dimecres, 18 d’abril de 2007

Roca de Sant Miquel. El Faraó de Baix. Montserrat Sud.


L'agulla de Sant Miquel, el Manel al 6a de la boleta.

Després de força dies sense anar a escalar per diversos motius, feina, no coordinar bé amb els companys i finalment perquè me n'he anat amb la familia a disfrutar de la neu dels Alps, allà va fer un bon sol sempre excepte el dimecres en que va nevar tot el dia i malgrat això no deixàrem d'esquiar...per fí aquest diumenge torno a escalar, i és que ja m'enfilava per les parets! haig de dir que m'ha anat bé aquest parentèsi, havia entrat en un periode de sobrecàrrega escalatòria i ara he carregat piles i m'han tornat les ganes de menjar-me les parets.

La Placa Dakota amb les reunions molles
Estem preparant un Curs d'iniciació a l'escalada al meu club
  • U.E.S.
  • i ens reunim els monitors per a explorar zones i treballar plegats i així unificar una mica més els criteris. Anem al Faraó de Baix, la
  • Placa Dakota
  • és el nostre objectiu.
    Està força mullada però les vies es poden fer, potser alguna arribada a la reunió un pel massa molla, però bé, ens ha agradat i potser hi portarem la gent, tot i que el grau no el regalen per a la gent que comença.
    La segona via que es troba, un quart per disfrutar
    Seguint el torrent que puja cap al Faraó hi ha una "agulla" a l'esquerra, és la
  • Roca de Sant Miquel
  • , anem a conèixer-la. Per a iniciar els cursetistes és un bon lloc, un primer llarg amb molt de canto i ajagut, ben assegurat amb parabolts, per arribar a sota la boleta final on s'hi han obert darrerament vàries víes, veure actualitzacions de la guia Montserrat Sud a Ona Climb.

    L'Ivan i l'Eduard amb el Faraó de fonsNosaltres fem la via nº 1 i la nº3 del pedestal i de la bola final la 1 i la 2, que són les de més a la dreta; al Manel fent el 6a se li arranca una molt bona presa lateral, que ens cau a sobre, sortosament sense conseqüències, ja que les pedres éren d'un bon tamany...a la bola cimera s'hi han obert quatre víes, la més fàcil la de mes a la dreta, a continuació un 6a amb les preses tan noves que tallen com ganivets, llàstima que sígui tan curt aquest tram, l'equipament excel.lent amb parabolts i a sobre ben aprop, en A-0 es podria fer la via...no es dèuen fer gaire aquestes vies es trenquen força cantos encara, però aquí no ens queixarem que les preses relisquen no!. Ens deixem de fer les vies de més a l'esquerra, 4,5 i 6 que es veuen molt atractives, amb un tram de 6c la 5 que s'haurà de probar.

    L'Aresta Escofí al Faraó de baix, dreta.
    Com que l'objectiu avui és el curset, baixem a l'altra banda del torrent, al sector
  • faraó dreta
  • , allà fem dues víes, la de l'esperó, la de més a l'esquerra i una del sector de més a baix on hi ha un munt de vies una a tocar de l'altra...entrada fina de forats amb passos llargs i atlètics, de seguida es perd la verticalitat per anar al mur final on es redreça, hi ha una reunió intermitja que no faig, arribant-me fins a la reunió de dalt, pujo per la via de més a la dreta, molt maca, tot i que cal no tibar massa de la llastra per si algun dia decideix cedir...
    Segona reunió de l'elegant esperó Escofí

    A dalt dos maillons finets, quan hi torni i posaré dues bones anelles, ja que ens les vàrem veure negres per recuperar la corda amb el roçament i els estrets maillons,
    tibàvem el manel i jo i avui encara em fan mal les mans de la força que vàrem haber de fer, semblava que arrancaríem la reunió.

    Algunes víes de la Roca de Sant Miquel. Ona Climb.

    7 comentaris:

    PGB ha dit...

    Deu n'hi do el retorn a la roca! Molt be Jaume, es nota que vens amb les piles carregades hehehe! ;)

    Pietro ha dit...

    Caram Jaume, veu fer una bona prospecció de la zona eee!. Val la pena arrivar-se un dia fins a l'agulla aquesta de Sant Miquel?

    Gatsaule ha dit...

    Ei, aquest esperó es veu molt interessant !

    jaumeppiqueras ha dit...

    Pere el Roc de Sant Miquel és molt aprop de la Placa Dakota, seguint el torrent amunt a uns 100 metres, pot ser un bon complement de la zona del faraó de baix, com a objectiu únic és poca cosa, te l'acabaries aviat, però la Nesa i disfrutaria.
    Gatsaule, l'esperó és molt estètic i tota la zona del faraó dreta disfrutona amb dificultat assequible, és un bon lloc per a disfrutar a Montserrat.

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume! Ja em tenies preocupat tants dies....no faràs cap crònica dels Alps?
    Així que teniu curset a l'UES, quina mena de curs? Iniciació, esportiva, clàssica?

    Quimi ha dit...

    Bones!
    interessant el teu blog,si no et fa res jo tambe et ficare als meus enllaços.

    jaumeppiqueras ha dit...

    J Claramunt, m'he desenganxat una mica de l'escalada i el blog aquesta setmana santa i m'ha anat bé, ara estic amb més ganes i amb les piles carregades, tornem a la càrrega, de tan en tan encara que ens costi deixar-ho val la pena canviar una mica l'activitat. Als Alps he fet esquí alpí amb la familia, molt gratificant però res de l'altre mon, esquiar de les nou del matí fins a tancar pistes...
    Quimi, encantat que em linkis, estàs fet un bou i a sobre en solitari...jo mai ho he provat.