practicant el nus dinàmicLa segona sortida després d'haber tastat el calcari de La Facu és a Montserrat, a la Vinya Nova. Avui toca consolidar conceptes i assimilar el nus de Machard, el de cinta plana i assegurar i rapelar amb dinàmic.
Montserrat els sorprèn, no hi ha mans! dèien d'entrada...aquesta pedra és molt bona per agafar conciència de l'equilibri i del necessari que són els peus per escalar.
autoassegurant el rapel amb el MachardUn cop fetes les vies de segon s'hi posen de primer, el moment del xapatge els costa, cal practicar aquesta maniobra a casa! Tot i ser "tumbades" l'escalada es troba més difícil que al calcari on les preses són més evidents, això sí les vies són mes verticals.
assegurant amb el nus dinàmic
Ja van de primers, els espero dalt i llavors s'han d'ancorar a la reunió i fer els passos per despenjar-se per una anella, feta la maniobra llavors el que fan és baixar rapelant autoassegurats amb el Machard.Anant de primer a la via nº10 d'Ona Climb
Hem fet dos grups, uns ens hem quedat a l'ombra a les vies nº9,10 i 11 i els altres han anat a la 18 i 19, les de la llastra "protegida" malauradament més exposats al sol! sort que a la tarda hi fa ombra! Fent la nº 18
La colla ben cansats després d'un intensiu d'escalada i maniobres
Avui acabem a quarts de vuit del vespre, i és que la gent s'ho ha passat molt bé escalant; a l'arribar hem pogut veure unes cabres que estàven a les reunions de dalt i que ens han tirat algunes pedres...això ha consolidat la necessitat del casc...hem gaudit de la panoràmica de l'aresta Ribas i de la Roca gris farcides de cordades.
.jpg)
10 comentaris:
Moltes felicitats per la tasca.
Aquí, a Mataró, també hem fem un cada any.
Jo també sóc monitor-iniciador de l'ECAM... el dia que necessitis u cop de ma ... m´ho fas saber.. ja hi pots contar-hi!
Quin dia estaveu a Vinya Nova...? No seria aquest diumenge....? Per què una de les cordades de la Roca Gris erem nosaltres... je je
Salut!
Doncs sí, era el diumenge, quin dia tan ferm va fer, s'hi havia d'estar molt bé a la Roca Gris, al menys a la meva reunió, allà baix hi fèia un ventet fresquet que fèia més suportable la soleiada, quina via fèieu?
Apa!
Ja sé ki sou!
Nosaltres estàvem aparcant el cotxe quan va arribar tot un grup...segur k ereu vosaltres... je je je
Erem dos nois i una noia... i van començar a caminar amb vosaltres.. poser?
Quina casualitat!
Ens haurem de fer samarretes per identificar-nos!
Je Je Je
Hola Jaume!
No sé el teu correu electrònic per enviar-te la foto del curset d'avui...
Que el moment del xapatge costa dius? Cony, preocupar-te dels peus, aguantar l'equilibri amb una mà i a sobre fer pujar la corda amb l'altre per assegurar. Es clar que costa i sobretot si ets un cagadubtes com jo! De totes maneres s'ha de reconèixer que cada moviment cap amunt et puja l'autoestima.
Un curset collonut!!
Ei Blai! merci pel comentari, a veure qui més s'anima, vosaltres també heu estat un grup collonut!
de cansats res, només ens estàvem alimentant per poder continuar escalant..., a més, sinó vigiles et foten l'entrepà
(Òscar Borràs)
Bones! Per mi es un blog nou i amb entrades molt interessants!
Felicitats per la feina! tant de monitor com d'escalador!
Je je je!!! Ja tinc un altre blog per anar seguint!!!
fins aviat!
Ei Òscar! no pateixis que aviat sortirà la teva foto, estàs molt fotogènic...merci pel comentari i a escalar que el mon s'acaba com diu el Manel.
Hola Kutrescalador! que de kutre no en tens res, el teu blog és molt interessant i treballat, veig que t'agrada l'escalada rebuscada i solitària, el post de l'agulla m'ha agradat molt, si no et sap greu et linko.
Cap problema en que linkis el blog!Si el faig es per que la gent en pugui trure profit!
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada