dilluns, 5 de març de 2007

Malanyeu, un bell racó de la serra de Catllaràs.



Ja fa anys que sento a parlar de Malanyeu com a un molt bon lloc per a fer esportiva en calcari, i no havia trobat el moment per anar a conèixer aquesta zona, finalment aquest dissabte serà la ocasió; però no hi farem esportiva, anem a fer via clàssica a la Paret del Devessó, magnífica i llarga paret a continuació de les Taules de la Llei, santuari de l'esportiva per excel.lencia. Amb el Toni, el Josep i el Joan enfilem l'estreta carretera que s'enfila i renoi! com s'enfila fins al poblet de Malanyeu. La intenció és fer la via Francesc Suñol que vàrem conèixer gràcies als comentaris d'en
  • Gatsaule

  • La paret del Devessó és tan gran, i sense la guia del Berguedà, que ens havíem deixat al cotxe!?, es fèia difícil saber a quina via posar-te, però ves per on! hi ha un caminaire discret que va cap a les parets, li preguntem per les vies i resulta ser en Francesc Suñol en persona!!! ens indica on comença la seva via i ens en recomana una altra just a la seva dreta.
    El Josep al primer llarg de la Francesc Sunyol
    El Toni i el Josep comencen per la via de la dreta, la epirimountains com ens va dir que es dèia l'autor, sembla ser que el nom és el d'una botiga d'esports de Badalona que li va pagar les xapes, per cert ben lluentes i que destaquen molt. El Joan i jo ens posem a la F. Suñol; el primer llarg el trobo rar, encara fa una mica de fred i el tacte de la roca s'em fa extrany després de tans dies de conglomerat Montserratí.
    1ª reunió

    sòlida reunió, amb un altre espit aprop









    El Joan començant el segon llarg
    La segona tirada começa amb un flanqueig a l'esquerra, que és relliscós, una vegada a la vertical de les xapes, millora molt la roca, el Joan hi disfruta!
    El tercer llarg també comença amb un flanqueig a l'esquerra, amb molt bones preses de mans i no tans bons peus, per anar a situar-se sota un diedre vertical, el pas més fi de tota la via, 6a; una bona presa de ma esquerra permet fder un bloqueig per anar a "caçar" una regleta d'esquerra prou bona i que permet seguir, ara ja amb menys dificultats, fins la reunió. Hi trobem un pot amb el llibre registre, on apuntem la nostra ascensió; un cordino, del que penja el pot, fa que sempre estigui tancat, ingeniós l'amic Suñol!
    Totes les reunions són equipades amb anella, el que facilita la baixada en rapel, llàstima de tanta vegetació que fa que sovint quedi la corda embolicada, atenció! molta cura amb les maniobres de recollida de la corda, ja que de les terrasses herboses baixen rocs prou grossos...
    Quan encara estem preparant el darrer ràpel, el Toni i el Josep ja són a mitja tirada, ells han fet dos llargs tan sols de la seva via, el tercer llarg es veia molt enboscat i han preferit baixar, no sabíem ja que no teníem la ressenya, que era el més "maco".

    La epirimountains és el nostre objectiu, el Toni m'adverteix que al segon llarg, sensiblement més difícil que el primer, calen friends grans, hi ha una fissura molt franca, ell s'ho ha treballat a pel! olé pel coco del Toni.
    El Joan s'hi posa i comenta que li sembla més difícil que el que havíem fet fins ara, sobretot al darrer terç en que es guanya un petit relleix en flanqueig a la dreta. Ara em toca a mí i tot va bé fins que s'acaben els spits, el proper no massa lluny, però justament on la dificultat apreta, cal trobar unes bones preses, però allunyades unes de les altres, amb peus precaris...sortosament la fissura és molt bona i el frien del tres hi queda molt bé, també hi ha unes arrels on hi coloco un Kevlar, més que res sicològic...una vegada fets els passos no n'hi ha per tan, però
    que bé que ha anat tenir el Friend! "Toni avui estàs que te sales"! No ho sabíem, però el darrer llarg és el que té més grau, però no teníem ressenya i la sortida es veia lletja enmig de blocs trencats en diagonal a l'esquerra i semblava emboscada i poc atractiva, llàstima no haver-nos-hi posat.



    De tornada gaudint de la roureda, tot just deixar la riera de Malanyeu a sota









    Retornem al nucli, bellament presidit per l'esglesiola romànica.












    A Can Anglada, únic Bar-Restaurant de Malanyeu, fem una beguda tot tafanejant les ressenyes













    Ressenyes originals de la Francesc Suñol i la epirimountains



















    Itinerari aproximat de les vies


    La raconada de Malanyeu, amb la Serra d'Ensija i el Pedraforca, amb tan sols un fil de neu, al fons

    12 comentaris:

    Xavi ha dit...

    Un dels racons més idíl·lics de Catalunya per escalar i amb una característica pedra. A veure quan hi torneu!

    PGB ha dit...

    Curiosa pedra, eh? :)
    A mi m'ho va descobrir en Gatsaule i em va agradar molt. El proper cop em posare a fer alguna de les vies llargues de la zona ;)

    La vostra via estava tota equipada o veu posar algun tasco/friend?

    Amunt!

    Pietro ha dit...

    Carai quina casualitat això del Francesc Suñol. Pensa que inclús portant la guia és difícil orientar-se a Malanyeu, ja que actualment hi ha alguna via més de les que representa la guia. A més un cop ets a peu de paret et perds perquè a la guia no apareixen masses referències.
    Algun dia he d'anar a Malanyeu a fer via llarga!
    Gràcies per penjar les ressenyes perquè aquestes dues, són preciasment de les que no surten a la guia!

    Gatsaule ha dit...

    Moltes gràcies per la ressenya de l'Epirimountains, tinc ganes d'anar-hi però no tenia la ressenya, el dia que la vaig veure al bar no la vaig pillar.

    Us va agradar la zona ? Jo la segueixo trobant idílica !!

    jclaramunt ha dit...

    ei Jaume!
    Ja tinc ganes d'anar-hi a Malanyeu! D'aquesta primavera no passa, estic a Sant Julià de Cerdanyola que està al costat i encara no hi he estat. No tinc excusa!
    A Can Anglada si que hi he estat, està bé eh! Senzill i molt molt barat!
    Salut!

    Gemma ha dit...

    Malanyeu és preciós! Nosaltres vam estar a punt d'anar-hi aquest diumenge! M'encanta, com diu el Pietro, és de les zones d'escalada més boniques de Catalunya.
    Podeu estar conents amb les vies que vau fer!

    Anònim ha dit...

    Ostres Jaume, quin reportatge mes currat, m'ha agradat molt !!
    Salutacions i fins aviat !!

    Joan

    Gemma ha dit...

    Per cert, en Joan no serà en Joan Codina de Sabadell, oi? A les fotos m'ha semblat que el reconeixia... Vam estudiar junts a l'institut!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Xavi, segur que no tardaré a tornar-hi em vaig quedar amb ganes de tastar les taules de la llei...
    Pere, la Francesc Suñol es pot fer en plan esportiva, no cal dur res, fins i tot amb un 60 d'esportiva si portes cintes llargues per evitar el fregament n'hi ha prou, te la recomano, ben equipada i bona roca.
    Gatsaule, Malanyeu és com un petit pesebre, tan de bó no es massifiqui i s'esaptlli la tranquilitat que traspua, per això mateix em sap greu parlar-ne massa bé, ja que si hi puja gent poc respectuosa espatllaran l'harmonia que si respira.
    Claramunt! no tens perdó de deu, com no has escalar encara a Malanyeu? com li dèia al Pere, la F Suñol és ideal com a primer contate amb la zona. Ei però Can Anglada sí que el coneixes eh! el proper dia que pugem ens hi quedarem a dinar.
    Gemma, efectivament el Joan Codina és el de Sabadell, tot parlant del bulder, vas sortir a la conversa i el Joan ja ho va dir que li semblava que havíeu estudiat junts.

    Anònim ha dit...

    Ostres, ostres.....jo que anava d'incognit....ja ho vaig pensar que això de les fotos i el blog faria que sortis del meu anonimat...si, si sóc el Joan Codina i confirmat que varem anar junts a algun curs del Vidal (no recordo quin). A veure si coincidim algún dia.

    Salutacions, Joan

    Gemma ha dit...

    Je,je,je... Joan, al final tot es descobreix :-) Aviam si coincidim!

    Anònim ha dit...

    nomes una paraula exquisit y preçios