diumenge, 11 de març de 2007

Moles del Pessó. Collegats. Via Performance. 10-03-2007.

La Paret de Pessó i la Tànger.

Aquest dissabte fa un dia esplèndit, però també una ventada prou desagradable, amb el Toni havíem quedat per anar a Collegats a fer la via Tànger i la tramuntana ens va fer canviar els plans. Jo no coneixo la zona, el Toni hi ha escalat força per aquí, i quan pujàvem veïent el vent, ja tenia l'alternativa: anirem a les Moles de Pessó, a la via Performance. Per arribar-nos-hi cal seguir el sender que passa sota la Paret de Pessó i que es dirigueix cap a la cova de la Serpent; ens mirem la Tànger, un altre dia serà, avui el vent que passa acanalat pel Congost faria molt desagradable l'escalada. El camí va pujant fins a un coll amb una gran torre d'alta tensió, a la dreta es veu la ferrata per on es baixa de les vies.

Croquis de la Performance tret d'
  • Ona Climb


  • El camí ressegueix tota la base de la paret, es fa llarg ja que ara puja, ara baixa, però finalment tomba a la dreta a les envistes del torrent de Sant Pere, havent deixat enrrera les parets, llavors girem tot a la dreta i ens endinsem per la Vall de Sant Pere fins a les Moles de Pessó, la via és fàcilment localitzable ja que comença al costat d'una agulla adosada característica.

    A peu de carretera l'indicador a la Cova de la Serpent i l'entrada a la Cova.









    El peu de via si un no coneix massa la zona és difícil de trobar, cal enfilar-se per una canal a l'esquerra de l'agulla i entre les branques d'una figuera i algún pas en diedre assolir un replà on comença la via, és la reunió O, tot i que hi ha qui s'encorda ja a baix.

    Itinerari aproximat de la Performance
    Mentre ens posem els talabards el vent fa caure branques i pedretes, estem en un collet i no em fa massa gràcia, desconec la paret i aquest vent no m'anima gaire, sort que el Toni ho veu clar i decidim anar amunt. La via oberta per Cèsar P Hurtado i Armand Ballart, va ésser reequipada amb molt bon criteri per C P Hurtado l'any 1995 amb Parabolts, fent-la més segura sense treure-li la gràcia, no està cosida. Comença el Toni, el primer llarg és característic : primer placa per derivar a l'esquerra en ramonage entre la paret i l'agulla, molt estètic! se surt a unes panxes fins a la reunió que té una entrada terrosa delicada.
    El Toni disfrutant al 2on llarg
    Per començar la segona tirada cal superar una balmeta sense peus, una bona sabina ens hi ajuda, llavors cal anar buscant els millors passos a dreta o esquerra hi anar guanyant les balmes que es presenten amb una escalada atlètica amb molt bones preses sempre. Les assegurances estan disposades per minimitzar el frec de la corda, no indíquen pas la línia de pujada, que sovint sol ser força separada de l'assegurança. Atenció amb les cordes ja que les tirades gairebé arriben a 50 metres.
    Acabant la darrera tirada, la més mantinguda i difícil, al fons el barranc de Sant Pere

    El tercer llarg começa superant una placa per anar ràpidament a la dreta a superar un mur vertical del que se surt per placa "Montserratina" cap a l'esquerra, llarg preciós, també de 50 metres.
    Una curta grimpada de tercer sense cap assegurança ens porta a la darrera reunió, cal protegir-ne l'entrada ja que és finota i bruta, sovint molla, una ferma sabina farà el fet.
    Aquesta tirada és vertical i la més difícil, però és ben assegurada, i el Toni, que ja l'ha fet m'anima a posar-m'hi, avui no m'he trobat segur escalant, estava "tonto" i he patit en passos en els que no ho hauria d'haver fet...sóc un cagat! m'hi poso ben decidit, és maquíssim, vertical amb les preses justes, un pas allarga i cal bloquejar bé, el d'abans d'entrar a la fissura, aquí m'"entrebanco", em tornen els dubtes i haig de mirar-m'ho molt per acabar la tirada...ja he passat el més difícil, però el cap és la hostia i a vegades no el controles...acabo la tirada i vaig cap a una sabina, el Toni m'havia comentat que la reunió del cim era en un arbre, no és que sigui res de l'altre món, pewrò sembla que aguantarà; quan ja està pujant el Toni, veig a la dreta de la paret dos parabolts que em fan pam i pipa!
    El Toni fa la tirada molt ràpid, està exultant, ha encadenat el llarg i de content que està fins i tot m'el decota de 6a+ a 6a!
    Satisfets i contents, amb la ventada avui jo no pensava que escalaríem, fem una ganyipada i endrecem el material, la baixada és per la ferrata, anem cap a la dreta, cap al nord, per un caminet que s'insinua i aviat trobem algunes fites

    buscant el camí de baixada
    anem força de pressa, de tan en tan una fita ens confirma que anem bé. Sobre una pedra una gran fita, no li donem importància i en passem de llarg; fa estona que no trobem cap fita, el Toni no ho veu clar, anem resseguint el cingle, ens enfilem, baixem, i cada cop som més lluny fins que gairebé deixem enrrera el congost...estem perduts! toca anar enrrera, però no ho fem pel mateix lloc sense adonar-nos-en ens decantem cap a l'interior de la planura, al fons veïem un camí, ens en separa un penyasegat, anem a dreta i esquerra mirant per on baixar i finalment per una canal aconseguim sense massa dificultats acostar-nos al camí i trobem la gran fita que ja havíem trobat fa unes dues hores!
    El barranc de l'infern a l'altra banda, marca l'indret on hem de buscar el descens

    Fixant-nos-hi, de la fita gran anem cap a la dreta i aviat tornem a trobar fites, per fí! ja hem localitzat el camí cap a la ferrata, hi hem estat tan com per a fer la via!
    Ens tornem a posar els arnesos i encarem la ferrata, jo en previsió m'havia agafat uns guants que m'aniran d'allò més bé, els cables són molt prims i és millor intentar anar desgrimpant, per sort més avall hi ha cordes amb nusos.

    El Toni a la "ferrata"
    La baixada és entretinguda, l'assegurança pels cables és psicològica, ja que són tirades de cable llargues sense punts intermitjos, en cas de caiguda...no és una ferrata d'iniciació precisament, tampoc és difícil, però és poc segura per anomenar-la ferrata, jo en diria itinerari d'aventura...ja al camí comentem que fèia temps que no ens perdíem d'aquesta manera, però ha valgut la pena en certa manera ja que segur que no se'ns oblida mai mes el camí de baixada.

    Una magnífica Saxífraga o Corona de rei, típica planta dels cingles calcaris
    En resum, la Performance és una via molt recomanable com a primer contacte amb els cingles de Collegats, ben assegurada, i amb una dificultat acceptable, us la recomano.

    12 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Una via molt maca, jo hi vaig anar l'any passat i també em vaig encallar una mica a la tirada de 6a.

    Em va semblar una zona molt interessant i agradable, i la baixada molt divertida !!

    Pietro ha dit...

    Felicitats per la via i per l'excursió !. Aquesta no la coneixia pas.

    Gemma ha dit...

    Felicitats Jaume! La via es veu molt maca!
    Tinc pendent fer alguna via llarga a Collegats, fins ara només hi he fet esportiva... Cursiosa roca, oi?

    jclaramunt ha dit...

    Potent la tirada de 6a+ a l'últim llarg, no? Fa molt bona pinta!
    Felicitats

    jaumeppiqueras ha dit...

    Per mí va ésser el primer contacte amb aquesta paret i de veritat que la via s'ho val, ara queda pendent anar a la Tànger abans que la calor no apreti massa.

    Antoni Aymami ha dit...

    Que sàpigues que varem delinquir.
    http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=1260
    Això no em deixa dormir per les nits.

    jaumeppiqueras ha dit...

    Sí noi! he vist la restricció de Desembre a Juliol a la paret de les Moles de Pessó...ha estat una infracció totalment involuntària.
    NO es repetirà.

    Xavi ha dit...

    Hola Jaume. Felicitats per l'escalada, a mi em va agradar molt. La Tànger també és molt xula (igual que la Cosmos i la Kollegats). La baixada tot i que l'he fet una pila de vegades algun cop també m'ha costat trobar-la. L'any passat vaig posar uns quants parabolts i vaig canviar les cordes de la part de baix del descens però el tros de dalt (els cables) estan bastant malament. Si consegueixo una bobina de cable aniré algun dia a arreglar-ho una mica. Adéu (Xavi grané)

    lux ha dit...

    Hola jaume!!
    Gràcies per la descripció, és una via que tenia ullada..;-)))
    però a la ressenya que tenia surtia com a 6a la última tirada, no 6a+ ... glups...
    jo per aquestes coses soc molt fina :-)))
    entrenare una mica abans d'anar-hi ;-)

    Felicitats per la via!!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ei Xavi! així que tú ets l'autor de les cordes i els parabolts? moltíssimes gràcies per la feina, ja que la corda amb nusos va de conya, aquells filferros són difícils d'agafar...
    Lux, tranquila, la darrera tirada està molt ben assegurada i obligat no deu arribar a 6a.

    Anònim ha dit...

    Es una via molt maca, amb una curiosa
    primera tirada.
    L'ultima vegada que hi varem estar amb el Toni, una mica més i en sortim socarrimats. A reveure Jaume.
    Josep Sanz.

    Donn Demetrinco ha dit...

    Guapa foto de la saxífraga, es una especie protegida em sembla!!