dilluns, 22 d’octubre del 2007

Via Tercera República. Paret de les Onze hores. Sant Llorenç del Munt. 13-09-2007.

Volent aprofitant encara alguna tarda, quedem amb el Wolfgang per anar a grimpar, no tinc ganes d'anar a tibar en esportiva, estic desentrenat després d'un Agost en que he fet "festa" de cordes, i això es nota. Anem a la paret de les Onze hores on a l'esquerra de la Clerc hi han obert una via nova, en Wolfgang en té la ressenya. La paret de les Onze hores té l'atractiu d'una aproximació gairebé nul.la i malgrat la proximitat de la monstruosa urbanització, una tranquil.litat atraïent.
Les víes més emblemàtiques de la paret són : d'esquerra a dreta, la Clerc, l'Estruch i la Camp, amb el seu sostret característic, totes ja les havia fet, però no m'hagués desagradat repetir-les.

Per anar a peu de via cal agafar el camí dels Monjos; pels que no s'ho coneguin, la urbanització Cavall Bernat és caòtica, cal anar als dipòsits, a la dreta del cavall Bernat, i aparcar just a sota una "mansió" escandalosa i òstentosament enorme.

La primera tirada s'identifica per un gran bloc a la paret, al que si arriba enfilant-se en un petit sòcol.

El camí dels Monjos es remunta fins que ens apropem a la paret, just llavors un corriol a l'esquerra ressegueix la base de la paret. Ara fa molts anys que no m'enfilo per aquí i recordava no molt bona roca, però al fer-se prou aquestes víes, tampoc és que sigui dolenta. Passem sota la clerc i al girar veig una rastallera de lluents Parabolts...bé, almenys segurs anirem...m'enfilo al sòcol i em miro la paret, tantejo alguna presa i me l'enduc avall, ejem, ejem...vaja amb la vieta...sort dels parabolts, sinó ja us ben asseguro que no mi poso! Després de desmuntar unes quantes preses amb les mans m'enfilo sobre el gran bloc, de peus no si val a badar, tot s'escrostona. És ben vertical i faig alguna tibada de cinta, on sembla que la pedra millora ho intento amb lliure i va sortint. Passat aquest tram s'ajeu la paret i desapareixen les preses, finura Sant Llorençana, pedra secretiva que diu el meu amic Arnau!
El pobre Wolfgang ha d'aguantar els meus improperis mentre pujo i resguardar-se de la pluja de còdols que vaig tirant, tan pocs com m'és possible, però...


Sortint de la vertical, s'acaba el descompost i les preses.

A l'arribar a la reunió es torna a redreçar, per sort la roca millora una mica, tot i que no m'en refio. Puja el Wolfgang fent neteja exhaustiva de la paret, pel soroll que se sent, ara no hi ha ningú a baix i ho aprofita. Em disculpo per la rondinada, que hi farem, si encara disfrutarem...



El segon llarg comença per un tram vertical i abalmat, per continuar en una placa prou atractiva i de millor qualitat

Ara li toca al Wolfgang, la roca millora i gràcies a l'equipament es pot concentrar en l'escalada, cal superar un tram força vertical i seguir en tendència a la dreta, el perdo de vista, em comenta que troba bona presa i veig que en passa força via, aquesta tirada és llarga prop de 40 metres.
La reunió és molt còmoda, un balconet, ara cal superar el tram d'A3, jo li deia al company que no podia ser un A3, i si ho era, no portàvem material per superar-lo...la visió del sostre ens treu de dubtes, sí és un A3, es a dir tres parabolts en mig metre!
Com que ara em toca a mí i els estreps i jo no som gaire amics, miro la manera de sortir que no sigui en estreps, vaig a mirar la sortida de l'esquerra, però la veig exposada i molt "matojera", torno enrrera i enfilo el sostre, quan hi sóc a sota veig a la dreta un spit, mi acosto, el xapo i investigo, per aquí crec que puc sortir, trobo unes bones preses que agafades en bavaresa em permeten, en lliure, superar el sostre que aquí no és tal. M'he sortit amb la meva!
El Wolfgang més avesat que jo als estreps tria el sostre, la sortida li costa una mica i és que és com sortir d'una piscina, sense peus...en
  • Gatsaule
  • i en
  • Mohawk
  • en ténen unes bones fotos als seus blogs.


    Satisfets després d'haber fet la Tercera república, ens en anem a per una cerveseta



    Itinerari aproximat de la via, a la dreta la Punta Camp amb el seu sostret característic

    5 comentaris:

    Llorenç ha dit...

    Bona feina aquesta de buscar-se la vida!!!

    ara ens toca a nosaltres fer-la!!!


    felicitats!

    Anònim ha dit...

    Ei Jaume!
    Veig que al blog has estat força més benèvol amb la roca que el dia de l'ascensió...
    Ara, quan tinguem un moment o un matí tonto, toca repetició, amb inversió de tirades! T'hauràs de posar el casc tu...
    Salut i bona roca
    Wolfgang

    Gatsaule ha dit...

    Ja veig que no sóc l'únic a qui se l'hi escostrona la roca i l'hi cau a trossos.....

    Al sostre et vas perdre un bon exercici gimnàstic, curt i ben equipat.

    Avui m'he trobat al teu amic Antoni a Malanyeu, a veure quin dia coincideixo amb tu !

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Doncs sí Wolfgang, quan vulguis hi tornem i aquest cop em posaré al sostre, però que consti que la sortida en lliure és molt elegant.
    Gatsaule, segur que tard o d'hora coincidim per aquestes parets, em farà gràcia coneixe't en persona.

    Anònim ha dit...

    Mucho cuidado con la erosión de esta zona, hermano murió al desprenderse una roca y caerle en la cabeza el 18 de Agosto ddel 96 (J. Ismae Coca Lorca)aun llevando casco la muerte fue en el acto, os deseo lo mejor un saludo y tened mucho cuidado.