Aquest cap de setmana finalment ha plogut, dissabte tot el dia i diumenge no pintava gaire bé, amb el que he decidit anar a córrer per Sant Llorenç del Munt, el dia s'aixecava esplendit, amb alguna nuvolada que fèia bonic, però a mida que m'acostava a Matadepera la Mola s'anava tapant...tenia poc temps, ja que havia de ser a les dotze a casa per veure la rua de Carnaval, on l'Elisenda hi participava. L'itinerari un clàssic pels que som de la zona, camí dels Monjos, Mola, Cova del Drac, carena del Pagès, Coll d'Eres, Montcau i tornar pel mateix camí; la gràcia d'aquest itinerari és que la Carena del Pagès presenta una camins agradables i pels que es pot córrer en molts trams.
Punta de les onze hores
Els Plecs de Llibre després de pujar la primera canal
A dos quarts de nou deixo el cotxe als dipòsits, sota la punta de les onze hores, i enfilo el camí dels monjos. Passo sota moltes víes d'escalada, la Camp, l'Estruch, la Clerc més a l'esquerra...entrant a la canal hi ha unes vies desplomades de grau elevat, on hi havia vist entrenar el Cèsar Sempere.La boira ho ha tapat tot, una llàstima ja que volia veure si havia nevat gaire al Pirineu,i entre la boira i que anava amb el pet al cul no he fet cap foto, però com que la vista bé s'ho val, he tirat d'arxiu!
A mitja pujada, on s'agafa el trencall cap al camí de la Soleïa i les seves famoses víes, hi hà un petit "divertimento" que sempre passo per amenitzar la tantes vegades feta pujada a la Mola, els Vallesans, la Mola ens l'estimem molt!
És el pas de la Sardineta, una canal-escletxa que permet grimpar-la i que requereix una espatarrada com cal.
Seqüència del pas de "La Sardineta" i l'espatarrada
Fet aquest pas es careneja per anar a retrobar el Camí dels Monjos, just abans del camí que puja al Roc Colom.
La Mola ja és aprop, un tram de camí idíl.lic amb vistes a la Castellassa de Can Torres i el Pirineu al fons, això quan no hi boira és clar.
La Mola des del camí dels monjos
El Montcau vist des de la Mola
A la masoveria adosada al Monestir hi funciona un restaurant peculiar, ja que ho han de pujar tot amb mules, s'hi menja d'allò més bé, però avui no toca, que hem decidit que avui corríem...són les nou i sense aturar-me començo a baixar cap al Montcau.
La Cova del Drac, curiós monòlit on la llegenda diu hi vivia un Drac
El camí ara s'enfila, ara planeja, fins arribar prop dels Òbits on pugem una canal que ja ens deixarà en camí més fàcil, una darrera pujadeta i tot baixada fins sota el Montcau. Aquest tram és molt agradable car travessa un frondós alzinar.
El Coll d'Eres és el punt de partida per encarar la pujada al Montcau; fa força vent i la boira em mulla, però s'agraeix davant l'esforç de la pujada, uns quants relleixos i arribo a la bola cimera, no es veu res i sense aturar-me em disposo a baixar i tornar per on he vingut.
La taula d'orientació del Montcau un dia més clar. El Bages als nostres peus i el Pirineu al fons.
Baixant del Montcau faig una mandarina i una barreta energètica, vaig força bé de temps, però encara queda un bon tros...A tres quarts d'onze torno a ser a la Mola, ara no passaré pel pas de la Sardineta que no vull fer salat i finalment a les onze i cinc pujo al cotxe...no he pogut disfrutar gaire el paisatge, però he disfrutat amb la suada i a més he pogut anar a la "Rua" dutxat i tot!
L'itinerari seguit. El Mapa és el del Centre Excursionista de Terrassa 1:20.000
.jpg)
.jpg)
11 comentaris:
Ruta clàssica de tota la vida. Molt recomenable pels que vulguin gaudir d'aquesta meravellosa muntanya passant un bon dia (sense córrer clar). Tornant pel camí que passa pels Obits i després pel de la cova del Drac a can Pobla pels cingles dels Cavalls hi afegeixes una mica d'emoció i varietat.
Bones fotos Jaume, adeu.
Hey! Bones fotos del pas de la Sardina! :P A la dreta hi tens dues vies de IV+. La Yuyu i la Gato con gatos. A l'esquerra hi tens via clean que es diu: Taskonbrazo.
D'aquí fins al totxo del graffiti tens les vies re'equipades de la Sardineta de Dalt. Vas poder parar a donar-li's un cop d'ull? :P
Segons el mapa vas tornar per la Cova del Frare i pel Diafragma! Xorrejava tot molt?
Ah! Al veure la foto de la Roca de les Onze Hores m'has fet pensar en el dia que vaig coneixer el Mohawk, vem quedar per anar a fer la Clerc, la meva 1ra via llarga! :P
Fa dies que no escalo a la Mola :(
Bones des de la Plana!!
A veure quin dia em portes a fer l'excursioneta, que diumenge em vas avandonar a casa (clar, com que ara estic en baixa forma..).
M'han agradat molt les fotos, m'ha fet molta gràcia veure les del pas de la sardinata i la del moncau sobretot! Erem molt petits!!!!
A vegades refrescar la memòria d'aquells que es fan grans es mes enriquidor que anar a fer grau.
Una abraçada Jaume, ens veiem.
Hola Xavi, la Mola no te l'acabes, anava amb pressa sinó ja havia pensat de fer el Mal pas de Can Pobla i pujar pel cingle dels cavalls a la Mola, variants les que vulguis...PGB, vaig baixar pel camí dels monjos, és el mouse i el meu pols que van córrer l'itinerari...Hola Núria, no pateixis que jo per anar a la Mola sempre estic apunt, però aquest diumenge tenia ganes d'estossinar-me i no et volia cansar...a veure quan anem a escalar Núria.
Toni, estaves molt "guapo" de mariachi aquest diumenge, a veure si quedem per diumenge que dissabte treballo. Apa siau a tots!
Ei molt bones les fotos! Jo vaig estar per Sant Llorenç el diumenge també. Quan hi ha pluja, una caminadeta sempre és la millor opció.
Nosaltres vem estar per Coll d'Estanalles fins als Òbits passant pel Montcau. Però una mica més tard...
Molt bona la descripció de la ruta, espero anar-la a repetir aviat. Sembla que surts del mateix lloc per on puja el camí de la Mola, no ? Miraré el mapa a veure si pogués començar més avall per no fer patir el cotxe.
Gatsaule, el cotxe no pateix gens ja que el camí és tot asfaltat per camins de la urbanització, no et recomano deixar el cotxe a la urbanització, ja que llavors quedes a mercè dels gossos que sovint els deixen lliures...si vols començar més avall fes-ho per Can Robert i Can Pobla.
Ei tiet!
Molt guai el camí aquest. A veure quan hi anem un dia i tornem a fer el pas de la sardineta eh? A, i a veure si aquesta setmana o la que ve sortim un dia en bici, que jo ja hauré acabat els examens, que fa masses dies que no trec la burra a passejar i s'està mal acostumant, com el seu amo!!
Vinga tu, ja ens veurem, que vagi be!
Que tal estaven les cebes al forn?
Ei! anònim, imagino qui ets, a tú també t'agraden les verduretes de la Mola oi? a veure quan tornem a fer una sortideta.
Publica un comentari a l'entrada