dilluns, 4 de juny de 2007

Les Canaleres. El Baell. Ripollès. 03-06-2007



La Vall del Barricó, amb la carretera al fons, des del Coll del Grau

Aquest diumenge hem quedat amb el Pere,
  • Groinket
  • per anar al Ripollès, volíem anar a Cal Barricó a fer una via de varios llargs, la Cotaca (6b/Vè+ obligat), però el temps, ben emboirat i plovisquejant, ens va fer canviar de plans. Ens aturem al restaurant "La Corba" i mentre fem un bon esmorzar decidim on anirem, plovisqueja i el temps és ben insegur, tot pujant hem escoltat a la radio el Francesc Mauri comentant el temps: ennuvolat al Pirineu amb ruixats ara i aquí, mal temps que sembla ens ha sorprès ha tots, fins i tot als del temps...
    Les Canaleres, amb una aproximació més curta serà el lloc escollit. Cal pujar fins a Ribes de Freser i trencar a l'entrada cap a Campelles, en un revolt anem a l'esquerra cal al Restaurant "El Baell"; passades les darreres cases i surtint d'un revolt marcat, un trencall a ma esquerra, encimentat els primers metres és el camí a seguir, l'estreta pista mor en un prat encisador on aparquem.








    Prat encisador on deixarem el cotxe



    Del fons del prat, al sud, seguirem un corriol amb marques de color vermell, que s'enfilarà fins al coll del Grau i sense adonar-nos'en comencem a baixar; després d'unes giragonses al camí trobem una paret amb una pintada que marca: a Montgrony i indica cap avall Cal Barricó.
    Pintada que indica el camí
    El Pere a la cruilla, a l'esquerra es baixa cap a les Canaleres





    Un cable ben gruixut ens ajuda en el costerut pendent, útil sobretot quan el terra és ben gelat.



    La canal mor en un replà i de cop quedem embadalits davant el mur que s'ens ofereix: llis i dret, solcat d'onades verticals...impressionant! Però com ens enfilarem per aquí? Les Canaleres fa honor al seu nom: bellíssima placa esculpida per onades verticals que míren el cel...




    Detalls de la placa amb canals profonds i tallants que semblen esculpits a posta, poques irregularitats trenquen l'harmonia vertical.

    Miro i admiro la placa una i altra vegada, com ens enfilarem per aqui? em pregunto...però aviat sortirem de dubtes, ens equipem i ens posem per feina:
    Nº6 Chaos L1 Vè: l'obre el Pere i per ser tan sols un cinquè no esdevé fàcil...ens haurem d'acostumar a l'adherència!

    Fent la Papi-Mami, 6a ja d'adherència pura!

    Seguim amb la Nº8 Papi-Mami, un grau més i ja veritable adherència, aquí aprenem que els peus ben encastats a les canals no acostumen a relliscar, i sort, ja que les mans tan sols serveixen per aguantar l'equilibri i anar-se aixecant, però en cap cas t'aguanten si et rellisca el peu!
    A la KOP un 6a+ amb un pas molt fí, abans d'aconseguir les canaleres





    Anem pujant la dificultat, comencem a veure-li color a això de l'adherència, de moment hem encadenat i ara és el torn de la Nº7 6a+, KOP , que ja ens farà suar, té un pas per agafar les canals molt llis i ens trenquem les banyes per fer el pas, ens caldrà fer trampes per xapar l'assegurança...és un pas molt d'equilibri amb uns peus precaris i pitjors mans...la resta ja amb més confiança amb l'adherència és qüestió d'anar fent i col.locant molt bé els pesos.

    Funeral, un 6a+ amb l'entrada enrevessada i canaleres a dojo més amunt.



    Ara és el torn de la Nº10 Funeral 6a+, una línia magnífica, de canaleres verticals i simètriques que fa por!, però el pas "xungo" no és dalt, és al començament, el Pere si baralla sense èxit...més amunt cap problema, sembla ser que a això de l'adherència ja li hem trobat el que! al meu torn intento l'entrada una mica més per l'esquerra i trobo una presa salvadora que hem permet superar el pas, la resta és anar fent, espatarran-te que sembla que t'hagis de trencar i anar buscant el canto de la canal i superar-t'hi fent força com una bavaresa...dalt la reunió no em creia que l'hagués encadenat...
    Fem una parada per dinar, el temps ens respecta i encara haurem tingut sort, ja que amb un bon sol aquesta paret és una torradora!




    El Pere a T.E. un 6b que ens fa suar, escalada virtual, adherència pura!

    Ben dinat el Pere fa en top-rope "El Funeral" encadenant-la i tot baixant equipa la del costat, la Nº11 T.E. un 6b amb les xapes no tan aprop...hi coloca allargaments per poder xapar més comodament. Ara és el meu torn i prefereixo anar amb corda pel davant, deu n'hi dó! em vaig enfilant que no m'ho crec, no sé com m'aguanto...estic a punt d'anar avall més d'un cop, però mica en mica m'enfilo i engrapo un foradet, ole! això és un regal en aquest mar compacte, més amunt un altre forat...però el primer terç de via és d'il.lusió, d'il.lusió de creure't que pots pujar no saps ben bé com...l'encadeno també, però renoi, no m'arrepenteixo d'haber-m'hi posat de segon. El pere la fa ara i veig que li surt prou bé, l'animo a que si posi de primer i per poc no l'encadena, unes relliscades inesperades en seran la causa. El Pere està fos, ha repetit dues darreres vies... jo encara tinc ganes de fer alguna cosa més que em deixi un bon gust de boca...hi ha un sostret al final de la paret al que li veig color, és la Nº17 Dos Pams 6a



    Dos Pams 6a, adherència, sostre, canaleres i compromís


    Imagino que el sostre sent tan sols un 6a serà assequible, però el llis que hi ha abans d'engrapar-lo és d'aquilibrista...llavors el sostre no el regalen, m'hi haig de ben colocar i arribo a la regleta salvadora, no és res de l'altra mon, però permet aixecar-se a buscar un forat prou bo i que permet aixecar-se i superar el graó. Ja a la placa, aquesta és més fina que la barba d'un nen! alça i ara com surto jo d'aquí? veig un forat però és amunt i no hi arribo, en equilibri i ben obert de cames, adherencia pura i dura m'aixeco el necessari per agafar el forat, llavors amunt, xapo i respiro! buff...m'he jugat una bona galeta, el braç dret em fa figa i encara queda un pas llarg fins al darrer seguro...no sé com però entomo el forat i amunt, sortosament hi ha bones nances fins a la reunió.




    Seqüència de passos de la via Nº 17 Dos pams, gentilesa del Pere



    Baixo molt content d'aquesta via, ha estat un bon acabament i un dia molt ben aprofitat en un lloc fantàstic, hem estat sols en un entorn privilegiat.
    Les boscuries pregones que ens envolten fins i tot corprenien, un senglar, suposem, ha fet una fressa eixordidora baixant per la canal...amb tanta solitud no m'hauria extranyat trobar-m'hi un ós...
    Hi tornarem per aquests verals, us els recomano, però també que sigueu ben respectuosos amb l'entorn.



    Esponeroses boscúries de la vall del BarricóCroquis de les vies de Les Canaleres extret del Vertex nº204

    13 comentaris:

    PGB ha dit...

    Es veu un lloc precios, idil.lic, apartat, pero sobretot.... MOLT DUR!

    L'adherencia en calcaria em costa molt! :P

    Pietro ha dit...

    Hola Jaume, quina agonia d'escalada eee!!...però a pocs llocs arribes tant satisfet a dalt la cadena !!
    Molt explicatives les dues fotos de detall de la roca ;)

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, aquest matí quan he vist que havies anat aquí no ho he volgut ni mirar, però veig que estàs fort. Els 6a d'adherència, siguin en la roca que siguin, són molt durs !! Sempre a punt de caure!!

    Gemma ha dit...

    Hola Jaume!
    Les fotos de la roca ho diuen tot sobre el tipus d'escalada. Parlen per si soles, són espectaculars!

    jaumeppiqueras ha dit...

    PGB, el lloc s'ho val, i per l'adherència, tot és posar-s'hi, cal canviar la mentalitat i adaptar-se al relleu: "be water my friend.." fora conyes, em va agradar molt el lloc i la roca.
    Joan, no estic fort, però pel que sembla vaig "llegir" bé aquest típus d'escalada, més de saber-se col.locar que de força.
    Gemma hi has d'anar, t'agradarà.
    Pere, quan hi tornem? ens queda pendnet el Vè millor de la comarca no?

    ivanG ha dit...

    Hola Jaume!
    Te molt bona pinta el sector, i sense ningu!!
    Les víes ja son un altre historia, carai amb l'adherencia!
    Salutacions!!

    PGB ha dit...

    jaume, ets fisioterapeuta o metge? Que em recomanes per la hiperlaxitud de lligaments? La veritat és que és una putada que se me'n vagin els dits quan agafo cantos en extensio o que em faci tant mal arquejant... ;(

    Gracies! :P

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume, la forma de la paret és brutal!! No he escalat mai al Ripollés...soposo que es bona zona, llocs bonics i poca gent.
    Apa salut!

    futura biotecnologa ha dit...

    Hola papi!!
    He al·lucinat amb les fotos, quina escalada més wapa!
    Ens veiem demà!
    Visca la immunologia!!!

    lux ha dit...

    eii Jaume!
    ja n'havia sentit a parlar de'l Baell.
    kina roca...!!!
    malgrat el que dieu no se'm treuen les ganes d'anar-hi..
    tot el contrari... ;-))
    Kines fotos més xules de la roca

    Avant!!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ei Lux, que sí! que no volíem fer-li passar les ganes a ningú, el que passa és que sorprèn aquesta pedra, però és molt gratificant la seva escalada, anim'at i a les canaleres falta gent!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Núria, espero que t'hagi anat bé la immuno, ens veïem.

    David ha dit...

    Bones jaume!!
    Som la colla de aqui el ripolles, si volies fer la cotaca, és però molt molt millor l'aigua i tabaco, via nova un pèl a l'esquerre de la cotaca.
    l1 25m V+ variat(fisura, canalera i sostre)
    l2 25m 6a (1p)brutal super guapo
    l3 bosquet...
    l4 20m V brutalissssim (repisa final)
    Al Barrico hi ha 4 línies noves apunt de acabar
    Qualsevol cosa som

    david.ripoll@gmail.com