Una tarda de Juliol quedem després de la feina i tan aviat com podem enfilem cap a Collbató. A
L¡aproximació és força llarga i selvàtica, sobretot al tram final, el millor és resseguir el llit del torrent fins gairebé la base del Pollegó est, on surt la Tierra de Nómades, llavors hem d'anar cap a l'esquerra entrant al profond congost entre la Palleta i el Pollegó Est.
El primer llarg és el més exigent sobretot l'entrada
Quan érem sota la paret de l'Esperança, veiem una cordada, el Joan reconeix a un d'ells, és el Pere F. i estan fent la 2ª repetició a
Després de la ferratilla arribem a peu de via, no sense abans haber-nos d'haber posat el casc, les cabres són sobre nostre...el peu de via és el seu jaç, la pudor i el nombre d'excrements que hi ha ho palesen. A mí m'agrada sempre que puc començar, al Joan li sembla bé amb el que m'hi poso, fa força xafogor, però és més per l'esforç de la pujada que no pas per la calor, tot i ser Juliol, fa fresqueta, el sol no hi toca gens en aquest racó! Aquesta tirada és sostinguda en el seu grau, l'entrada és potsser el més fi, però l'equipament excel.lent fan que la disfruti.
Segon llarg, ben vertical i amb les assegurançes més espaiades, la roca genial!
A la tercera tirada la paret s'ajeu una mica, perdent la seriositat dels dos primers llargs...el grau baixa, ens reserva la cirereta pel darrer llarg.
Mur final, vertical amb bona presa, que es fa curt.
La tercera reunió és molt còmoda i amb bones vistes, s'en surt a la dreta per un muret vertical amb bones preses però una mica altes, als "baixets" els caldrà un pas intermig amb pitjor presa, però és una tibada tan sols.
L'agulla del Rave des de la tercera reunió
El Joan a la reunió cimera
Foto extreta d'Ona Climb amb l'itinerari aproximat, a primer terme part de la ressenya d'el Replicant.
Croquis tret de "Mini biblioteca pràctica 75 Escaladas selectas en Montserrat Sur. Armand Ballart / Desnivel Ed. 1996. on ja hi éren totes les víes actuals menys la Tuaregs
Des del cim bella perspectiva de la Plantació i Magdalenes
.jpg)
8 comentaris:
Hola Jaume. Així que coneixes el meu cosí, eh? Té unes ganes boges d'anar a escalar. Podriem quedar tots plegats i així també ens coneixem.
Ens veiem!!
El mon és molt petit, quan em va comentar que el seu cosí tenia un blog i que era de Sant Boi se'm va encendre la bombeta...doncs sí haurem d'anar a escalar un dia plegats.
Una via molt maca i molt ben assegurada. No et van venir ganes de fer la tomàquets ?
I ben retornat al món de la comunicació entre amics virtuals, feia temps que et trobava a faltar. No ens faràs cinc cèntims de les experiències valdostanes ? No tot és escalada a la vida....
Hola Gatsaule! gràcies pel comentari, la Tomàquets ha de ser prou interessant, caldrà probar-la.
D'Aquestes vacances a la Vall d'Aosta ja faré alguna piulada, però encara estic en fase de normalització després dels problemes "tècnics".
Hola Jaume!
Molt bona via i més bon retorn del teu bloc. Avui he vist que has pogut solucionar els problemes informàtics.
Records des del Pirineu!
hola jaume...
fa molt bona pinta aquesta via!!
bona activitat
de fet amb la tomaquets fa dies que les tinc ullades.
A veure si les liquido amb una sola aproximació ;-)))
ens veiem ;-)
Felicitats per la via, llastima que no tingui 4 llargs més.El Rave no surt en cap foto, el confons amb l´agulla dels Pollegons o el Platan, el Rave es més a la dreta.
Gràcies per l'aclariment Indi, la veritat és que vaig agafar el mapa de Camins i Canals de Montserrat d'en Ramon Ribera i Mariné i em va semblar que aproximativament havia de ser el Rave, però no ho sabia segur, esperava que algú més entès hi digués la seva, gràcies de nou per l'aclariment.
Publica un comentari a l'entrada