Punta Kurz i Mont Brulé. Vall d'Aosta.

Aquest agost hem estat a la Vall d'Aosta, cada estiu la Unió Excursionista de Sabadell, el meu club, organitza una acampada social i enguany hem estat a Bionaz, a la Vallpelline.
Tot l'any faig escalada i aquests quinze dies canviarem una mica l'activitat, les meves filles encara no han fet un quatre mil i aquesta és la ocasió.
Ens plantegem fer dos 4.000 i per això cal aclimatar bé. La primera presa de contacte amb els Alps serà la Punta Kurz (3496) i el Mont Brulé (3591)

Llac de Place Moulin (2000m.) d'un blau turquesa que enamora

Hi ha un bon desnivell, 1600m, amb el que decidim fer nit al refugi Nacamuli a mes de 2800m. així aclimatem. El camí és marcat amb el número 8, així que començem a caminar en direcció al refugi Prarayer, que és al fons del llac, però de seguida ens enfilem sense descans per anar a buscar la Comba d'Oren, vall encisadora, amb alguna granja d'ovelles perduda pel mig.


A la capçalera de la Vall d'Oren, abans del tram "attretzato"

Dinem a la capçalera de la vall just abans d'un tram força dret, equipat amb graons i alguna cadena, i que et deixa en una plàcida coma des la que veïem força amunt el refugi.
Ja s'olora el refugi, enfilat en un ressalt a l'esquerra de la vall, al fons mig tapat el coll Collon

Passem unes clapes de neu i per un corriol força ben marcat anem fent les giragonses cada cop més dretes, que ens fan agraïr l'arribar dalt de tot, abans deixem errera el refugi Collon, que només serveix a l'hivern com a lliure.
El Refugi Nacamuli és acollidor i nou, recomanable. El sopar és fantàstic, gairebé no ens l'acabem!
Refugi Nacamuli (2828m), bon tracte, bon menjar i entorn Alpí.
El coll Collon des del refugi, en sobresurt "La Vierge" impressionant agullot enmig del coll ja al vessant Suís.

A punta d'alba menys quart com li agrada a l'Àngel abandonem la comoditat del refugi, d'entrada ens toca baixar al fons de la vall per remuntar desseguida cap a la collada, a nevat recentment i trobem força neu i ben glaçada. Dalt el Collon hi fot un fred intens i a més vent! ràpidament remuntem cap a la dreta i quedem arrecerats. Ens agrupem per cordades però de moment no ens lliguem.
Al coll a més de 3000m i a l'ombra hi fa força fred, estem sota zero; al fons ja assolellada la Becca d'OrenLa primera pala es va redreçant i endurint, amb el que ens encordarem. L'esquiable Becca d'Oren a l'altre vessant gaudint d'un bon sol.

La pala es va redreçant i la neu cada cop és més dura, uns de la colla s'han aturat per encordar-se, a mí em sembla que no caldrà, però la Núria m'avisa, no ho veig clar...se m'encén ràpidament el llum vermell!!! que ningú es mogui, trec la corda i ens encordem. M'emprenyo amb mí mateix, anem amb companys poc experts i no m'he adonat que ho podien estar passant malament, sort de la Núria!

Estètica cornisa que dóna caràcter a la Punta Kurz

Abans d'arribar al primer cim hem de fer una aèria cornisa amb sortosament, neu ben toba, però que impresiona, a l'esquerra cau vertical sobre una pregona morrena.
Som a la Punta Kurz! ens felicitem, no ha estat fàcil, la neu glaçada ha fet treballar a fons els grampons. Ara el proper objectiu és el Mont Brulé, però es veu la carena a trossos molt brillant, sembla verglaçada, amb el que decideixo que la Núria es queda aquí, no vull fer-la patir, ella hi està d'acord i ben contenta del que ha fet.
Uns quants segueixen cap al Mont Brulé i en tornar ens donaran la raó, la carena no estava per anar-hi a fer pràctiques!

La Núria contenta dalt la Punta Kurz, bon bateig alpinístic!

A la baixada no ens podem relaxar encara, la cornisa altra cop, i la pala que encara té la neu prou dura...per fí s'acaba la neu i ens traïem els grampons, aquí ara hi fa força caloreta. Un darrer esforç per tornar dalt del Nacamuli on hi havíem deixat coses i ara sí tot baixada. Abans d'arribar al Llac en una borda granja comprem formatge "Fontina" típic d'aquestes valls Alpines Italianes.
El Mont Brulé i la Dent d'Herens a l'esquerra. L'aresta és verglaçada en alguns trams.