Les Canaleres. El Baell. Ripollès. 03-06-2007

La Vall del Barricó, amb la carretera al fons, des del Coll del Grau

Aquest diumenge hem quedat amb el Pere,

Groinket

per anar al Ripollès, volíem anar a Cal Barricó a fer una via de varios llargs, la Cotaca (6b/Vè+ obligat), però el temps, ben emboirat i plovisquejant, ens va fer canviar de plans. Ens aturem al restaurant "La Corba" i mentre fem un bon esmorzar decidim on anirem, plovisqueja i el temps és ben insegur, tot pujant hem escoltat a la radio el Francesc Mauri comentant el temps: ennuvolat al Pirineu amb ruixats ara i aquí, mal temps que sembla ens ha sorprès ha tots, fins i tot als del temps...
Les Canaleres, amb una aproximació més curta serà el lloc escollit. Cal pujar fins a Ribes de Freser i trencar a l'entrada cap a Campelles, en un revolt anem a l'esquerra cal al Restaurant "El Baell"; passades les darreres cases i surtint d'un revolt marcat, un trencall a ma esquerra, encimentat els primers metres és el camí a seguir, l'estreta pista mor en un prat encisador on aparquem.








Prat encisador on deixarem el cotxe



Del fons del prat, al sud, seguirem un corriol amb marques de color vermell, que s'enfilarà fins al coll del Grau i sense adonar-nos'en comencem a baixar; després d'unes giragonses al camí trobem una paret amb una pintada que marca: a Montgrony i indica cap avall Cal Barricó.
Pintada que indica el camí
El Pere a la cruilla, a l'esquerra es baixa cap a les Canaleres





Un cable ben gruixut ens ajuda en el costerut pendent, útil sobretot quan el terra és ben gelat.



La canal mor en un replà i de cop quedem embadalits davant el mur que s'ens ofereix: llis i dret, solcat d'onades verticals...impressionant! Però com ens enfilarem per aquí? Les Canaleres fa honor al seu nom: bellíssima placa esculpida per onades verticals que míren el cel...




Detalls de la placa amb canals profonds i tallants que semblen esculpits a posta, poques irregularitats trenquen l'harmonia vertical.

Miro i admiro la placa una i altra vegada, com ens enfilarem per aqui? em pregunto...però aviat sortirem de dubtes, ens equipem i ens posem per feina:
Nº6 Chaos L1 Vè: l'obre el Pere i per ser tan sols un cinquè no esdevé fàcil...ens haurem d'acostumar a l'adherència!

Fent la Papi-Mami, 6a ja d'adherència pura!

Seguim amb la Nº8 Papi-Mami, un grau més i ja veritable adherència, aquí aprenem que els peus ben encastats a les canals no acostumen a relliscar, i sort, ja que les mans tan sols serveixen per aguantar l'equilibri i anar-se aixecant, però en cap cas t'aguanten si et rellisca el peu!
A la KOP un 6a+ amb un pas molt fí, abans d'aconseguir les canaleres





Anem pujant la dificultat, comencem a veure-li color a això de l'adherència, de moment hem encadenat i ara és el torn de la Nº7 6a+, KOP , que ja ens farà suar, té un pas per agafar les canals molt llis i ens trenquem les banyes per fer el pas, ens caldrà fer trampes per xapar l'assegurança...és un pas molt d'equilibri amb uns peus precaris i pitjors mans...la resta ja amb més confiança amb l'adherència és qüestió d'anar fent i col.locant molt bé els pesos.

Funeral, un 6a+ amb l'entrada enrevessada i canaleres a dojo més amunt.



Ara és el torn de la Nº10 Funeral 6a+, una línia magnífica, de canaleres verticals i simètriques que fa por!, però el pas "xungo" no és dalt, és al començament, el Pere si baralla sense èxit...més amunt cap problema, sembla ser que a això de l'adherència ja li hem trobat el que! al meu torn intento l'entrada una mica més per l'esquerra i trobo una presa salvadora que hem permet superar el pas, la resta és anar fent, espatarran-te que sembla que t'hagis de trencar i anar buscant el canto de la canal i superar-t'hi fent força com una bavaresa...dalt la reunió no em creia que l'hagués encadenat...
Fem una parada per dinar, el temps ens respecta i encara haurem tingut sort, ja que amb un bon sol aquesta paret és una torradora!




El Pere a T.E. un 6b que ens fa suar, escalada virtual, adherència pura!

Ben dinat el Pere fa en top-rope "El Funeral" encadenant-la i tot baixant equipa la del costat, la Nº11 T.E. un 6b amb les xapes no tan aprop...hi coloca allargaments per poder xapar més comodament. Ara és el meu torn i prefereixo anar amb corda pel davant, deu n'hi dó! em vaig enfilant que no m'ho crec, no sé com m'aguanto...estic a punt d'anar avall més d'un cop, però mica en mica m'enfilo i engrapo un foradet, ole! això és un regal en aquest mar compacte, més amunt un altre forat...però el primer terç de via és d'il.lusió, d'il.lusió de creure't que pots pujar no saps ben bé com...l'encadeno també, però renoi, no m'arrepenteixo d'haber-m'hi posat de segon. El pere la fa ara i veig que li surt prou bé, l'animo a que si posi de primer i per poc no l'encadena, unes relliscades inesperades en seran la causa. El Pere està fos, ha repetit dues darreres vies... jo encara tinc ganes de fer alguna cosa més que em deixi un bon gust de boca...hi ha un sostret al final de la paret al que li veig color, és la Nº17 Dos Pams 6a



Dos Pams 6a, adherència, sostre, canaleres i compromís

Imagino que el sostre sent tan sols un 6a serà assequible, però el llis que hi ha abans d'engrapar-lo és d'aquilibrista...llavors el sostre no el regalen, m'hi haig de ben colocar i arribo a la regleta salvadora, no és res de l'altra mon, però permet aixecar-se a buscar un forat prou bo i que permet aixecar-se i superar el graó. Ja a la placa, aquesta és més fina que la barba d'un nen! alça i ara com surto jo d'aquí? veig un forat però és amunt i no hi arribo, en equilibri i ben obert de cames, adherencia pura i dura m'aixeco el necessari per agafar el forat, llavors amunt, xapo i respiro! buff...m'he jugat una bona galeta, el braç dret em fa figa i encara queda un pas llarg fins al darrer seguro...no sé com però entomo el forat i amunt, sortosament hi ha bones nances fins a la reunió.




Seqüència de passos de la via Nº 17 Dos pams, gentilesa del Pere



Baixo molt content d'aquesta via, ha estat un bon acabament i un dia molt ben aprofitat en un lloc fantàstic, hem estat sols en un entorn privilegiat.
Les boscuries pregones que ens envolten fins i tot corprenien, un senglar, suposem, ha fet una fressa eixordidora baixant per la canal...amb tanta solitud no m'hauria extranyat trobar-m'hi un ós...
Hi tornarem per aquests verals, us els recomano, però també que sigueu ben respectuosos amb l'entorn.



Esponeroses boscúries de la vall del BarricóCroquis de les vies de Les Canaleres extret del Vertex nº204