dimecres, 17 d’octubre de 2007

La Granota. Via Pique Longue. Montserrat Nord. 9 setembre 2007.

Sembla que per fí he sol.lucionat els problemes que no em deixàven publicar, després d'analitzar el PC de dalt a baix i de donar les culpes a Blogger pensant que éren els que m'impedíen pujar les fotos ha resultat ser el programa EMULE el que em fèia la punyeta;


Després d'unes llargues vacances en que no he fet escalada, tan sols alpinisme, ja tenia ganes de tornar a la paret, i resulta que el Toni en té moltes ganes també, triem una via ben equipada i de grau acceptable per nosaltres, que estem força rovellats...La Pique Longue a La Granota sembla una bona elecció i el fet d'haber llegit la ressenya d'en Gatsaule ens anima a anar-hi.


Panoràmica de Sant Benet des de mitja via


Pel camí de Sant Miquel arribem al peu del primer tram, on hi ha un seguit de víes d'esportiva, ens sembla millor començar sota mateix de la granota i ens enfilem per una canal a l'esquerra resseguint la base del mur, fem una grimpada força exposada per un terreny prou descompost fins arribar a un camí!? vaja, que ens hem jugat el físic i aquí si puja caminant...per a futurs repetidors, millor escaleu els dos llargs del sòcol o millor pugeu caminant pel camí del via crucis, que si bé fa moltes giragonses, arribes a peu de via més descansat.








El Toni començant el primer llarg, una mica delicat per lo relliscós de les preses a l'inici

No explicaré res que no hagiu llegit als blogs d'en
  • Gatsaule
  • i de la
  • Lux

  • però nosaltres vàrem decidir empalmar el segon i tercer llargs, anàvem amb 60's i el fregament no molestava gaire. La via com diu el Joan, molt ben assegurada, sobretot el primer llarg, potser pel que rellisca la pedra a l'inici, la resta prou correcte.







    Segona i tercera tirades, que vàrem empalmar, fent reunió a l'alzina que es veu al final de la fisura.


    De la tercera reunió es camina una mica per una collada fonda sota el cim de la Granota, al fons a la dreta es té una panoràmica espectacular del Monestir; de la fissura s'en surt per un curt tram vertical molt ben protegit i amb unes preses prou bones.












    El Toni mirant-se el vertical mur de 6a
    Espectacular panoràmica des de l'escletxa sota el cim de la Granota












    Superat el mur, cal caminar per una careneta que penja sobre la línia del funicular de Sant Joan, per anar a buscar el mur final, un esperó vertical i aeri, la cirereta del pastís.











    El Toni sota l'esperó final, amb els Gorros al fons



    La reunió de dalt de tot desmereix pel que ens té acostumats la via, a més és incomoda i amb força blocs inestables aprop...no ens va agradar massa, però en conjunt molt bon itinerari, per disfrutar. En un rapel som al peu de la careneta i desgrimpem fins al fons de la fissura.










    Instal.lació de ràpel a la paret de la Granota, amb 60's s'arriba just a baix.

    Escoltem veus, anem amb precaució de no fer caure pedres, puja una cordada, el Toni desenrreda la corda i parla amb les noies que púgen...des de dalt observo i em sembla que conec la que està a la reunió, em pregunto, no serà la Lux del Jardí de les Hespèrides? el Toni em confirma que sí! quina gràcia! em fa il.lusió. Quan rapelo aprofito per fer-lis unes fotos. Sortosament ja he sol.lucionat el problema del meu Blog i ara puc publicar les fotos com havíem quedat.



    La Vicky a la primera reunió. La Lux fent el llarg.

























    Itinerari aproximat de la via





    Si voleu més informació a
  • Ona Climb
  • la guia de Montserrat Nord dels mateixos autors.

    10 comentaris:

    Kutrescaladors ha dit...

    Ja era hora!!!!
    per fi et tornem a veure!! segur que tens feian atrasada!

    Be, sobre la via, segur que algún dia ens hi passem, l'efecte blog fa de les seves!!
    ah! un aclariment, la que està a la reunió es la Viky, i la que puja es la Lux!!!
    a part d'aixó res mes!!

    encantat de tornar-te a veure!

    Gemma ha dit...

    Benvingut de nou!!!!!
    A veure si coincidim un altre cop tots plegats, eh? Que tens l'esportiva molt abandonada... :)

    jaumeppiqueras ha dit...

    Gracies "Kutre escalador" per l'aclariment, ara mateix miro de corregir-ho, la via segur que t'agrada, però la trobarà hiper assegurada pel que veig estàs acostumat, estàs fet un fiera, impressionant la darrera via a Roques de benet, felicitas per la mateixa.
    Ep Gemma, doncs sí, ja era hora, espero que duri i els follets inform``atics no em sabotegin més...quan vulguis podem quedar plegats, aquest cap de setmana que tal?

    lux ha dit...

    Eiii Jaume!!!

    per fi!! ja anirem llegint tota la feina atrassada.... segur que agafem noves idees!!

    A nosaltres també ens va fer molta ilusio!!... va ser molt divertit!!

    a veure si ens tornem a veure per aquestes parets!!

    Ben retornat!!!

    PGB ha dit...

    Bentornat Jaume! Et vas perdre la trobada passada per aigua a Sant Llorenç! A veure si la repetim i hi som tots els vallesans! ;)

    Kutrescaladors ha dit...

    je je je!!!
    ep!! que m'encanten els seguros! i si son fixes millors! la Mas Colomer era un somni d'escalador aconseguit! no de forma fàcil pel grau que tenim!(la meva companya i jo).
    A Montserrat sempre l'hi he tingut molt respecte ja que com a bons catalans, es posen els seguros mínims...i aixó fa que cualsevol escalada a Montserrat no sigui trivial!
    Felicitats per tornar!

    jclaramunt ha dit...

    Eiiiii! De tant en tant pensaba, a veure si ha tornat! Click! Uiiii, encara no! Però per fi ja ets aqui! hehe! Bentornat!
    Bones fotos de la via!

    Pekas ha dit...

    Seguint amb la "tradició bloguera"
    ...tindré que anar a fer aquesta vía un día d'quests... :-))))

    Salut i muntanyes ...company...

    ( per fi et "trobo".... :-)))))

    PD. Ara si... :-)))

    Jortx ha dit...

    Cada cop que obria el blog pensava... Collons! Quin agost més llarg :)

    Benvingut de nou!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Doncs sí Jortx, quines vacances...
    gràcies pels missatges, jo no podia publicar però us segia a tots els vostros blogs amb il.lusió
    A veure si mica en mica agafo el ritme. repeteixo gràcies a tots pel ànims.
    PGB, el dia de la trobada pensava passar a la tarda, però la pluja m'en va desdir, a la propera segur que vinc.
    Josep, bona activitat, a veure quan tornem a coincidir.