las que nosotros ahora seguimos disfrutando...

Es un palcer conocer una "miajita" de la vida de esos pioneros a los que no dejaré de admirar...
(...jejeje... esos libros... y otros de esa misma colección... todavía "corretean" por las estanterias de casa... :-)))))

Un saludo con sabor a pionero... !!! :-))))))))))))

jaumeppiqueras ha dit...

Sí companys. és admirable aquesta vitalitat, aquestes ganes de fer activitat, per què el més fàcil i còmode és quedar-se a casa lamentant-nos del mal que ens fa això o allò...espero que sapiguem estar a l'altura d'aquest valents.

Martí. ha dit...

Tinc la sort de poder escalar dos cops a l'any amb el Josep Maria; per pujar i baixar el pessebre del centre excursionista a la Castellassa. Us puc assegurar que és un pou d'ocurrències i coneixements.Inclassificable. Llegenda viva!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És magnífic que algú, en aquestes edats, pugui conservar tant bona forma. Cal comprar números d'aquesta lotería!
M'afegeixo al teu petit(gran), homentge.

Pietro ha dit...

Certament admirable!...jo em conformo en arribar-hi a aquesta edat,...i si a més encara puc anar a fer un tomb per la muntanya encara que només sigui a buscar bolets ja seria la bomba!

JFA ha dit...

Ens agradaria contactar amb tu per temes d'escalada www.muntanyum.com
o bé a muntanyum@muntanyum.com

JFA ha dit...

Ens agradaria contactar amb tu www.muntanyum.com o bé muntanyum@muntanyum.com