dissabte, 26 de maig de 2007

Via Glòria a la Miranda de Can Jorba. Montserrat Sud. 26-05-2007.



Aquest dissabte amenaça pluja, però tinc moltes ganes d'escalar, hem quedat amb el Toni per a fer una matinal tranquila per la Miranda de Can Jorba, no sabem si fer la Josep Mª Andreví o la via Glòria, veure ressenyes a
  • Ona Climb

  • Al Bruc està plovisquejant, sembla que avui no triumfarem...anem a esmorzar i ja veurem. El cel és ben gris, però no plou amb el que a Can Jorba falta gent. Extranyament no estem sols, ens equipem i enfilem cap a la canal del Joc de l'Oca;
    passades les zones d'esportiva, només entrar al torrent, cal anar a l'esquerra cap a la paret, un mur redreçat és l'inici de la Josep Maria Andreví, uns espits ho palesen. Continuem a l'esquerra passant per sota una roca ajaguda que fa com una cova, només sortir-ne som al peu de la nostra via: un petit circ isolat i tranquil, la paret de la dreta desploma i a uns quatre metres un parabolt, al davant un gran bloc adosat que permet enfilar-s'hi per anar a buscar l'assegurança.

    El Toni negociant el primer llarg

    El començament sembla complicat, sortosament no és així, m'enfilo al bloc que té bones preses de mans a la fissura i millors peus, amb el que xapo, ara cal passar a la paret, una fissura cantelluda vertical sembla que serà la salvació, el pas és atlètic però franc i amb decisió et permet enfilar-te fins a una posició còmoda de peus; ara ja a la placa és anar buscant les millors preses i en tendència a l'esquerra. A mitja tirada un tram més fí, sota un petit desplom, fa que t'ho miris, una molt bona presa de mans a la dreta despista, cal deixar-la i buscar-se la vida a l'esquerra. L'arribada a la reunió és una mica descomposta.

    El segón llarg ressegueix una fissura pitonada primer a l'esquerra per acabar lleugerament a la dreta

    És el torn del Toni, un molt bon pitó vermell indica la direcció, una fissura vertical que se segueix primer, per deixar-la hi anar abuscar unes plaques de roca, diguem-ne no massa bona, i posteriorment tornar-hi més amunt; a la fisura hi trobarem algun pitó dubtós, diguem-ne d'època...abans de la reunió, en un tram força vertical, la fissura és neta i permet posar-hi tascons o Friends, que és el que fa el Toni.
    La tercera tirada s'en va cap a la dreta travessant unes plaques fins a una fisura aprop de la Josep Mª Andreví.
    Arribant a la reunió, una franja terrosa i trencada sortosament ben assegurada amb un parabolt a sota.

    El meu torn, la reunió és al final de la fissura, al costat d'una bona sabina, haig de sortir a la dreta i posar-me a la placa, amunt a xapar un parabolt i seguir en diagonal dreta, travessant plaques fins a una fisura molt marcada que cal seguir recte amunt sense passar-se a la placa, les assegurances et guien be. Un llarg per disfrutar tot i haber de vigilar amb la roca.


    El darrer llarg segueix l'estreta franja diagonal cap a l'esquerra buscant el terreny més fàcil, recte amunt també es podria continuar però la roca no es veu massa bona...




    El Toni protegint el flanqueig amb una baga sabinera
    La pedra en aquesta tirada és delicada, es flanqueja a buscar una llastra "expanding" que mirem d'acariciar més que agafar-nos-hi; un cop superada es posa vertical i apareixen les darreres dificultats, un Vè+ que farà suar el Toni;
    utilitzant totes les seves armes fa el pas arribant a la reunió!
    El Jaume després de fer el flanqueig i encarant el vertical mur de sortida

    Hem disfrutat molt en aquesta via, ben assegurada, amb algun "alejillo" a les zones fàcils però protegible amb tascons o friends. Estètica, relativament tranquila per la zona on és.

    Reunió amb anelles, preparada per a rapelar. Moltes gràcies als equipadors : J.C.Peña i J Escofet i Notivoli
    El descens es fa rapelant per la mateixa via en tres ràpels, nosaltres, ho férem en quatre ja que no vèia clar que m'arribéssin les cordes a la segona reunió, sembla ser que hi arriben, ja que la tercera reunió tan sols disposa d'una anella mentre que les altres en tenen dues, però no som els primers a errar-la ja que una potent baga unia els dos parabolts de la tercera reunió...Ja ho sabeu, però assegureu-vos-en be que jo la veritat no us ho puc assegurar.(anàvem amb 50)





    Fent "l'indio" al darrer ràpel
    Itinerari aproximat de la via, els dos primers llargs queden amagats per la perspectiva i la vegetació

    5 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Veig que també us va sorprendre el flanqueig tonto de la primera tirada... Una via una mica tot terreny, no ? Jo vaig trobar que l'hi faltaven repeticions.

    Gemma ha dit...

    Hola Jaume! Us vau ben arriscar amb el temps, eh? Que si us arriba a enganxar les tempestes de la tarda...
    La via es veu molt xula. Felicitats!

    lux ha dit...

    Jaume!!
    doncs és una zona que tinc ben mirada..
    hi ha feina a fer-hi
    i només he fet la clàssica de les classiques: la sol solet.. clar que ja posada l'he repetit ;-)))

    avant!!!

    Xavi ha dit...

    Hola Jaume. Aquesta no l'he feta. veig que és una via una mica "terreny d'aventura". La pionera del sector, la "Escabroni-Escapullini", sempre m'ha agradat molt, té una roca excel·lent. És un bon sector. Adéu.

    jaumeppiqueras ha dit...

    Gatsaule, tens raó, amb més repeticions la via quedarà més neta, la vaig trobar una via diferent de les típicament Montserratines, potser per les fissures, en algun tram semblava que em trobés escalant calcari més que conglomerat...
    Doncs sí Gemma ens la vam jugar, però teníem clar que la via era curta i que si plovia doncs cap avall! per sort el dia va acompanyar i acabàrem en màniga curta tot i passar fred a l'inici.
    Lux, quan tornis a Can Jorba, no ho dubtis i prova aquesta via, ben assegurada i amb dificultat assequible, agafa un joc de tascons i protegiràs els trams "fàcils".
    Xavi, si no l'has feta, el dia que ti posis aprofita per fer la del costat, la Josep Mª Andreví així arrodoneixes el dia. Com està la Núria? ho porta bé?
    Salutacions.